Retorn a l’Aventura Americana, dos mesos després
Encara no m’ho puc creure. Però aquesta tarda agafo un avió (1 no, 3) i demà al matí seré novament a Santiago de Xile. Aquest cop no hi vaig sol, m’acompanyen el reporter Josep Maria Domènech i el realitzador Quico Concellon, dos pesos pesants del “30 minuts”. La direcció del programa va ajornar el reportatge (que volien emetre per Setmana Santa) i després va decidir que el tema donava però que les imatges que vàrem fer amb el Pablo no eren suficients, per tant ens en calien més. “Hi haurem de tornar!”
I, encara no tinc la maleta feta, però aquesta tarda marxem.
12 hores de rodatge (més 1 que ens vem deixar a casa del Pablo) no són suficients. “Potser sí per a un bon reportatge al TN, però no per explicar les històries que porten la marca del 30”, segons em deia en Joan Salvat. La marca i el prestigi; per tant que el tema interessi i que s’hi aposti amb un altre viatge i amb un equip propi per aprofondir en les històries de l’Edgar, el Lucho, el Claudio… és molt important.
Potser sí que haguèssim avançat més si s’hagués cregut en el projecte inicialment, potser m’hagués estalviat el neguit d’aquests darrers dies (sobretot des de dimarts en que es va confirmar el viatge) i l’embolic que hem hagut d’improviosar amb en Pere, en Marçal i en Joan Maria per cobrir les classes que deixo penjades a la Facultat… però tant se val, el més important és que el casteller de Xile tindrà un “30” i, ara més que mai, penso que a més de ser un bon producte per a un programa de tant prestigi, contribuirà a “l’abans i el després” que aquesta història xilena imprimirà a la història dels castells.
” Per fer ‘Balseros’ -em deia en Pep Domènech- vàrem estar 5 anys i només en van sortir 2 ’30 Minuts’ previs i la pel·lícula” . I la comparació em va agradar.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Que vagi molt bé!
Ja tinc ganes de veure aquest reportatge, després de tants dies seguint-ho pel bloc 🙂
Quan un comença un camí sempre es pensa que sols serà una vegada i… després resulta que ja se sap el camí. Bona Sort, bon viatge i bona feina.
Hola Guapu.., ja veus que t’escric desde un mail diferent és el del hans que ja te ordinador portatil.
Que és això de que t’en vas un altre cop. Si ja veig que es una excusa raonable, però vaja tu no nesecites excuses, perquè sempre tens un peu fora de casa. que us ho paseu molt be ampliant el reportatge.
Estimat Xavier.
Per quan se t’acabin les idees, aquí en van algunes:
– Digues que la llum ara és molt diferent i que cal esperar uns dies a veure si torna la mateixa de l’altra vegada: segur que aconsegueixes allargar-ho una mica.
– Com que amb una cinta es veu que no n’hi ha prou perquè t’enviïn a buscar-la, aquesta vegada deixa’t a casa del Pablo el trípode, les ray-ban i uns documents secrets sobre com fer castells amb forma de piràmide invertida.
– Quan tornis, digues que és bàsic tenir unes imatges de com es viu a Xile, i a Rio de Janeiro, que és allà a la vora, el record del primer aniversari de l’expedició castellera catalana, i després del segon, i del tercer…
Apa-li, no treballeu massa, i si pateixes molt per haver deixat penjats els teus alumnes, pren-los amb tu i que facin el making off del 30!
Teu i envejós,
Martí-*