El pèndol de petites oscil·lacions
El bloc de Maria Victòria Secall
Ha començat el mes de maig, diàfan i de llum llarga, al bell mig de la primavera. Ja compartim equitativament les nespres setinades amb les merles.
Na Q. es menja la fruita, enfilada als braços del padrí, directament de l’arbre. S’estremeix al contacte del llavi amb el borrissol de la pell però no la vol llevar. Li agraden les nespres, el seu color de galta daurada pel sol, el tacte, la polpa sucosa. En vol més…
Na Q. es menja la fruita, enfilada als braços del padrí, directament de l’arbre. S’estremeix al contacte del llavi amb el borrissol de la pell però no la vol llevar. Li agraden les nespres, el seu color de galta daurada pel sol, el tacte, la polpa sucosa. En vol més…
Dresprés plantem els pinyols marrons i brillants a un cossiol i els reguem amb la regadora de zenc. És feliç.
Al meu passeig d’horabaixa vora la mar he vist les orenetes, un estol petit de vol ràpid i xiscles constants. S’acomiadaven del crepuscle lila. Les he volgut seguir i el cap m’ha rodat.
A la platja closques de sèpia blanquíssimes escrivien silencis a les algues verdes i tot era nou als meus ulls.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
N’hi ha tantes d’experiències, vivències…moments que engresquen…d’altres que fan aturar, repensar tot altre vegada…però sembla que hi ha coses perennes…parles de Q. …intueixo que és de les més importants… Jo encara no hi he arribat…Fa temps que no he entrat al blog, no t’he felicitat en el teu dia “innocent” però sempre és per agrair veure plasmats, gràcies a les paraules, sentiments, sensibilitats que si es volen veure de véritat són universals. Una abraçada, amb el desig de que continuis gaudint de tot l’autèntic, Aurora