Xavier Capdevila, en bloc

Avui, diada de Sant Joan, hem començat una nova edició del QUARTS DE NOU, el programa casteller del Canal 33 que diigeixo des de fa sis temporades. Ha estat un especial d’una hora, des de la Festa Major de Valls, la cita amb que tradicionalment les dues colles dels Xiquets encetaven les grans diades de l’estiu casteller. La temprada, que ara comença molt més aviat, ha arrancat amb força, potser perquè és any de Concurs.

Us convido a llegir l’article que publica la revista “Castells”, en el seu número 32 que avui s’ha posat a la venda.

Aquest any 2010, pot marcar l’ inici d’una nova etapa –potser la definitiva- per establir unes relacions normalitzades i estables entre els castells i TV3.

Dic normalitzades, entenent que els castells són una activitat cultural viva, amb components d’identitat, rivalitat, plasticitat, emoció i espectacularitat, que mobilitza una quantitat important de persones (actors i espectadors) i que té unes possibilitats demostrades   -sense anar més lluny, fa poc a la Xina- d’ampliar el seu públic fins a límits desconeguts. Per tant una activitat que, en circumstàncies normals, ja hauria de tenir una presència estable a la televisió del país on es produeix.

Fins ara no ha estat així, tot i que els avenços que s’han fet no són gens menyspreables. Tant, que la realitat castellera d’avui seria una altra si TV3 hagués seguit amb la seva idea original, de considerar que tot allò que feia olor a tradició i folklore s’havia de marginar per crear una televisió moderna i homologable. Deu ser perquè, vinguin d’ on vinguin, l’olor que fan els castells no és precisament de resclosit i la seva vivacitat els fan permanentment moderns, la qüestió és que la televisió catalana ha anat descobrint-los i valorant-los, sense passos enrere; des de les tímides connexions de TVE-Catalunya als anys 80, les  transmissions de l’Agustí Forné a partir dels 90 o l’ inici del Quarts de Nou al 2005;  la presència dels castells a Televisió de Catalunya, en aquest 2010, pot fer un salt molt important.

Hi ha hagut decisions sàvies de responsables i directius televisius  tant d’actuals com d’ anteriors, però hi hagut també feina, constància i tenacitat de moltes persones del món casteller que han cregut sempre que aquesta relació, no era un perill –com alguns temien o proclamaven- sinó una oportunitat i una aposta de futur. La tele i els castells es necessiten i es necessiten des del respecte, però també des de la capacitat d’adaptar-se; la televisió catalana està fent un esforç d’adaptació gran perquè creu en la capacitat dels castells de convertir-se en  un gran producte televisiu, sense imposicions ni canvis que alterin una singularitat  que és el que els fa interessants. Els castells, que també han anat poc a poc “enamorant-se” de la tele, han de correspondre ara amb un esforç superior perquè aquesta entesa es consolidi per sempre.

Hi ha hagut reunions i converses durant més d’ un any, entre els representants del món casteller  i la direcció de TVC per construir un nou relat televisiu dels castells. Es tracta d’establir aquest marc de relació estable, que superi els antics criteris de “quota” sectorial (que alguns consideraven “política”), el greuge  i la reivindicació eterna. Hi ha hagut voluntat d’entesa i criteris coincidents i també la consciència i el respecte cap als límits de cadascú; la TV té condicionants grans que van des dels pressupostos a les audiències, el món casteller té una complexitat gran derivada de la seva diversitat i volum (gent en una colla, nombre de colles,…)  i del seu caràcter popular i amateur.

Les primeres conclusions comencen a posar-se en marxa, però el diàleg cal que continuï perquè el camí a recórrer és llarg. Una primera conclusió és que és bo que l’activitat castellera tingui un programa setmanal específic a la televisió, que la segueixi i l’analitzi al llarg de tota la temporada; un programa que ha d’anar reformant -se i renovant-se cada any i que convindrà que en un futur avanci el seu inici al mes d’abril que és quan les colles estrenen realment la temporada. Per tant, el model del Quarts de Nou és bo; perquè  també és obert  a adaptacions i millores que mantinguin l’ interès actual l’ampliïn  i el diversifiquin. Però el magazine setmanal no és ni ha de ser l’únic referent dels castells a la televisió, sinó que la presència als programes informatius o en altres continguts culturals o d’actualitat de la programació de TVC, és el que realment els farà “normals”. I això ja ha començat.

