Costa gener
El gener s’està acabant i no ha estat un mes tranquil. Alló de la “cuesta de Enero”, que sembla ser que venia d’haver gastat massa per Nadal, no sé si encara existeix quan la crisi ens fa que siguin costaruts tots els mesos de l’any.
Però a mi aquest gener se m’està fent especialment costa amunt, em costa aquest gener. I no només per la feina, que m’absorveix moltes hores, també per altres coses.
Tenia ganes de comentar coses que passen, no tant a mi sinó en l’entorn, i no trobo l’estona, ni tampoc les ganes, de fer-ho. Ho intento ara, encara que sigui com un repàs de l’actualitat, ràpid i sense pretensions. Per deixar-ne constància, en una barreja desendreçada on hi abunda el pessimisme que, com ja sabeu, no m’agrada.
ZP president de la UE
El Zapa presideix Europa i sembla que això l’havia de ressucitar en les enquestes i en el prestigi perdut també entre aquells que pensaven que “no nos fallarias José Luis”. Ja fa quasi un mes i jo al menys no ho he notat.
Haití
La desgràcia més gran en el país més pobre d’Amèrica. Europa desapareguda (no era una ex-colònia de França? no estava a l’illa “La Española” que va descobir Colom?) i els americans “salvant” la situació… fins quan? Allà no hi ha petroli ni tenen exilats rics a Florida. La solidaritat mundial, que em sembla més activa que en altres desgràcies naturals, pot ser l’única nota postiva. Però quan trigarem a oblidar-nos-en ?
Barcelona 2022
Una sortida endavant d’un Hereu en hores baixes? Una possibilitat de reviure el gran encert de Barcelona’92? En tot cas, m’ha sorpré que en la reacció primera hi ha més escepticisme i menyspreu, que adhesions i aplaudiments. Crec que l’única sortida positiva seria aconseguir que amb la força de la “marca” Barcelona s’aconseguís fer una candidatura única de Barcelona-Pirineu + Jaca-Saragossa amb un els suports previs necessaris al COE i al CIO per aconseguir l’Olimpiada i no fer el ridícul. Si no és així, barallar-nos de nou amb els veïns aragonesos -més ara que manen els sociates a banda i banda de la Corona- seria la confirmació de que l’invent ha estat una parida.
Horta de Sant Joan
Ni que s’entrenessin podrien ser encara més incompetents els nostres conseller d’Iniciativa. Incompetents en els fets i encara més en les explicacions. Per un incendi molt menor una consellera de CiU va dimir fa uns anys en un país on no dimiteix gairebé ningú. Tampoc ha dimitir un altre conseller, precisament el de Turisme (aquest d’ERC), que ha dit que això dels Jocs d’Hivern eren una fantasmada, el mateix dia que el govern del ue forma part donava suport a la candidatura de Barcelona’2022. ¿Quantes fantasmades de consellers haurem d’aguantar encara fins que arribin les eleccions de la tardor?
El cementiri nuclear d’Ascó
Bona patata calenta la que ha muntat l’ajuntament d’Ascó en un any electoral. I quin bédedeu de disbarats que sentim i sentirem. Els regidors del municipi votant majoritàriament a favor i els que ha votat en contra diuen que és més per la forma que pel fons. CiU desmarcant-se com si fos un partit antinuclear, sense donar cap alternativa. I el president Montilla, administrant silencis i demanant a Madrid que ens arregli la papereta i decideixi posar el cementiri a Guadalajara.
Els immigrants de Vic
No sé si era la millor manera de fer-ho, però s’ha de reconèixer que l’intent de l’ajuntament de Vic de no empadronar estrangers sense papers ha posat sobre la taula un problema greu que tenen els municipis, sense diners ni competències, i veient com crèixen les demagògies de plataformes racistes als seus municipis.
Un respecte doncs per aquest ajuntament que, fins ara, ha donat grans exemples d’integració i bones polítiques d’acollida per al immigrants estrangers que ja arriben al 25 % de la seva població. Els Sagals d’Osona en són un petit exemple.
Els Tres Tombs
Vaig ser a Vilanova per Sant Antoni. Feia anys que no hi anava i em va semblar que als Tres Tombs els hi cal una mica de xapa i pintura. La festa per als vilanovins no és gaire més que la repetició d’una desfilada gremial, a on només se’ls convida a ser-ne espectadors; d’un gremi a més que ja no és de pagesos (en queden molt pocs) sinó dels que poden tenir un cavall tot l’any per portar-lo a passejar el dia del Sant Patró. Algunes preguntes o propostes: ¿no es podria aconsellar als participants que anessin -tots- més mudats per l’ocassió, amb menys anoracs vells i amb més barreines, o vestits de caw boys al menys..?, ¿no podrien canviar la música ambiental?, ¿les esquerdes de les rajoles de la Rambla no tenen res a veure amb tant de carro i tant de tomb?, ¿no podrien retirar-li el micro, o al menys fer-li un guió, a l’ speaker de la Rambla?, ¿no podrien implicar més als vilanovins amb actes paral·lels del que abans se’n deia la Festa Major d’Hivern? …
Xatonades i Carnaval
Aquest any van fer la xatonada popular abans de Nadal (????). Jo ja n’he fet una a casa amb els amics d’Esparreguera i en tinc alguna més a l’agenda amb els d’Arenys i ja m’han apuntat a la del Dijous Gras de La Unió. Això vol dir que el Carnaval … ja és aquí… no en trobareu cap com el vilanoví… duduà… (aquest any cau amunt del calendari) i a Vilanova des de Nadal que no es parla d’una altra cosa. A mi em costa de pensar-hi, em dec fer gran…
I de moment ja està bé. Quin gener més costarut!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Això sí que és capacitat de síntesi i de crítica…
Collons nen, per estar cansat i no tenir-ne ganes, deu n’ hi dó quina corda que tens!!
Trobo mols assenyats els comentaris i les reflxions.
Per cert vols dir que el president de la UE no és en Van Romput aquest i en ZP no ho és , es L’ Estat Espanyol,el Reino de Espanya, el que presideix la UE,però no en Zapatero.
Apa siau.-!!
Si arrives a tenir ganes d’escriure col·lapses Internet…
Llegeix els clàssics, compra’t el darrer CD de Keith Jarrett, pren-te un Flor de Caña & cocacola, endreça fotografies, ves a veure el mar, convida el Jofre a sopar al Pla de la Garsa, fes plans per a l’estiu i deixa de llegir el diari durant uns dies.
Hola Xavier, també tinc moooooolta feina però m’he guardat uns minutets per escriure’t després de llegir-te. Estic d’acord en què és un gener pesat i especialment dramàtic per molta gent. Els pobres sempre acaben rebent i aquesta vegada de valent. Pessimista també amb tot el que passa i amb les declaracions d’uns i altres…Tot plegat deplorable!!
Em sembla que faré cas de les suggerències que et fa en Martí (encara que no el conegui).
Una abraçada molt forta!