Lluitar, crear, construir!

Entre les bombes, les pedres, les flames, els controls i els
murs encara es poden obrir escletxes d’esperança a cop de cançó. DAM n’és la prova. Nascuts i criats a la ciutat de Lod, a uns vint quilòmetres de Jerusalem, DAM és una formació de hip hop palestina que en una dècada ha pogut
consolidar la seua proposta musical des dels carrers d’Orient Mijà fins
als de tot el planeta. La seua música és una mescla de ritmes àrabs, melodies mediterrànies i bases urbanes i les seues lletres (escrites en àrab, hebreu i anglès) parlen dels extremismes del dia a dia, del control social, de les exclusions o del fet de sentir-se estranger al teu propi país.

El 1998 editaren el seu primer disc, però no fou fins al 2001 que aconseguiren ressò internacional amb el seu ‘Min Irhabi’ (Qui és el terrorista?) que ells mateixos comparen amb el ‘I’m black, I’m proud’ de James Brown revisat per Public Enemy. La consigna prengué foça i en pocs dies fou descarregada per un milió de persones arreu del món. Poc després la Rolling Stone francesa la recopilà en un disc juntament amb grups com Manu Chao i Zebda i de seguida es convertí en banda sonora dels suburbis d’aquelles terres.

A poc a poc, DAM s’han consolidat com un referent del hip hop i de la música urbana en general a Palestina. Els seus textos han estat estudiats en universitats i proclamats en manifestacions i la seua història ha estat recollida en nombrosos films i documentals com ara Local Angel del cineasta i activista israelià Udi Aloni; Slingshot Hip Hop de Jackie Salloum, documental seleccionat a Sundance i que retrata l’escena actual del rap palestí; Channel of rage, de Anat
Halahmi i a la banda sonora del film Ford Transit del director de Paradise Now, Hany Abu Assad entre altres. I tot combinat amb gires arreu d’Estats Units i Europa (on han col·laborat, entre d’altres, amb Fermin Muguruza).

Doncs bé, els DAM acaben de publicar nou disc, Dedication, on trobareu 15 bales plenes de sentiment i ràbia. Sens dubte, una altra manera d’entrendre i veure aquest conflicte tan llunyà i proper alhora.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!