Ja soc a Santiago. I ja ens hem posat a treballar. La cosa promet i en Quico i en Pepe li estan treient molt de suc només en els preparatius, ja ens hem parat a fer “ambient” pels carrers de Santiago i estan aportant tantes idees que no sé si en una setmana podrem fer-ho tot…serà un gran reportatge.
Ja he vist el Lucho, l’ideòleg de tot això, i el Gonzalo, l’alcalde de lo Prado, i ja ha arribat el Fèlix i m’ha escrit el Marcos… estan tots pendents de la nostra feina.
Al vespre, després de molts problemes amb els prefixes telefònics -que a Xile són un embolic- he anat a abraçar les meves amigues l’Anamaria i la Moira i he conegut el Toti, una nova sorpresa xilena que la Egaña es tenia molt amagada. “Ya te lo dije yo que volverías pronto, aunque sólo fuera una semana como cuando nosotros vamos a Europa, que tu eres periodista y querías resolverlo muy rápido, pero este tema da para un documental de los buenos”.
(Demà penjaré fotos, que ara son quarts de 3 -quarts de 7 de la matinada a Catalunya- a l’avió no s’ha dormit massa bé -molta turbulència- i ens espera molta feina) Ja n’he penjat alguna… amb feina que l’ordenador de l’hotel es penja que és un gust
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
NO sabia que tornaves estar lluny.
Jo també em queixo Txell.
Aquest paio està més desaparegut que els núvols en aquest nostre país.
Molt re-malament.
Ja el podia anar trucant, ja.
Però li perdonem per que està fent coses molt interessants.
A disfrutar-ho Xavier!
Per aquí sense novetats destacables.
Fins aviat.