Ahir a Montserrat (La Ribera Alta) va ploure. No vam poder tocar. Sempre et queda un regust amarg, trist, d’impotència, quan se suspèn un concert per pluja. No pots fer res. Res no depèn de tu. Més que una llàstima, és una putada. Entre altres coses, ahir al concert havíem de celebrar l’aniversari del Joanma
Organitzant la meua estanteria dels discos, un autèntic desastre, m’he retrobat amb un dvd que em va deixar petjada. És el directe de Femi Kuti a l’Africa Shrine de Lagos, Nigèria. Un treball impactant. Femi Kuti és el fill de Fela Kuti, tot una llegenda musical i política dels anys 70 i 80. El pare
Avui us escric des de la furgoneta gràcies a l’avanç i l’abaratiment de l’internet mòbil. Sembla mentida però és veritat. Ens trobem travessant els aspres paisatges de Terol rumb a València. Farem un total de set hores i mitja de viatge. Venim de Gernika (on vam tocar ahir), Gràcia (dimecres) i Manlleu (dimarts). Avui divendres
A Oaxaca, Mèxic, han detingut a quatre companys catalans. El seu cas em toca de prop perquè tinc molts amics i amigues que han passat llargues temporades a Mèxic donant suport a les seues lluites populars. Tots ells van tenir problemes amb la seua policia corrupta i racista però no fins aquest extrem. A l’Ariadna,
Mentre qui escriga la història siga només el poder alçarem en la memòria barricades de paperCompanys que ja no estan però sempre estaranNo podran esquivar l’embat del seu esguardamb llàgrimes de sangNo podran esquivar l’embat del seu esguardl’orgull d’haver lluitat (Feliu Ventura) Barricades de Paper Pels carrers de l’experiènciaem trobava forasterd’una nafra per herènciacom metralla
Aquesta setmana he tingut la gran sort de passar uns dies a les Illes Pitiüses. I dic gran sort perquè tots els que hi hem anat ens adonem de la riquesa i diversitat que amaguen aquests paradisos mediterranis. També però, de la seua extrema fragilitat cultural, lingüística i natural. Avui en dia Eivissa és un
Avui mentre combatia el calor tropical que assetja València, m’he posat a escoltar als 121db. Vàrem compartir escenari amb ells l’altre dia al Falaguera Rock d’Alfarb i em van passar la seua demo ‘Canvis i conseqüències’. I res millor per a la calor que música la seua música fresca i directa. Ja sé que em
Dissabte vam tornar a Cinctorres per a participar a l’Aplec dels Ports, i la veritat , l’experiència va ser fantàstica, màgica. L’Aplec dels Ports és un dels patrimonis culturals més importants que tenim als Països Catalans. Un aplec diferent, itinerant i artesanal, que cada any inunda d’alegria i compromís un dels menuts pobles d’aquesta comarca.
Avui l’exèrcit britànic ha donat per acabada la seua campanya especial al nord d’Irlanda. Han estat 38 anys de por i dolor, de detencions indiscriminades, de lleis d’excepció i matances, de presons i torres d’alta seguretat enquistades entre els carrers dels pobles i ciutats d’aquesta malparada part del món. Llegint la notícia a la premsa,
Sempre que torne d’Occitània tinc una mescla de sentiments contraposats. D’una banda alegria pel moviment occitanista creixent que desconeixia, tristesa per la fràgil situació en què es troba el país i por per les inevitables comparacions entre aquesta i la nostra. Com sabeu, França sempre ha intentat assimilar les nacions del seu estat amb l’excusa
Al concert d’Aldaia de divendres ens vam retrobar amb molta gent. Entretots ells vull destacar els companys del programa Encén l’Oïda d’AldaiaRàdio. Us explicaré la història. Fa uns quatre anys quan acabàvem depublicar el disc La Flama, vaig rebre una trucada en què em convidaven a unaentrevista a la ràdio d’Aldaia, a l’Horta Sud. Era
Avui inaugure el meu bloc. Fa temps que escric periòdicament en el diari de la gira del meu grup, Obrint Pas, però ja tenia ganes de parlar per mi mateix (amb el permís dels meus companys, és clar!). Escriuré per desfogar-me i matar el temps però sobretot per a opinar sobre allò que visc, escolte