21 de gener de 2009
3 comentaris

Cesk

Diumenge passat vaig assistir al concert d’aniversari que Cesk Freixas celebrava a la sala La Mirona de Salt. Em va convidar per a cantar una cançó amb ell i la veritat és que fou un plaer comprovar com ha crescut musicalment aquest jove cantautor del Penedès que amb 5 anys de trajectòria, dos discos autoeditats i un riu de quilòmetres a les esquenes, ha sabut conquerir un tros de cor del jovent d’aquest país.

Aquesta consolidació es va reflectir al concert d’aniversari d’en Cesk. Primer, en la qualitat musical i personal que desplegà aquest xaval de vint-i-pocs anys sobre l’escenari (gràcies a una banda de músics joves i sobradament preparats com ell, els Altres Bandais) però també en els centenars de joves que omplien la sala aquella vesprada de diumenge. Una audiència que potser a primera vista no relacionaríem amb públic de ‘cantautor’ però que ha connectat amb Cesk perquè els ha parlat amb els llenguatges d’avui sense renunciar als missatges d’ahir. O, senzillament, perquè ha sabut emocionar-los i punt.

Per tot això, vull felicitar al Cesk. Pel concert de diumenge, per la seua curta però intensa trajectòria, perquè és una persona humil, eloqüent i valenta que es desviu per allò en què creu i perquè fa que ens sentim una mica més lliures quan ens deixem endur dins l’emotiva nuesa de les seues cançons. Com ho fa el Pau, el Josep, el Néstor, el Sergi, el Roger,  l’Albert, l’Alfons, el meu gran amic Feliu i tota la resta de noms d’aquesta fornada de trobadors del segle XXI que han pres el relleu dels setze que acaben de celebrar 50 anys. Tots ells són el present que es reclama. Les cançons d’ara. Les prenyades de demà.


¿Ens calen, doncs, encara cançons d’ara? Potser ja les tenim. El que
cal és que al darrere dels qui les entonen tots plegats -particulars i institucions- deixem de banda les punyetes, ens ho creguem i hi posem
el coll. Amb el morro fort i la cara ben alta

(Joan Josep Isern. Fragment del discurs pronunciat dins l’homenatge a la Nova Cançó celebrat el 15 de gener al Palau de la Música Catalana)

  1. Ei Xavi, doncs trobo que l’has definit molt bé a en Cesk. Jo desgraciadament no vaig poder anar-hi aquest diumenge, i això que visc molt a prop de la Mirona, però he tingut el plaer de veure’l altres vegades (cada 15 dies aproximadament toca al Cercle, un bar de Girona ciutat), i algunes vegades l’he pogut sentir. És un paio humil, molt sincer, i que arriba endins.

    Amunt aquesta fornada de cantautors de casa nostra! Per fi es destapa la sensibilitat i amb les lletres i la música s’omplen racons de dins nostre que creiem buits per sempre més 🙂

    Lluna

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!