Diumenge vaig anar al Teatre Micalet a veure Iuventituts Day: Un thriller episcopal. I només trobe una paraula per descriure-la: brutal! Dues hores sense treva del millor humor de Xavi Castillo conduït per Joan Peris i interpretat per sis actor brillants on queda retratada la València d’avui. Pels qui encara no l’heu vista, dir-vos que
Aquest cap de setmana he tingut la sort de visitar dos dels pobles on hi treballa i milita gent que admire i estime. El primer és Beniarrés, un menut poble del Comtat on uns quants joves han bastit un dels casals més actiu i festiu del país: L’Ateneu Popular Arrels (si podeu, no us perdau
Torne de Berlin amb sentiments contradictoris. Cansat pel desgast de dos dies intensos amb els amics d’aquesta ciutat increïble. Feliç per un concert memorable a la històrica sala S036 de Kreuzberg amb els Boikot i els Talco. Però també mig tocat perquè la gira s’acaba i de sobte aquest buit en forma de mesos i
Vicent Martí és un conegut i prestigiós llaurador de l’Horta de València. Entre els seus mèrits hi ha el d’haver dut endavant una iniciativa d’agricultura ecològica de qualitat a l’horta que encercla la ciutat, plantant cara a l’allau urbanitzadora i la devastadora crisi del camp. Una opció que li valgué el reconeixement al millor agricultor
Diumenge passat vaig assistir al concert d’aniversari que Cesk Freixas celebrava a la sala La Mirona de Salt. Em va convidar per a cantar una cançó amb ell i la veritat és que fou un plaer comprovar com ha crescut musicalment aquest jove cantautor del Penedès que amb 5 anys de trajectòria, dos discos autoeditats
Tot i que ja fa unes setmanes que s’ha imprès, ahir em va arribar la segona eidició d’Històries del Paradís. Un moment per a la felicitat que vull compartir amb tots els que em feu arribar missatges, mails o sms sobre el llibre. També, amb persones a qui admire i qui n’han escrit articles com
Una de les sopreses del Festivern de petit format d’enguany foren, a banda dels festius Tashkenti, els alcoians Arthur Caravan. Una formació d’aquelles que escassegen i que acaben de publicar el seu primer, i esperançador, disc. Ja fa molts anys que conec a alguns dels components d’aquesta formació (i des d’ací aprofite per saludar i
A vegades li costa de traspassar les imatges de la pantalla. Endinsar-se entre els milers de punts lumínics i descobrir-se sota la pell dels protagonistes dels noticiaris. Li passa sovint. Reconeix que se li fa difícil de sentir-se una persona en comptes d’una figura dins una caixa. Ahir mateix, mentre es mirava les imatges de
[Comunicat del grup de suport al David]A quarts de tres de la matinada del 6 de gener es va detenir el David de l’Associació Cultural La Fornal de Vilafranca del Penedès en un desplegament policial desproporcionat quan sortia del seu lloc de treball. Un gran nombre de Mossos d’Esquadra l’esperaven fora de La Fornal per
Itàlia. Anys 70. Al carrer, violència política i social. Màfia i crim organitzat. Efervescència dels moviments revolucionaris i autònoms. El Partit Comunista més poderós del continent. Irrupció de les Brigades Roges. Segrest i mort d’Aldo Moro. Organitzacions secretes aliades amb elements de l’estat i grups terroristes d’extrema dreta. Atemptats feixistes a Bescia, Milà i massacre
Entre les bombes, les pedres, les flames, els controls i els murs encara es poden obrir escletxes d’esperança a cop de cançó. DAM n’és la prova. Nascuts i criats a la ciutat de Lod, a uns vint quilòmetres de Jerusalem, DAM és una formació de hip hop palestina que en una dècada ha pogut consolidar
Enguany la commemoració a tot Europa del setantè aniversari de la Nit dels vidres trencats (també a casa nostra) ha coincidit amb un altre fet que ens hauria de fer reflexionar: l’accident mortal de l’ultra austríac Jörg Haider. I no parle d’una qüestió de seguretat viària, ni de bon tros sentimental, sinó de la clara
Fa uns mesos us vaig parlar de la col·laboració que vaig fer amb els bascos Korrontzi al Getxo Folk. Doncs bé, la setmana passada es publicà el cd-dvd d’aquell gran concert. Ací en teniu les imatge de la cançó que vaig cantar (i traduïr com bonament vaig poder) amb els nervis propis d’estar envoltat per
La veritat és que porte uns quants dies al límit. En dues setmanes he recorregut una quinzena de pobles i ciutats (Vic, Girona, Algemesí, Palma, Manacor, Alcoi, Madrid Barcelona, Manresa, La Selva del Camp, Mont-Roig, Reus, Saragossa) en un viatge llarg i solitari (i cansat, si us he de ser sincers) Aviat us escriuré les
Ens veiem a les 21.00 hores a Burjassot!