Votació amb incidències
Dir que la jornada de votació d’ahir -9N- es va desenvolupar sense incidències remarcables és faltar a la veritat. Si hem de fer cas del diccionari, una incidència és “allò que sobrevé en el curs d’un afer”. L’afer era anar a votar. Però jo ahir vaig veure molta gent que no ho va fer amb la normalitat de sempre.
Perquè, per exemple, que tanta gent es volgués fer la foto en el moment de votar no és normal. Que hi haguessin cues molt abans de l’hora prevista esperant amb il.lusió el moment que obrissin les portes és més aviat insòlit. També surt d’allò habitual que quan es van obrir, la gent es posés a aplaudir. Jo ho trobo una incidència remarcable perquè són fets que no solen “sobrevenir en el curs” de les votacions.
Ahir vam votar amb el somriure il.luminant la cara, amb alegria, que també és incidental. Era el goig de la victòria, la satisfacció d’estar guanyant la partida a l’estat espanyol i d’estar fent un bon pas per desempallar-nos-en. Guanyar és una de les més grans satisfaccions humanes. Però si ja era inusual que els votants mostressin tanta alegria, ho era molt més que fossin rebuts per uns presidents i vocals de mesa que no amagaven la satisfacció per la feina que realitzaven. Per a mi va ser un dels incidents més remarcables d’ahir: que haguessin desaparegut les cares agres o de resignació dels que ens reben a les meses.
Posats a trencar normalitats, si us plau senyors que feu política, deixeu de marejar-nos més dient que anireu a negociar a Madrid. O que haurem d’esperar un canvi de constitució que permeti fer el que uns i altres s’han cansat de dir que no pensen fer mai. Apa, sí, és clar que hem de negociar, però amb Brussel·les, o amb Madrid via Brussel·les. Anem per feina, si us plau, i no demanem peres al pomer. Ni perdem més el temps. Ni ens arrosseguem més demanant permisos impossibles. Ja ens hem carregat de totes les raons que necessitàvem i més; ara toca invertir-les en allò pel que les hem acumulades, en l’exercici de la independència. Senyor del govern, poseu-vos a estructurar la hisenda catalana i feu-vos amb el poder. Ens cal construir ara mateix la República Catalana. Per això, només per això, ahir vam anar a votar la gran majoria dels que ho vam fer.