El pèndol de petites oscil·lacions

El bloc de Maria Victòria Secall

23 de setembre de 2014
2 comentaris

El vent entre les branques ens refarà els somnis

He estat mirant el cel tot l’horabaixa. Un cobricel gris, uniform, tintat de ditades de saïm, ha deixat caure la pluja vertical i continuadament , ha obert clarianes i s’ha transformat en un seguit de núvols foscos de diverses tonalitats que es movien cap el nord fins a la fosca. Arribava olor d’herba i terra molla al meu nas de vaca en gaudia.
Han desaparegut primer els àlbers, de branques llargues i fulles menudes i argentades, després les xicrandes, de brots verd tendre, la mimosa marina, que no atura de florir volves grogues i finalment els pins majestuosos i els ocells que hi habiten. Només podia veure sobre el fons negra nit el melicotoner i els baladres perquè eren a prop meu.
De tant en tant llegia a batzegades, però m’ha engrescat més l’espectacle de la pluja i la remor del vent entre les branques, com si fora la mar . M’abellia acompanyar la nit més que cap altra cosa i oblidar la basarda que ens inunda tan sovint i continuadament amb efectes contraris als de la pluja. No vull de cap manera permetre que em matin l’esperança i el gust per la vida Sé a bastament que la fosca no fa por perquè demà serà un dia nou, potser també plourà i vindran els coloms a beure aigua dels plats dels cossiols i refaran el seu niu, com nosaltres els somnis. Bona nit

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!