Ahir es va fer realitat una tragèdia anunciada. Immersos en la doctrina del shock, no ens ho volíem creure. Però la realitat és així de crua. Amb un simple comunicat, el Consell donava per liquidats 25 anys de Ràdio i Televisió Valenciana. Una RTVV que es va constituir, recordem-ho, gràcies a les mobilitzacions de tants
[Article publicat l’1 de juliol a L’Accent] Vivim temps convulsos al País Valencià. No és cap novetat. Fa dècades, segles, que els patim. Però ara ens toca superar-los a nosaltres, a les generacions que hem crescut sota la bota d’una dreta espanyola que no ha deixat d’assetjar les poques victòries que es van aconseguir en
[Article Publicat el 7 d’abril al suplement ‘Quadern’ del diari ‘El País’]Dissabte passat vam viure una d’aquelles per recordar. Una d’aquelles nits en què esclata la València oculta que alguns veuen morta però que batega encara dins el cor de milers de persones anònimes. Més de vuit mil joves van omplir Benimaclet per demostrar que
Tot aquest assumpte de la furgoneta espia que ens va enviar el delegat del govern al País València, Ricardo Peralta, em posa de mala llet. Perquè potser sembla un acudit que la totpoderosa Rita Barberà es creguera víctima d’escoltes il·legals quan en realitat ens espiaven als qui presentàvem el documental ‘Més enllà del mur‘ sobre
Acabes d’arribar a casa. En teníem ganes. Moltes. Han estat hores i hores de patiment, d’espera, de no saber res de tu. Viatjaves en aquella flota carregada amb tones d’ajuda humanitària. Aquella flota que un dels exèrcits més poderosos del món va assaltar a sang i foc. No van donar massa explicacions. Éreu terroristes, van
Ara mateix, una flota de nou vaixells intenten arribar a les costes de Gaza amb tones d’ajuda humanitària com material escolar, sanitari i productes per a la reconstrucció d’habitatges. David Segarra, company d’innumerables aventures, valencià, periodista, dissenyador (entre d’altre ens ha dissenyat la portada del darrer disc ‘Benvingut al Paradís’ així com la del llibre
El nostre és un país que, malgrat tot, encara viu. Ja sé que aquesta afirmació sona fàcil, per no per això deixa de ser certa. Jo que em dedique a recórrer-lo us puc assegurar que allò on vaig hi trobe gent que batega, que participa, que s’organitza per denunciar, però, sobretot, per construir. Un dels
Plaça de la Verge. València. Set de la vesprada. Fred. Un megàfon. Pancartes. Una història inventada. Unes vides reals. Dignitat cuirassada. Solemnitat humil. Silenci. La gola se’m va trencar quan vaig llegir la darrera línia. + Notícia a L’Informatiu
L’Associació de Víctimes del Metro m’ha convidat a llegir el conte ‘Quaranta-tres‘ en la concentració que cada mes realitzen a València. L’acte serà el dimecres dia 3 a les 19.00h a la plaça de la Verge. Una nova ocasió per recordar als 43 que ja no hi són i exigir responsabilitats a aquells que encara
En suport a la Gaza Freedom March, que ara mateix està bloquejada a Egipte, vos deixe un article que vaig escriure per a L’Accent ara fa uns mesos en arribar del viatge que vam realitzar una brigada de músics a Palestina: Imagina que t’han expulsat del poble on vius. Imagina que aquell poble ja ha
Aquest matí s’ha fet entrega a Institucions Penitenciàries del comunicat de suport a Amadeu Casellas, tal i com es va fer el seu dia a Conselleria de Justícia. Com que el silenci mediàtic és evident, malgrat la darrera de vaga de fam que acaba de realitzar, aprofite per deixar constància de la meua adhesió a
Avió via Riga, il·lusió, nervis, coartada, aeroport, interrogatoris, dos hores d’espera, taxi, porta de Damasc, falafel, humus, shawarma, fatush, nevera espatllada, batuts, cervesa, sucs de taronja i carlota, arak, guitarres, bastoners, murs, soldats, check points, torres de control, càmeres, colons, autovies amb tanques, armes, més murs, ciutats grises, paisatges aspres, oliveres, xerrades, xerrades, xerrades, emocions,
Avui dissabte s’havia de celebrar a Alberic, el poble de la meua familia paterna, el FestAlberic, un festival pioner al poble i que comptava amb un cartell de luxe amb grups com La Gossa Sorda, Auxili, Odi, Pau Alabajos i Cesk Freixas. Aquesta festa, però, ha boicotada sistemàticament per l’ajuntament del PP que ha obligat
Acabe de tornar d’uns quants dies de desconnexió i m’he esgarrifat amb la lectura de les darreres notícies. Com en Feliu o en Nadal, jo també vaig formar part de l’AEN i després del CEPC i vaig viure situacions ben desagradables amb les ‘forces d’ordre públic’ com les que s’han viscut aquest dies pels carrers