El pèndol de petites oscil·lacions

El bloc de Maria Victòria Secall

28 de maig de 2015
2 comentaris

Felícia Fuster OBRA POÈTICA

Divendres 29 de maig, a les 19 hores, a la Llibreria Lluna de Palma, dediquem la tertúlia del mes a l’escriptora Felícia Fuster. L’amiga llibretera Maria Barceló ens fa arribar el llibre triat: Felícia Fuster Obra poètica, a cura de Lluïsa Julià (2010) Proa.

M’abelleix presentar aquesta obra i compartir l’emoció i la bellesa dels seus versos, la carnalitat i l’espiritualitat . Felícia Fuster s’ha convertit gairebé en la meva poeta de capçalera i esper que ho sigui també per a vosaltres. Un verb magnífic, empeltat de vida vertadera, d’honestedat

“Sols el perdó total serveix de 2321felicia_paris02_petitpont/ per escapar, un pont on ningú passa”, de saviesa i humilitat “Com el món / per parlar, dono voltes / i per aprendre a dir el que em traspassa”, de llenguatge acurat i punyent, de valentia i sentit “Com festí, / a taula, ens serviran mordasses. / En despertar del convit foll, / ja sense veu, /ens naixeran ben mudes les paraules”

El meu primer encontre amb la poesia de Felícia va ser després de la mort de la meva mare.  Anava a recuperar l’alè a Sardenya, on hi volia trobar conhort i serenor. Una amiga tenia un llibre de Felícia. El vaig collir i fullejar i m’hi vaig quedar clavada, no el vaig poder deixar. El cercle de l’atzar em va envoltar, com una illa, de saó de dona. Jo era dedins, per recobrar la pau, l’equilibri, la força i la nova manera d’estimar-nos, mumare i jo, des d’aleshores. Crec que la literatura i especialment la poesia ens poden donar vida. L’arrelen, l’acompanyen, s’hi mesclen, la dignifiquen, ens il·luminen racons inaudibles.

Hi vaig trobar conhort, als seus versos, ales de llibertat, coratge i “una sensibilitat extrema davant la violència i tota guerra”, com destaca Julià al pròleg. Les meves llàgrimes es van fondre amb les d’ ella, els seus símbols amb els meus. Vaig entrar a la llibertat de pensament de Felícia, a la bellesa de les metàfores poderoses , terrenes, fecundes, per retrobar-me amb mi mateixa després de la desfeta. “Sento desencaixada / la gran porta del món, la fam, / la mort que no s’explica”. “La meva set era més gran que l’aigua”.

Una manera de fer pont amb les dones de la generació de mumare, nascuda a Barcelona a 1918 – Felícia hi va néixer a 1921. Moltes coses ens uneixen, un lligam i una baula, una lluita. Un reconeixement  cap a les dones que ens han precedit i que més tard vaig desenvolupar al poemari Gramòfon de runes (2012), encapçalat precisament amb una cita de Felícia “Per recollir la sal nova de l’alba, nosaltres aixequem-nos”.

Felícia Fuster fa trontollar les pedres i encendre les galtes. Mostra ferides, ofereix miralls i et reconcilia amb tot, sense estalviar cap ganyota de lletjor, de dolor, de contradicció, de solitud, amb una lirisme i domini del llenguatge riquíssims.

Tant si només voleu gaudir, tremolar, fer-vos preguntes, com si  voleu aprofundir  en què és escriure poesia, com és el ritme i l’arquitectura d’un poema i un poemari, de quina manera la modernitat esdevé classicisme,  heu de llegir Felícia Fuster en aquesta compilació excel·lent de tota la seva obra.

Tot just al primer recull del llibre titulat Una cançó per a ningú i trenta diàlegs inútils ( 1984) trobem aquesta força:  “Invocaré l’asfalt de l’ombra /…perquè retrobis / la llum estesa de la tarda, / l’espai secret on estrelles novícies / i blanques es despullen… Invocaré la sal assedegada… el cant tossut dels grills / que s’extasien amb la celístia / falsa de la ciutat que vetlla. I tot ho donaré i tot per res, només per veure’t viure”.

I encara: “Tu no et quedis més al marge / ni m’hi deixis. Esdevenint opac /cap cel no es recupera”. Un seguit de versos rebels i generosos ens venen a l’encontre a cada pàgina. Ens estremiran i no els oblidarem, ens acompanyaran, continuarem cercant i en voldrem més de poesia.

Ens veiem a la Lluna dia 29 de maig de 2015. Farem present Felícia.

Gràcies al Gremi de Llibreters per aquesta interessant iniciativa de Foment de la Lectura a les xarxes socials amb la que s’eixampla el gust i el profit de la lectura allí on els clics ens transportin .

  1. Parlaré dels herois que conec / que amb un paper de vidre el temps esborra / però que abans, esberlen, d’una / nuesa sense límits, cada / matí del món.
    D’aquells que aixequen / el pes dels parallamps / el pes / que ningú sap / dels paradesencisos.
    M’agradaria ser-hi ….. Vas ser tú qui em va descobrir Felícia Fuster. Sí, aquest llibre escollit per la tertúlia de demà és una petita-gran obra d’art de la poesia.
    Bon dia benvolguda amiga. Un cel blau i les orenetes volen i volen ….

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!