Errors i oblits a la Sinera d’Espriu (Agustí)
Dissabte es presenta a Arenys de Mar el llibre “Aproximació històrica al mite de Sinera”, de Publicacions de l’Abadia de Montserrat, en el que figura com autor únic Agustí Espriu i Malagelada. Al copyrigth del llibre consta que és la primera edició i que s’ha publicat a l’abril de 2010. També té un subtítol a l’interior que diu “edició revisada, corregida i augmentada” i, a l’interior també no pas a la portada, hi diu que s’ha fet “amb la col·laboració” de Núria Nogueras i Baró i M. Assumpció de Pons i Recolons.
El llibre és, bàsicament, una nova edició del que amb el mateix títol va publicar l’editorial Curial al 1983 i del qual n’eren autors Agustí Espriu, Núria Nogueras i Maria Assumpció de Pons. Aquí doncs hi ha algun error; el llibre que es presenta a Arenys és una segona edició, per molt “revisada, corregida i augmentada” que estigui i no un llibre nou. Estranyament però, en aquesta nova edició dos dels tres autors originals passen a ser “col·laboradores” i això més que un error és un canvi, o un oblit intencionat, sobretot perquè al menys una de les autores, la Núria, no hi és per opinar o autoritzar la seva nova condició.
No vull pensar que entre els errors i els oblits hi hagin decisions vinculades a legalitats o a drets d’autor futurs. Però, en tot cas, em sembla que aquesta nova edició d’un llibre que era i pot seguir sent una referència de qualitat reconeguda per conèixer l’obra del poeta Salvador Espriu, arriba amb un dèficit barroer que sembla voler tergiversar l’autoria original escrita al 1983.
No he comparat les dues edicions del llibre i no vull opinar sobre el seu contingut, com sí han fet altres persones (http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/165485). La nova edició té unes 80 planes més, però la lletra més gran que l’obra original; té exactament els mateixos capítols, però en alguns, això sí, s’hi han afegit apartats. Per tant, l’obra està “revisada, corregida i augmentada”, però el gruix i la base és la mateixa que signaven conjuntament i a la portada un autor i dues autores i que ara només signa Agustí Espriu.
De fet, el propi Agustí havia comentat amb la Núria, fa més de 10 anys, que calia reeditar l’obra perquè estava esgotada i la reclamaven molts estudiosos del poeta, i aprofitar per fer-hi alguna correcció i alguns afegitons; fa uns mesos, em vaig trobar l’Espriu (coincidim sovint al super perquè som veïns al barri de Gràcia) i em va comentar que seguia amb la dèria de revisar l’ “Aproximació històrica…” però no em va dir res de la immediata aparició d’aquesta estranya primera però nova edició del llibre. Tampoc ho va comentar ni a l’Assumpció ni a la Montse que, com ell sap, són dues de les persones que més estimava la Núria i que més van viure al seu costat, al famós pis del carrer d’Aragó, la feinada que va comportar aquella primera edició de 1983.
M’hagués agradat anar dissabte a Arenys a felicitar l’Agustí per haver aconseguit ell sol revisar i publicar la segona edició d’aquell llibre, que al 1983, després d’anys i panys d’investigació i de treball conjunt, va publicar amb dues autores més, una de les quals ja no hi és per dir la seva, malgrat se la recordi com “bona amiga i col·laboradora (… ) al servei de la primera edició” en la justificació del nou llibre que signa Agustí Espriu.
M’hagués agradat anar a Arenys, però no hi aniré.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Res està a l’oblid, no puc afegir altra cosa, és molt emotiu aquest escrit teu, …val la pena tenir-ho present. Fins aviat.
Isabel
per una persona amb dos dits de front i un dit de cor, és un error majúscul i una falta de respecte molt lletja i injusta.
i per un bibliotecari, és un error de norma (i motiu de suspens us ho asseguro): els autors originals continuen sent els mateixos siguin on siguin. Si la edició és revisada, ampliada, corregida o el que sigui en tot cas és el corrector el que és un autor “secundari”, com que en aquest cas també era autor original, la cosa hauria de quedar igual. A no ser que el contingut sigui tan diferent de l’original que no es pugui considerar el mateix llibre, que em sembla que no és el cas.
un petó!
Estic totalment d’acord amb el comentari del Jofre. No cal afegir-hi res més.
Voldria suposar que aquest senyor Espriu ha fet les coses correctament i ha demanat autorització signada a les coautores de l’obra original, o en el seu cas als hereus de la qui ja no hi és. Les Publicacions de l’Abadia de Montserrat es una editorial seriosa i haurà tingut en compte aquest aspecte, signant el contracte d’edició amb aquest senyor i la renuncia explicita de les coautores o els hereus corresponents, ja que en cas contrari el contracte no tindria validesa, i es podrien executar les accions legals oportunes contra l’editorial i al autor que ha permès això. Qualsevol jutge veurà que, encara que hi hagi correccions, revisions i afegits, es tracta del mateix llibre tan per l’índex de l’obra com per la redacció literal de la majoria dels capítols que el composen, respecte l’original de 1983 .
La Llei de la Propietat Intel·lectual (Llei 27/1995, en els seus articles 26, 27 i 28) protegeix els drets dels autors durant tota la seva vida i fins 70 anys desprès del seu decés a través dels seus hereus legals.
En el cas que ens ocupa al tractar-se d’una obra feta conjuntament, els 70 anys començarien a comptar a partir de la mort de l’últim supervivent dels tres autors originals.
La meva recomanació es que els coautors o hereus, en el cas que no hagin donat el seu consentiment a aquesta edició, es posin en contacte mitjançant advocat amb l’editorial responsable d’aquesta edició (Publicacions de l’Abadia de Montserrat), demanant i executant les accions corresponents sobre l’autoria de l’obra que ens ocupa.