Sénior i el Cor Brutal (Premi Ovidi 2009) és una proposta que ens arriba des de la ciutat de València disposada a desplegar i reivindicar una música fresca i propera, de temàtiques qüotidianes que van directes a l’ànima. Sénior, a més, és un nou exponent de la generació emergent de grups com Arthur Caravan o
El proper dissabte estarem cantant amb el Botifarra i molts altres amics a Xàtiva. I la veritat és que em, ens, fa molt il·lusió. Primer perquè presenta el seu nou i esperat disc que segur que és ple de cançons senzilles i boniques com les que ens acostuma a regalar. Segon, perquè ho fa al
Tota la meua solidaritat davant aquesta nova i salvatge agressió feixista a la ciutat de València. Ací vos deixe la narració dels fets que publica el portal valencianisme.com del qual és adminsitrador el jove agredit: “Els fets van tindre lloc durant la matinada de divendres. Un company de l’administració del nostre portal, que ha preferit no revelar la
Quan s’obre el teló els focus giren i anuncien el començament de l’espectacle davant la cleca de les primeres files a qui han regalat ulleres de 3D perquè flipen amb el xou que acaba de començar amb la música de la banda que sempre precedeix el pallasso de les ratlles blaves que ara salta a
València, aquesta ciutat que sembla morta però que té més vida que els gats que la vetllen de nit, sempre ens reserva sorpreses. I la darrera me’l vaig trobar precisament una nit d’aquests que ixes a fer una cervesa quan em van entrar uns joves, molt joves, amb una demo de quatre cançons a la
Avió via Riga, il·lusió, nervis, coartada, aeroport, interrogatoris, dos hores d’espera, taxi, porta de Damasc, falafel, humus, shawarma, fatush, nevera espatllada, batuts, cervesa, sucs de taronja i carlota, arak, guitarres, bastoners, murs, soldats, check points, torres de control, càmeres, colons, autovies amb tanques, armes, més murs, ciutats grises, paisatges aspres, oliveres, xerrades, xerrades, xerrades, emocions,
Aquest dissabte 29 d’agost, a Benifairó de la Valldigna, el Col·lectiu Ovidi Montllor organitza el COMcert, un festival que compta amb bona part de la gran fornada de grups valencians que escampen cada dia la música en la nostra llengua al nostre país (tots ells guanyadors en alguna edició dels Premis Ovidi). Una bona ocasió
Una de les altres experiències ben interessants fou a Carcaixent (gràcies Empar!). Allí, al nou edifici de l’IES Arabista Ribera la primera sopresa fou que ‘La Flama’ sonava per megafonia entre classe i classe. Després, la sorpresa de trobar-me tota sala d’actes amb estudiants que havien llegit el llibre i que em preguntaren sobre diversos
Avui, però, m’agradaria parlar-vos de dos casos que, personalment em van omplir d’il·lusió. El primer fou a l’IES Alvaro Falomir d’Almassora. Vaig anar-hi convidat a participar a la primavera literària que des de fa dotze anys organitza el semninari de valencià del centre. Doncs bé, a banda de topar-me amb un patí ple d’arbres i
Aquest final de curs he pogut visitar diferents instituts del País Valencià, per parlar del llibre, el grup i les experiències que hem viscut des que vam començar l’any 1993 en unes aules semblants a aquelles. I sempre et sorprens. Et soprens quan tornes a aquell institut on et vas criar a València i descobreixes
A vegades és diumenge a la vesprada i encenem la pantalla i al menjador de casa fa tanta calor que confonem els termes i comencem a veure com a populistes governants que volen celebrar consultes populars i com a sensats els militars que, per impedir-ho, els segresten. És el que té jutjar el món des
Avui dissabte s’havia de celebrar a Alberic, el poble de la meua familia paterna, el FestAlberic, un festival pioner al poble i que comptava amb un cartell de luxe amb grups com La Gossa Sorda, Auxili, Odi, Pau Alabajos i Cesk Freixas. Aquesta festa, però, ha boicotada sistemàticament per l’ajuntament del PP que ha obligat
Des de Nova Jersei, EUA, m’arriba un mail curiós de Jan Rihart, un traductor nord-americà a qui no conec i que diu estar fascinat per la cultura valenciana. Diu que va llegir el Mail Obert de la final de Copa i que l’ha traduït a l’anglès per als seus amics d’allà. Jo aprofite per agraïr-li
Més enllà dels tòpics, dels aparadors i dels deliris de grandesa de l’alcaldessa que ens governa, descobrireu una altra ciutat. I és una València oculta, però viva, i que es desperta cada dia entre les Torres de Serrans i les de Quart, allà on s’alça un entramat medieval ple de racons màgics i de tresors
Cansat, esgotat, arribe de Vitoria-Gasteiz després de la xarrada d’ahir a la Universitat del País Basc. Ha estat un dia dur (després dels viatges llampec de les darreres dues setmanes a Gandia, Carcaixent, Gata de Gorgos, Torrent, Tarragona, Barcelona i Crevillent) amb presses i cancel·lacions de vols cortesia d’Iberia. Però ja queda menys. Divendres 8