He tingut amics en responsabilitats importants, representatives o directives. Mai fins ara però havia tingut un amic -i menys un amic tan amic- representant del meu país davant d’un país estranger, alló que si el meu país fos un país normal seria un ambaixador i que -com que no ho és de normal el meu país- se’n diu director de la Delegació del Govern de Catalunya a Berlín.
Però la cosa deu ser important perquè ha pres possessió en mig d’una mica d’enrenou, un enrenou gens nou, aquell que provoquen les enveges, les gelosies i les mesquineses d’alguns que pensen que el meu país -encara que no sigui un país normal- no pot fer-se valdre al món, allà on hi tenim interessos o allà on els interessa conèixe’ns.
Jo en tenia alguna notícia, però com que la Delegació era nova la cosa es mantenia amb discreció i ajornaments en mig d’altres urgències o decisions del nostre estimat Govern. Avui però ho he acabat de confirmar del tot -bé el Martí ja ens ho va anunciar formalment just avui fa una setmana. quan m’ho ha explicat en Roger a la sortida de classe de ceràmica a la seva escola.
La Natàlia -que més que una ambaixadora consorte és una superwoman titular- m’ha fet cinc cèntims dels embolics amb la bandera i amb un impresentable que no es va voler posar a la foto perquè no creu en la llibertat d’expressió i perquè barreja opinions personals amb eficàcia professional. En Jofre ja m’havia avançat la cosa que va sortir publicada en algun diari i que ha estat motiu de safareig anònim i barruer en algun pseudo-diari electrònic. El Ramon no sé si ho acabava d’entendre però semblava que també n’estava molt content per les riallades que deixava anar mentre ens esquitxava des de la banyera.
Tot va passar aquesta setmana en que jo no hi era i, clar, a Santiago de Xile en prou feienes vaig saber que el Bono no l’havien votat ni tots els seus per a ser president del Congrés…, però de política catalana no en dèien res als canals intermnacionals del satèl·lit.
El tema és que el Martí Estruch és el nou -i el primer- ambaixador de Catalunya a Alemanya, que -com diu el Joan Vila i no només perquè ell ho digui- és un dels països més importants d’Europa. No només estic content per ell, i perquè segur que ho farà molt bé i perquè és una bona excusa per anar-lo a visitar algun dia a Berlín, sinó que sobretot me’n sento orgullòs… i no em feu explicar els perquès.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hola Xavier! de tornada ja? tot bé? ja m’ho explicaràs. He llegit el teu ùltim apunt al bloc, i ho sento…però potser ara estic una mica espessa, però no acabo de pillar el missatge, o m’he perdut alguna notícia, o aquesta vegada m’he fet una mica d’embolic amb EL MEU PAIS…o potser és que tinc un mal dia…que com diu el barruer del periodista M. Trallero, el pot tenir tothom.
Però m’agrada que segueixis fidel als teus lectors, seguirem parlant…farem un intensiu d’aquells, oi? Una abraçada! I.O.
Felicitats Martí!
Parlant d’amics que et sembla que el teu amic Jose ha posat la Chacón com a jefa del exercit?
És un bon canvi: dels “senyors de la guerra” a la “pre-mamá optimista (i catalana) de la pau”. És com si la Heidi manés als GEOs o algo així. M’encanta!
Amic Jofre!
És que hi ha algún problema en que la Heidi mani? als Geos o a qui carai sigui? o és que per ser un personatge petit, femení, alegre, etc.etc. no pot manar o uns homes més grossos, aparenment més forts, més potents, etc.etc.? o és que ara tenim problemes de sexe ? volem o no més igualtat? o és que el que volem és fer crítiques sistemàtiques perque toca i així ens sentim millor! Ho sento noi! t’ho havia de dir. No t’ho prenguis malament! A reveure.
Amic Jofre! No comparteixo res del que dius, però no passa res, …és normal. A mí em sembla bé el nomanament de la Sra. Chacón per part del Jose,( per cert…qui és aquest Jose?)i d’altres consideracions.Podria allargar-me moltíssim,t’ho podria discutir molt més…però ara no. Sobretot no ens emprenyem eh! el meu anònim és degut a que no vull que tot Catalunya sàpiga el que dic i el que penso, de fet ens coneixem i força. A reveure.
Així que, benvingut i moltes gràcies per la propaganda. Pensar que el meu modest bloc el veu “tot Catalunya” és afalagar-me molt. Sobretot ara que no el renovo sovint!
Us prometo que, en justa correspondència, penjaré un post nou al menys cada setmana.
Hola moixò (ja que pajaro et sembla poc adequat). Com pots veure, de tant en tant també llegeixo el teu bloc, pel qual puc, més o menys, anar seguint la teva vida, professional i l’altra (la que publiques, es clar). Bé, el dia 30 d’aquests més arriba el meu jubileu (em retiren). A partir d’ara espero passar-m’ho tant bé com pugui. T’ho dic perquè sàpigues que ja no em trobaràs a l’ajuntament. Espro però veure’t un d’ia d’aquests per Nadal.
Tuyo afectisimo
El Bienve