L’ex-president Ricardo Lagos va fer pinya a un tres de cinc dels castellers de Lo Prado amb un mocador al coll i escortat pel Lucho Carrasco. Una munió de fotògrafs i càmeres l’envoltaven (i d’aquí que les meves fotos sortissin mogudes. El president de la República de Xile, que va precedir la Bachelet (i que potser podria substituir-la) va participar en el Seminari Internacional sobre Canvi Climàtic i Nous Paradigmes que va organitzar el Lucho i el seu CLI de la Universitat de Santiago de Chile, en el qual s’hi havia inclós una simbòlica actuació castellera. Lagos no va parlar de castells a la seva ponència, però sí que em va dir que coneixia la visita dels Castellers de Vilafranca i que a Xile s’estaven fent castells en barris que tenien greus problemes socials, com a elements educatius i de cohesió. En Fèlix Miret, que va presentar el taller casteller, arriba a les presidències.
A Lo Prado hi ha droga, molts nanos sense pares i la violència deixa algun mort a les cantonades de tant en tant. I avui ho hem començat a veure de la mà del Christian i la Maria Judit, dos dels professors de col·legi que donen classes de casteller a nens i nenes als quals volen inculcar uns altres valors, els de la cooperació, els de la integració, els de la superació, els de l’amistat, els de la relació intergeneracional, els de la diversió en projectes col·lectius, …
La passejada amb ells ha estat ja una excel·lent excusa per haver tornat a Xile i per decidir-nos a explicar ben explicat als ciutadans de Catalunya que els castells -tan menyspreuats i passats de moda segons alguns urbanites de curta mirada- són un arma carregada de futur, a milers de km d’on van nèixer.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Per aquí, com que són plurals, fan i van a pinyes, però l’objectiu és el mateix: que el de dalt aguanti…
Ja tornes a estar a la teva salsa …
El teu entusiasme és envejable, llàstima que aquesta vegada l’aventura americana només dorarà una setmana, però sembla que serà intensa.
Bona feina.
Petonets.
Aquesta vegada, l’Aventura Americana reeflectica al bloc no és tan intensa i variada com ho va ser la dels mesos de novembre, desembre i gener. Aquest cop m’ha tocat pencar, i de valent, i hi ha menys temps per a les coneixences i els divertimentos, i per reflectir-los aquí, dels que va haver-hi els mesos de novembre, desembre i gener.
Però, us he de dir (Txell, Montse, Martí, Fixer’s…) que em sento igualment acompanyat per tots vosaltres i que aquest reportatge, si algun dia s’acava, i el llibre, que us prometo que escriuré, també serà una mica vostre.
Sou els líders del meu club de fans blocaire.
Però no esteu sols, en aquesta setmana xilena al bloc hi han entrat 233 persones i l’estadística general diu que ja hi han passat més de 13.700 visites.
Gràcies guapos !