Lluitar, crear, construir!
Xavi Sarrià
La veritat és que porte uns quants dies al límit. En dues setmanes he recorregut una quinzena de pobles i ciutats (Vic, Girona, Algemesí, Palma, Manacor, Alcoi, Madrid Barcelona, Manresa, La Selva del Camp, Mont-Roig, Reus, Saragossa) en un viatge llarg i solitari (i cansat, si us he de ser sincers) Aviat us escriuré les cròniques però abans no vull oblidar-me de la nit, la gran nit, que vam viure dimarts passat a Burjassot. Una nit en què per uns instants vam intentar unir i sumar generacions. Trobar-nos. Veure’ns. Escoltar-nos. Una nit per recordar.
Per aquell escenari de Burjassot hi van desfilar des dels més joves fins als més grans. Valencians i valencianes que hem decidit no oblidar, sinó tot al contrari, recuperar la història que ens pertany i projectar-la cap al futur. L’endemà (encara extenuats per l’esfoç) a la presentació del llibre que vam fer a Can Vies de Barcelona, comentàvem amb el David Fernàndez i l’Ivan de la Ciutat Invisible la necessitat que sentim els de la nostra generació de recrear la pròpia història. De crear imatges mentals per mantenir vius capítols tant funestos d’aquesta com la repressió franquista o la Batalla de València (què ens sabríem si no fora per l’esforç en forma de llibres i converses dels nostre avis i àvies, mares i pares?).
Tot això és el que vam intentar escenificar dimarts. Que els joves tenim memòria, que ens sentim hereus, que volem prendre el relleu. I amb els vídeos, els concerts i els parlaments dels tres blocs, ens vam adonar que, curiosament, era una de les primeres vegades que grans i menuts ens emocionàvem junts recordant vivències com ara les fosses comunes, les bombes a les llibreries o l’assassinat del nostre jove company.
Potser aquest fou el més emotiu. I crec que ho fou no només pel fet de recordar a Guillem (i tot el que vam construir i compartir aquells joves que ens vam criar a la València dels anys noranta, al barri del Carme o al Kasal Popular) sinó perquè vam poder comprovar com ha crescut tot (nosaltres també) des d’aquell fatídic any 1993. Perquè en 15 anys hem multiplicat forces i si a principis d’aquella dècada no juntàvem ni a mil persones en manifestacions com la del 9 d’octubre, ara ens podem mesclar entre desenes de milers.
El país ha canviat. Nosaltres hem canviat. Comencem a fer-nos grans i malgrat que de vegades ens costa reconèixer els mèrits col·lectius, els de totes i tots, crec que hem d’estar orgullosos del treball que s’ha fet en aquests anys. Des de l’ensenyament, des del món de la cultura, dels dels moviments cívics, dels mitjans de comunicació independents, des de les organitzacions polítiques i socials. Perquè és una realitat i perquè només reconeixent-la podrem recarregar les energies per tal de cedir el testimoni als qui vindran. Només així, recordant els qui ens han precedit, aprenent del passat, assumint els propis errors i propagant la il·lusió pel demà, serem capaços d’avançar.
Heus ací el que férem dimarts. Recuperar per guanyar.
Més:
Homenatgeantifeixista.org
Antifeixistes.org
Reportatge fotogràfic de Sóc el que veus
Article d’Albert Dasí
Bloc d’Albert Dasí
Article de Vicent Partal
Reportatge a Vilaweb
C.S. Terra
Llibertat.cat
Levante-Emv
Valldigna Digital
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
…la pell de gallina.
Gràcies a tu, company, per fer-lo possible.
em va saber greu no poder venir… pero una altra volta sera.
que impressionante …
aquilo que disseste, também podia ser para nós um exemplo a seguir, porque aqui em Portugal aqueles que da ditadura salazarista só ouvimos contar aos nossos pais, deveríamos ser capazes de recuperar a nossa história e projectá-la em direcção ao futuro…principalmente para não esquecer, nem deixar que a esqueçam!
Para mim que aqui em Lisboa, através do estudo da obra de Vicent Andrés Estellés tento compreender e reconstruir a vossa história recente, da qual nós portugueses não sabemos absolutamente nada, tudo isto é muito interessante. Gostaria muito de ter estado presente. óptimo trabalho e o resultado foi muito bonito.
Vocês pensam fazer um DVD com toda a homenagem?
Supose que tu també, Xavi, però jo el dimarts em vaig quedar amb una sensació de xicoteta victòria que tinguent en compte els temps que corren no ve gens malament.
Ens vegem prompte, bon Nadal!!
A poc a poc anem fent, no sols des de les associacions i col·lectius, també des de la iniciativa personal de molts valencians que lluitem dia rere dia per continuar sent-ho amb dignitat i orgull, per nosaltres i pels nostres fills. I cada día en serem més. La bena comença a caure’ns dels ulls tot i els esforços d’alguns, molts, per mantindre’ns cegs.
Salut i independència!
Hola Xavi,
Fa una estona he anat a la FNAC d’Alacant a comprar el teu llibre i m’han dit que està esgotat! Encara que m’ha fet ràbia no poder comprar-lo, també m’agafat certa alegria: s’ha esgotat un llibre en català a Alacant!!! bona senyal! Tothom parla molt bé del llibre, a veure si puc llegir-lo prompte i et conte que em pareix.
Salut company!
(PD. Perdona si he escrit este comentari al Post de l’homenatge antifeixista però es que no sabia on posar-ho).
Hola Xavi!Com va?
Som les estudiants de Gandia que anarem a la presentació del teu llibre a Alcoi i a l’Homenatge Antifeixista(que després també ens vegerem al Festiven), i ens ha cridat l’atenció que agafares un video del nostre canal del youtube(claretaalcoi), ben grabat,això si, per estudiants de comunicació audiovisual :D!
salut!
Com m’ha agradat aquest article!!! Per fi optimisme i raons per somriure! Que si es vol transmetre la lluita que cal per avançar (sigui com a país o com a individus) no només podem parlar de les coses que no funcionen, raó de la lluita, sinó sobretot de les coses bones que s’aconsegueixen amb la lluita, la finalitat, l’objectiu, d’aquelles “petites” victòries que ens enriqueixen i satisfan tant, que ens fan tenir del cert que la lluita és el camí.
En fi, enhorabona per tants actes com aquest, i enhorabona pel teu camí: molts et tenim com a referent en el nostre!
I per cert! Els meus alumnes ja han començat a llegir el llibre (que, per cert, està triomfant), així que ja em diràs quin dia podràs venir! 😉
Una abraçada mestre.