Lluitar, crear, construir!
Xavi Sarrià
Torne de Berlin amb sentiments contradictoris. Cansat pel desgast de dos dies intensos amb els amics d’aquesta ciutat increïble. Feliç per un concert memorable a la històrica sala S036 de Kreuzberg amb els Boikot i els Talco. Però també mig tocat perquè la gira s’acaba i de sobte aquest buit en forma de mesos i mesos sense tocar es fa real. Mai hem estat tant de temps separats. I se’m farà estrany, ho sé. Però també estic convençut que agrairem desconnectar, descansar, respirar altres aires, preocupar-nos d’altres coses. Després de quinze anys d’Obrint Pas, aquesta aturada és, més que recomanable, necessària. Com ho és per a tots il·lusionar-nos amb altres idees, viatges i projectes. Comencen, doncs, uns mesos diferents i apassionants. Diuen que tot principi té un final i que tot final és un principi. Doncs jo sóc dels que pense que allò important és el trajecte. Espere aprofitar-lo tant com puga i continuar compartint-lo amb vosaltres.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ha estat un privilegi coneixer-vos i escoltar-vos. Bon viatge a tots i fins el final continuarem Obrint Pas.
una forta abraçada i fins sempre.
Espere que vajan be aquests mesets de decans que tots ens ho mereixem. I que aixo vos servisca per a carregar les piles per a fer molts concerts i aixina vos pogam tornar a vore. Els vostres fans vos esperarem.
Recorda, Xavi: Allò que importa no és la caiguda, sinó l’aterratge. On hauré llegit jo aquesta cita?
😉
Descanseu, però no ens deixeu!
Xavi però tornareu de segur, el poble valencià us necessita. Sou el millor grup de música, i perdona per l’expressió. Però la gossa sorda, vaters, orxata i tots no us fan ni sombra.
Vosaltres heu fet arribar el paradís a tothom.
M’estàs escagarrusant. Espere que aquesta aturada a la qual et refereixes sols siga temporal. Vull que treieu més discos i encara espere tornar a vore-vos en concert…
Salut i no ens doneu eixos ensurts.