Lluitar, crear, construir!
Xavi Sarrià
Una de les sopreses del Festivern de petit format d’enguany foren, a banda dels festius Tashkenti, els alcoians Arthur Caravan. Una formació d’aquelles que escassegen i que acaben de publicar el seu primer, i esperançador, disc.
Ja fa molts anys que conec a alguns dels components d’aquesta formació (i des d’ací aprofite per saludar i felicitar al Jordi, Toni, el Pau i companyia) i els he seguit en diferents projectes ben interessants com Jalea Real o el duet Ix. Amb Arthur Caravan, però, han trobat un nou vehicle que ens convida a realitzar un viatge ple de sonoritats càlides i suggerents que inevitablement ens transporta a aquest univers ple de ponts anomenat Alcoi.
Algú ha dit que escoltar als Arthur Caravan és com si juntares en una càlida nit de Sant Joan a Ovidi Montllor, Pep
Laguarda i Dominique A, amb l’intensitat dels Sonic Youth, les
progressions de Can i Will Oldham preparant les brases. Jo, que no sóc un entès en el gènere, només afegiré que joies com aquestes m’han enganxat:
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
AMIC I COMPANY…..DOMINIQUE A??? SONIC YOUTH??? MARE MEUA SI EIXOS SON DELS MEUS!!!! QUANT VULLGES ET PASSE LA DISCOGRAFIA DELS DOS ENCARA QUE DE DOMINIQUE A…L’ ULTIM ES “sur nos forces motrices” UN DIRECTE MOLT RECOMANABLE I EL INPRESCINDIBLE DE SONIC “day dream nation”