Xavier Capdevila, en bloc

Fa uns quants dies que necessito que la meva moto voli si vull continuar comportant-me com un ciutadà respectable i respectuós amb la convivència i el civisme. Però la moto no vola i haig de pujar a les voreres, agafar carrers contra direcció o jugar-me la vida treient el morro entre contenidors flamants i nous instal·lats sobre les voreres, a la sortida d’un parking, en un pas zebra o en qualsevol altre lloc.

Barcelona segueix en obres i, entre el “Plan Zapatero” i els nous contenidors, circular amb civisme (a peu, en moto o en bici, tant se val)  és una heroicitat. Primer van ser tres grandiosos containers col·locats a la sortida de l’aparcament de motos -perfectament senyalitzat- al davant mateix de l’entrada de la feina. De res van servir un munt de trucades al Telèfon del Civisme, on un pobre teleoperador tant amable com inútil, prenia nota i deia que “ja l’avisarem”; fins i tot un dia em van enviar un sms dient “Ajuntament de BCN : us informem que s’ha resolt la incidència  núm 9491BCV“… i els conenidors seguien allà!  Evidentment el noi del telèfon “del civisme” va tornar a prendre nota i no va saber què dir-me quan li vaig preguntar si l’única manera de que m’escoltessin era cremar els contenidors i deixar de comportar-me cívicament. 

Ara li ha tocat als carrers del voltant de casa. Han decidit posar-los tots al mateix nivell de les voreres, gastant-se els calerons en tones d’asfalt per omplir-los. No sé si aquesta és la millor manera de lluitar contra la cisi, en uns carrers de poc transit que, de fet,  ja eren mig peatonals. Però el cert és que durants força dies hi ha hagut molta gent amb monos fluorescents posant i treient tanques, i organitzant laberints on no només era difícil passar, sinó que algun dia era impossible sortir de la plaça on -com sempre- és ple de motos aparcades. Quan li vaig demanar a l’operari que sisplau em treiès una cinta que barrava el pas per poder agafar algun carrer de sortida, intentant demostrar-li que era absurd que fos allà, em va respondre: “tiene razón, pero a mi me mandan que la ponga y yo la pongo“.

La Plaça del Nord ha estat en obres de remodelació parcial o total, al menys, 4 vegades en els 20 anys que fa que hi visc. En els períodes intermedis, les llambordes sempre belluguen; mai s’hi ha fet un “remendo” de manteniment, sinó que cada intervenció, com la d’ara, ha estat per fer la plaça nova. No m’explico com funciona l’obra pública actual i com és que dura tant poc; els romans amb tecnologies menys sofisticades i materials més senzills feien calçades que encara existeixen, no després de 20 any, sinó després de 2.000.

Tampoc m’explico massa qui controla els timings d’aquestes obres doncs,  tret del dia que ariba el camió amb el quitrà i s’organitza un gran rebombori, la resta del dies veig els operais del xubasquero groc fosforito, tombant sense una activitat massa concreta, amb uns índex de productivitat notablement millorables.

Diuen que el “Plan Ñ” havia de servir per contenir la crisi als municipis i possiblement en alguns també ha estat útil per fer alguna obra necessària. En molts casos però, com en aquests de posar dos pams més d’asfalt a tots els carrers de Gràcia, em sembla una manera poc útil de gastar diners o de retardar unes setmanes l’accés a l’atur d’un grapat més de treballadors, alló del pan para hoy y hambre para mañana. Hi ha més asfalt al carrer però l’espera no ha servit perquè la crisi s’esvaís. No hi havia coses més útils per fer?

Notícia d’última hora: S’han endut els contenidors del davant de la feina. Alguns companys, a més del menda,  també havien fet queixes i instàncies al Telèfon del Civisme i a l’Oficina d’Atenció al Ciutadà i fins i tot la pròpia empresa s’havia queixat formalment; la resposta inicial -tant surrealista com el meu sms- havia estat aquesta: “s’ha fet una inspecció al lloc de referència i s’ha comprovat que hores d’ara els contenidors estan ubicats correctament“; ha estat necessària una altra instància de rèplica i que el Joan Masip -tossut com ell sol i, qual vol, competent i contundent- enviés fotos demostratives (us les reprodueixo en l’arxiu adjunt aquí sota) perquè, per fi, els contenidors hagin desaparegut.

Val a dir que “a hores d’ara” ni el Masip, ni jo, ni ningú dels que cívicament ens vem queixar al organismes municipals de foment del civisme, hem rebut cap comunicació dient-nos que el problema que vàrem denunciar ja està solucionat.

A més de poc cívics són uns maleducats.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!