Aquest dijous fa una setmana que va néixer, es diu Martí i és el primer membre de la quarta generació viva de la meva família.
Tots l’esperàvem amb una il·lusió desbordada, perquè feia més de 20 anys que no hi havia una novetat així a la nostra nissaga i en 20 anys han passat moltes coses, bones i dolentes, però hi han hagut més comiats que benvingudes.
El Martí és el primer fill de la Maria i l’Àlex, els meus nebots, que ja fa força anys que van construint un projecte comú d’amor i de vida. És el primer nét dels meus germans, la Montse i el Salvador, que a partir d’ara amenacen en deixar de convocar sopars de 5 estrelles per dedicar-se a allò tant escaient en la seva nova condició, com és el fer de cangurs. És el primer besnét de la meva mare, la Conxita, i també de la iaia Ernesta que, per un moment, han oblidat tots els seus mals d’ossos per celebrar una categoria tan escassa. I és el primer nebot de l’Arnau que tot i la seva habitual reserva en exterioritzar emocions, se’l nota aquests dies com a més radiant i fins i tot madur.
Els més col·laterals ens hem afanyat també a reclamar categories i així el Jofre ha acceptat un títol honorífic de “tiet”, perquè té més glamour que el de cosí-segon i perquè està condemnat a no tenir mai un nebot carnal més directe; jo he decidit que seré el “tiet gran” abans que algú proposi algún títol que associés la categoria aviera a l’oncle que pertany a la tercera generació; estic disposat a compartir categoria amb la tieta Maria Carme, abans que algú li lligui l’ofici i la generació en un títol massa llarg i feixuc.
El Martí tan tendre i tan ple de futur és des d’ara el meu nebot preferit.
L’alegria no és exclusiva dels que us he citat que són el nucli central de la meva família. Evidentment i en primer lloc hi ha tota la banda de l’Àlex, que també té cosins, tiets, avis i una besàvia! I la banda Aluja-Gasull. Però, insistint en els de la meva sang, la puc fer extensiva als meus cosins de Súria i de Berga, on encara hi tenim tiets-besavis com el Josep, la Montserrat i la Casilda.
La meva família és petita i potser per això sempre ha estat benavinguda i ens hem estimat sense condicions. Com a tot arreu, hi ha hagut baralles en generacions antigues, algun divorci més modern i fins i tot traïdories d’algun nouvingut que no mereixia pertànyer a una comunitat tan selecta.
És per això que el Martí arriba no només amb un pa sota el braç (el xec-nadó que encara no havia suprimit el ZP) sinó amb el privilegi de formar part d’un clan tan formidable.
Ell serà el meu nebot preferit. I no només perquè és el petitó i el més nou, sinó sobretot perquè és el fill de la Maria que sempre serà la meva neboda preferida.
La Maria, de qui tinc l’honor de ser-li també el padrí, va ser fa 30 anys la primera d’una quarta generació que tenia en la iaia Joaquina, la besàvia i matriarca del vell clan. Ella, la Maria, que a més de ser alegre, emprenedora, positiva i constructiva, va triar d’ofici la feina de la seva tieta Núria, sabent que també era el millor regal de la vida que podia fer-li al seu tiet Xavier.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Enhorabona, Xavier! Un motiu més per a que quedem per sopar, que ja toca…
Felicitats!!!! Cal augmentar la natalitat….
MOLTS PETONS A TOTS
CONXA
Hola sòc la Montse una de les avies del Martí i la germana del “tio abuelo” encara que no li agradi el titol.
Se àvia és una de les millors coses que m’han passat a la vida, i realment es un bon motiu de celebració.
Moltes gràcies pels vostres desitjos.