Centrar l’atenció i prioritzar unes diades, d’una temporada llarga i atapeïda, també és una bona proposta a l’hora de programar. És el que s’ha fet aquest any amb algunes de les grans jornades del calendari casteller que –amb més quantitat i previsió que en anys anteriors- ja s’han fixat com a actuacions per ser retransmeses en diferit, el mateix dia que se celebren. I en any de Concurs, Tarragona és sens dubte l’esdeveniment casteller de l’any i és per això que a TV3 el Concurs serà també un “esdeveniment televisiu” molt especial. L’organització del Concurs i TVC també fa temps que parlen i la implicació de la televisió nacional en aquesta jornada es preveu superi qualsevol precedent anterior. No es tracta de donar el concurs en directe; ens ha dit l’experiència que els directes per durada i cost són un producte que necessita, ara per ara, temps i adaptacions. Sinó que es tracta de que el Concurs estigui present a la televisió d’una manera global, anunciant-lo, creant expectació,  parlant-ne en informatius i programes, fent-ne connexions en directe (per exemple al Canal 3-24) i oferint-ne un bon resum amb els millors moments, les millors imatges, les millors emocions i el millor espectacle.

El compromís de TV3 davant el món casteller sembla explícit i decidit i les evidències començaran a concretar-se en aquesta nova temporada. Però l’èxit d’aquest compromís es basa en la reciprocitat;  ara cal que el compromís amb la TV sigui també de tot el món casteller. La predisposició general –estic convençut- ja hi és. No hi ha,  sortosament, cap colla ni cap casteller que avui gosi defensar que una càmera molesta si s’acosta massa a la pinya o que el que passi o deixi de passar a la plaça només interessa al públic que hi és present. Els dirigents del món casteller, els líders de les colles, els responsables de la Coordinadora han estat els principals aliats, no només ara sinó des de fa anys, perquè la presència castellera a la televisió hagi crescut i s’hagi consolidat, al ritme que creixia i es consolidava un món casteller, cada vegada més estès en la geografia i  també en la valoració col·lectiva de Catalunya.

Però encara hi ha algun reducte d‘integrisme, a banda i banda, que caldria liquidar o, si més no, no magnificar ni amplificar. Encara hi ha qui diu que això dels castells és “antic i rural” i que si se li dona massa importància, darrera vindran confraries de trabucaires reivindicant programes propis o sortir al TN. Encara hi ha algun casteller que li agraden més els fòrums anònims per insultar el contrari que contrastar opinions donant la cara a la televisió; o algun altre que desitja que el que passa no transcendeixi més enllà de l’ombra del campanar, sobretot quan un castell ha caigut o han guanyat els rivals.

La televisió proposa ritmes i llenguatges que no sempre coincideixen amb els que els anys i la tradició han imposat. Ritmes  i llenguatges que el propi món casteller també qüestiona quan reflexiona sobre la necessitat d’adaptar-se a públics nous d’ on també han de sortir futurs nous castellers:   duren massa les actuacions? són imprescindibles les 3 rondes?  i les repeticions? rànquings i punts ajuden a explicar qui ho fa més bé?  és necessari fugir de l’ argot perquè el públic ho entengui millor? cal prescindir de detalls que només interessen als actors en benefici d’informar més i millor a molta més gent? …

És possible acceptar  llenguatges nous, per fer-nos entendre, encara que no siguin el nostre. És possible adoptar nous ritmes en benefici del conjunt, malgrat el canvi ens obligui a esforços que no ens havíem plantejat. Trobar punts d’aproximació entre castellers i públic és possible i aquí la TV és un aliat no pas un enemic. El camí està encetat i –n’estic segur- la majoria del món casteller aposta per recorre’l junts.

Els castells han d’estar presents en els mitjans de comunicació i especialment a la televisió, més per la seva normalitat que per la seva excepcionalitat. Per tant, han de voler ser notícia més per l’èxit o la vitalitat, que no pas per l’anècdota o l’exabrupte.

El repte és que se’n parli a la televisió com es  parla del Barça,  de la programació del Grec o dels concerts del Primavera Sound.  El repte és desterrar la idea de que als  castells hi ha molt de  freeky  amb olor de resclosit. El repte és sortir més al Telenotícies i menys a l’APM.

Xavier Capdevila

Director del Quarts de Nou

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!