Lluitar, crear, construir!
Xavi Sarrià
Itàlia. Anys 70. Al carrer, violència política i social. Màfia i crim organitzat. Efervescència dels moviments revolucionaris i autònoms. El Partit Comunista més poderós del continent. Irrupció de les Brigades Roges. Segrest i mort d’Aldo Moro. Organitzacions secretes aliades amb elements de l’estat i grups terroristes d’extrema dreta. Atemptats feixistes a Bescia, Milà i massacre a l’estació de ferrocarrils de Bolonya.
En aquest context se succeeïx Romanzo Criminale, la història real de tres amics que escalen el perillós cim de la màfia romana quan a Itàlia trontollen els fonaments de la Primera República. Una mescla de temàtica negra i política basada en la novel·la del jutge Giancarlo de Cataldo que em va recomanar el de La tinta de los escolares i que vaig veure en bona companyia. No us deixarà indiferents.
Com la també recomanable Gomorra que juntament amb Il Divo, basada en la vida del president Andreotti, completen la trilogia d’estrenes sobre l’Italia fosca que conviuen ara mateix als nostres cinemes (per sort, també a València).
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
De les que et deixen bon regust de boca. Encara pense amb ella. Que bona història.
forta abraçada-
Si t’interessen les pel·lícules sobre la Màfia i la política italiana “I cento passi” és molt bona. Tracta de la mort de Peppino Impastato, un jove comunista de família mafiosa que lluita contra “la Cosa Nostra” des d’una canal de ràdio pirata al seu poble. Molt interessant i reflexe molt bé la impotència de la societat siciliana davant d’aquest control socia, econòmic i polític exercit per la Mafia.
“Il Divo” molt bona! és molt Tarantino al principi i t’infla a informació sobre la política italiana. EStà bé però poder informar-te una mica abans perquè sinó et perds: què va ser Mani Pullite, la P2, qui és qui. Molt interessant!!
I”Gomorra” molt real i dura pel fet que és una realitat que la tenim al costat.
M’apunto la teva recomanació de “Romanzo Criminale”!
Aina
Miraré la cartellera ebrenca a veure si les podem veure
salut
olá Xavi
Tens razão, estes filmes não deixam ninguém indiferente.
Vi o “Romanzo criminale” e o “Gomorra” e são dois filmes de que gosto muito. Falam de uma uma Itália periférica, que não se mostra nos anúncios turísticos mas que existe ou existiu, e o facto dos 2 filmes serem falados, na sua versão original em dialecto romano e napolitano (no caso do Gomorra com tradução em italiano, porque senão era impossível entendê-lo), prova o quanto a realidade que retratam está próxima dos italianos.
O livro do Roberto Saviano, que deu origem ao filme gomorra também é muito bom e é muito mais brutal, em certos aspectos, que o filme porque relata as experiências vividas pelo pelo próprio Saviano enquanto trabalhava para o observatório anti-máfia. Já tem tradução em catalão.
O “cento passi” é muito bonito, mas não é bem, penso eu, um filme sobre a máfia. É mais um filme sobre a vida e a luta do grande Peppino Impastato e uma homenagem à reabilitação da sua imagem e da verdade sobre a sua morte.