Quatre graus sota zero, un plugim d’aigua-neu i un airet que glaçava el nas i les orelles. Un oratge tant europeu no deslluia ni un bri el glamour habitual de París, com sempre una ciutat si radieuse et si séduisant. Feia 4 anys que no hi anava i trobava a faltar París; a París cal anar-hi
Un mes després de la brillant victòria de Barack Obama a les eleccions dels Estats Units, el president electe del país més potent del món manté l’aureola intacta que el converteixen en “la gran esperança,… Blanca.. ? No, … negra!” (potser hauríem de començar a canviar els significats secundaris d’alguns adjectius) d’aquest món tan globalitzat
Avui era el dia del meu Sant. I malgrat molts desitjos de felicitat, no ha estat un dia molt feliç. Cada any, des de en fa 4, al final de novembre s’acaba un projecte que ens té engrescats des de la primavera fins a la tardor. I avui era l’últim dia de treball per a l’equip del
Avui fa un any que, a aquestes hores, volava per damunt l’Atlàntic i iniciava l’Aventura Americana que durant dos mesos i un dia em va portar a l’Argentina, Perú i Xile. L´’aniversari mereixia una cita en aquest bloc perquè iniciar aquest “diari íntim compartit” va ser una conseqüència del viatge i, de ben segur, el
La temporada castellera 2008 està enllestida. Gairebé totes les colles, i en tot cas les que més espectació i afició arrosseguen, ja han tancat fins l’any que ve. Queda una actuació aquest diumenge a Sant Andreu, la Fira de Santa Llúcia a l’Arboç (aquest any els Minyons apuren fins al final el seu 50 aniversari) i
Yes, we can. Sí, ha estat possible. Ells -nosaltres?- han pogut. Amb una partcipació massiva i històrica, en un país que és molt abstencionista i on els ciutadans s’han d’inscriure per votar, el mulat (que no negre) Barack Obama ha guanyat les eleccions i serà el proper president dels Estats Units d’Amèrica, l’estat més poderós
Un 31 d’octubre. Dia de castanyes i, aquell any, de reflexió. Complia mig segle de vida i vaig (vàrem) voler celebrar-ho amb tota la família i amb tots els meus amics. Vàrem ser molts, gairebé tots encara que no tots; amb cada un dels presents s’hi podia escriure més d’un capítol de vivències i convivències. Amb
Pujar a la Mola de Sant Llorenç del Munt un dissabte d’octubre seguint la convocatòria del Col·lectiu Atzavara (ara rebatejat COPULAMOL) és una barreja entre el ritus tradicional i la sorpresa hilarant. Va ploure però poc, el just per fer l’excursió diferent (“te’n recordes d’aquell any que hi havia una boira de collons i vàrem
Aquest cap de setmana he descobert Formentera. Era la tercera vegada que hi anava però mai havia vist l’illa com ara. La primera va ser fa 25 anys, una escapada des d’Eivissa i tomb ràpid en vespino mentre el Jofre des de la panxa de sa mare havia incrementat el mareig provocat per la travessia. La
Diumenge va celebrar-se el XXII Concurs de Castells de Tarragona. Potser no va ser el millor de la història en quan a castells (el rècord encara el té el del 2000), però sí el més ben organitzat i el més vist de tots els temps. Els organitzadors, en Miquel Vendrell, en Jordi Jària, el Xavi Ribera
Avui és la Mercè. La Festa Major de Barcelona que aquest any per a mi està passant una mica per alt… Entre feina i pluja es podria dir que no he participat en cap acte, cosa que és una llàstima perquè el programa és interessant, ampli, variat i alló que ja ens convé que sigui… “per
Ja fa més d’una setmana que va passar Sant Fèlix, patró de Vilafranca i -ep!- també patró de Sabadell. I demà farà vuit dies que van marxar els castellers de Xile, entre llàgrimes d’emoció i promeses de futur. Volia parlar-ne àmpliament i els dies passen “amb sense aturador“. Ja som al setembre, aquest mes rar
Avui és Sant Fèlix. I quin Sant Fèlix! Des de l’any 2001 no hi havia un nivell tant alt tan ben repartit. És a dir, feia 7 anys que no es veia a les 4 millors colles del món casteller -les úniques que han fet en algun moment algun dels anomenats castells de gamma extra- revalidant
L’agost s’està acabant i per als que hem treballat tot el mes, inclosos els diumenges i alguns dissabtes, ens estan arribant aquells dies entre esperats i temibles en que tots els nostres amics “normals” estan tornant de les seves vacances i ens truquen per explicar-nos el creuer pel Medietrrani, la calor que fa a Sicília,
L’Edgar, la Cata, el/els Cristian, l’Andrés, la Judit, l’Alejandra, la Daniela, la Norma, el Marcos, el Luis… una trentena de castellers de Xile, de les colles de Lo Prado i Cerro Navia arriben dimarts dia 26 a Catalunya per viure en directe la Festa Major de Vilafranca, una de les diades més grans del calendari