Passat festes
Ja ha passat el Nadal i de quina manera!
Més depressa, sobtat i estrambòtic que mai. Jo m’havia agafat vacances fins a finals de gener i un projecte sobtat de feina (sobtat perquè era previst que comencés a l’agost, després al desembre, després potser al gener…) s’ha posat en marxa en mig de les festes; total que retorn al carrer Pujades el dia 24, jornades meteòriques el 28, 29 i 30 i també els 4 i 5 de gener i una guàrdia imprevista el dia de Reis al matí. Sort que em van respectar l’escapada pirinenca de 4 dies per Cap d’Any.
I han estat uns dies complicats meteorològicament parlant, pluja constant, davallada de temperatures, cotes de neu baixant i l’estat de la mar complicada a la zona de l’Estrecho… I de que ve parlar del temps? Com si no hi haguèssin temes més interessant…; doncs no, el gran tema d’aquestes festes, per a mi, han estat els partes meteorològics de l’Agencia Estatal de Meteorologia.
Des del 29 de desembre, Lavínia produeix i gestiona el servei radiofònic gratuït que l’AEMET ofereix a totes les ràdios d’Espanya que ho demanen (de 150 a 300). Per fer-ho s’ha creat una redacció de 6 persones, gent molt jove però també dinàmica i amb ganes, i un equip de producció que és a Madrid i que encara no conec personalment, malgrat ens hem creuat mil mails i trucades. La direcció de tot això l’havia iniciat la Cristina Vicente, i ara me l’han passada a mi; però sort que ella ja hi era i ens hem cobert i complementat en aquesta complicadíssima arrencada.
Han estat els Nadals dels plantons. He fallat a moltes cites on m’havia compromés per l’imperatiu de posar en marxa un projecte complexe però interessant com el d’AEMET, que l’empresa va guanyar després d’un concurs complicat; era imprescindible doncs no fallar i engegar el servei en condicions, malgrat les improvitzacions, malgrat les festes i malgrat els compromisos. I algunes d’aquestes cites em venien molt de gust: No vaig anar a la inauguració d’una exposició dels Minyons de Terrassa que havia de presentar jo (vaig enviar el discurs per mail). No he anat a veure els Pastorets del Retorn, els més alternatius i mediàtics de Catalunya i no només perquè hi surt el Jofre, també hi surten el Sergi López, el Rios, els Albàs… etc. (i jo tenia entrada cosa que era com una mision imposible). No vaig anar al sopar d’aniversari d’inocents del Salvador ni al dinar del Francesc Marc. Ni a veure la cabalcada de Reis de Vilanova, remullada però espectacular …
Però algunes d’aquestes coses tenen altres oportunitats i potser tornaran a oferir-se un altre dia o un altre any; com bé diuen aquells que em coneixen bé “no és possible arribar a tot arreu, només amb les ganes d’arribar-hi… el temps no s’estira”. Ni el temps meteorològic ni molt menys el cronològic.
L’escapada a Ainsa i al Pirineu d’Osca per passar el Cap d’Any (foto) va estar una mica ensopida per la pluja, però agradable i molt interessant pel que fa a paisatges, cels i llums, descans i gastronomia i coneixement i bon rotllet amb els amics que la compartíem.
Però aquest Nadal també ha tingut coses irrepetibles. Me’n quedo amb dues que són els millors auguris de futur i esperança que és el que toca aquests dies. El Marco ha nascut el mateix dia que la redacció d’AEMET i és el primer fill del Quique, un dels nostres redactors. I la Maria i l’Àlex han confirmat que el primer membre de la nova generació a la nostra família és un NEN !!!
El dinar de Reis a Vilanova ha estat presidit pels regals al projecte de net-nebodet. Però els de l’Orient han estat generosos amb tothom, malgrat la crisi: a mi m’han portat un “baròmetre d’intempèrie” , aquell a on hi ha un burro amb cua de palla, que quan la té mullada vol dir que plou.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Molt bé, estimat! Sacrificar-se per servir el país, encara que sigui el veí, sempre costa menys. També dieu això de “levante” i de les “vascongadas”? Ara, els Pastorets del Retorn jo no me’ls hauria saltat, que segur que eren a l’alçada dels “Llits” o superiors… De tota manera, un Nadal treballant o a l’Atles (el marroquí, no el de Lavínia) sempre havia estat el meu somni. Bony any!
jPer l’abast de la tasca, més que el Tomàs Molina: el Mariano Medina, aquell que a la tele en blanc i negre ens va passar el “parte” fins a meitats dels 80 i per això se’l coneixia per “El hombre del tiempo”. Bé, ara quan hàgim de marxar de vacances o encara que sigui un cap de setmana el amics et trucarem per demanar-te la previsió, encara que potser ens donis la que et marca el teu “baròmetre d’intempèrie”. Total el percentatge d’encert pot ser el mateix.
Per cert, quina predicció tenim a Vilanova pel dia del “Burrus” ?
Bé la cosa sembla que es calma, al cel i espero que es calmi abans aquí a la terra. El Mariano o el Molina eren funcionaris i no curraven tant com els que ens ho fem a la privada.
Lo d’añu nuevo vida nueva era això?????
Jo vull tornar a l’any passat !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
O al 92… o és el 2022? Prometo un nou post ben olímpic !
Pels “burros” fotrà un sol que semblarà que siguin les Neus o que estem als Atlas, els de Lavínia, que és on hem muntat la redacció de l’AEMET i hi fot una calorrrrrrrrrrrrrrr !