Avui et plorem. I ja t’enyorem. Aquells qui som com ella… Ahir, mentre acomiadàvem Mavi Dolç, emergia una imatge, també, de país. Una classe de valencians, una variant específica de catalunyesos, un col·lectiu sencer i compacte de catalans, tocats per la seua impertinència valenta, un model de gent que crea i crea i crea i
Després d’arribar amb el darrer tren nocturn procedent de la diada de Sant Jordi a Barcelona (gràcies gent de Bromera i la Sirga!) i la intensa setmana que l’ha precedit amb parades a Llíria (gràcies Albert i Casal Jaume I!), Sitges (gràcies Rita i Ateneu Popular!), Vilanova i la Geltrú (gràcies Antoni, Josep Maria i
Demà dimarts, participaré en un acte molt especial. Es tracta d’un concurs literari que ha organitzat el Consorci per la Normalització Lingüística de Barcelona al voltant d’Històries del Paradís. Els alumnes de català, de procedències i cultures diverses, han hagut d’acabar el conte ‘Oasi’ del llibre, el del pescador de pedres, en un excerci que
Al final, i per assumptes personals, no he pogut marxar de viatge aquest mes com tenia previst. Així doncs, a l’abril torne a la carretera (la meua enyorada llar…) tot i que a partir del 8 de maig m’agafaré un descans fins a l’estiu… I es que només veure la llista ja em marege! 02.04.09
Aquests dies he tingut la sort de poder visitar diferents instituts de secundària valencians. En alguns casos, m’havien convidat antics companys de classe de Filologia, com la Raquel de l’IES de Ribaroja i en d’altres dins el cicle ‘Apropa’t a la cultura’ organitzat per Casal Ovidi Montllor d’Alcoi amb el Casal Jaume I d’Ontinyent. En
El David m’envia des de Caracas el nou documental que ha realitzat amb la seua productora Guarataro Films. Una treball agosarat que el situa, de nou, a la primera línia del gènere. Ací teniu la sinòpsi i els crèdits: “Grabado entre los estados Portuguesa y Aragua, Un golpe y una carta nos relata en
Acabe de tornar d’uns quants dies de desconnexió i m’he esgarrifat amb la lectura de les darreres notícies. Com en Feliu o en Nadal, jo també vaig formar part de l’AEN i després del CEPC i vaig viure situacions ben desagradables amb les ‘forces d’ordre públic’ com les que s’han viscut aquest dies pels carrers
Aquests dies de sotracs i notícies bomba al Palau de la Generalitat de la plaça de Manises m’ha vingut al cap aquell programa anomenat ‘Silenci?’ Recordeu aquella pregunta que sempre feien al final als convidats? Doncs bé, jo ja he trobat la meua resposta. I potser pensareu que estic sonat, però el cas és que
Amb l’arribada de la primavera la ciutat de València es torna a omplir d’aquell ambient tant especial que generen els monuments de cartró, el esclats dels petards i l’escalf del foc: les Falles, una expressió de cultura popular, ben viva i arrelada, que fou apropiada pels sectors més reaccionaris del país després dels difícils anys
Ara fa unes setmanes vaig viure un cap de setmana ben intens però que em va permetr descobrir de prop una de les zones menys conegudes però amb més encant del nostre allargat país: les Terres de l’Ebre. Tot començà amb un mail al company Emigdi Subirats, blocaire infatigable, que de segudia es convertí en
Expliquen moltes històries de la meua ciutat. Expliquen que pots viatjar en el temps en cada cantó. O recórrer els cinc oceans en un sol matí. Que allí els cotxes circulen a tres-cents quilòmetres l’hora i els lleons campen lliures. Expliquen que hi ha edificis que semblen d’un altre planeta, que les estrelles del rock
Ara fa uns mesos vam tenir la sort i el privilegi d’assistir a una activitat a l’escola pública del nostre barri, el col·legi públic Pare Català de Benimaclet. He de dir que sempre fa goig que et conviden a una escola però especialment si aquesta és la que està arrelada al barri on vius, en
Visitar Otos és visitar un racó de pau. Un poble guarnit per un bon grapat de rellotges solars l’existència dels quals es deu, sobretot, a l’esforç d’un dels prohoms de la vila: l’escriptor i gnomonista Joan Olivares. El Joan ens rep a la casa on, junt amb la seua família, ha estat capaç de capturar