… que a gust et quedes quan, des del cor, deixes anar un sorollós “xe, ves-te’n a fer la mà!!!”…

+ piulada

… a la capital, s’afona… pel Camp de Túria, s’aireja…

… oficialment era FEVE. Posteriorment, i en l’actualitat, Metro València. Però, per als que tenim certa edat, tan adés com ara (i sempre) serà el Trenet, amb majúscula. Passen els anys i el de Llíria, amb sols una via, li ve a costar quasi el mateix arribar al Cap i Casal que al segle XIX…

+ piulada 1

+ piulada 2

De ‘Coral romput’ (Vicent Andrés Estellés)

“… El camp de Burjassot i el camp de Borbotó,
el secà de Paterna i el secà de Godella,
i els cementeris blancs i els rajolars vermells,
i el tren que va a Paterna i el que ve de Paterna,
i després el de Llíria i més tard el de Bétera,
i aquells tramvies grocs i casa la Conilla,
i Beniferri amb àlbers i canyars i senderes,
i els grans pins del castell vinclats damunt la sèquia,
i el tren de Burjassot, i el tren que puja a Llíria,
i el que baixa de Llíria, i el que acaba en Montcada,
i la calç de les coves que hi ha per Benimàmet,
i el que acaba en Paterna, i orinar al corral,
i la flaire dels horts, la calç de les parets
quasi blava amb la lluna, i el silenci, i el tren,
el tren nocturn, que creua solitari la nit,
i el camp de Burjassot, i el camp de Borbotó,
i el secà de Paterna, i el secà de Godella,
i el Pla del Pou, i els masos, les barraques de Lluna,
l’Alqueria del Pi, i el Pixador, i el mas
del Rosari, i la casa del Saboner i el pi,
i el molí de la sal i el llibre que he d’escriure,
i el tren que ve de Llíria i el que puja a Paterna…”

+ piulada 3

… som, en el fons i en la forma, tan supersticiosos i superficials… que, a la fi, científicament acabem tirant-li la culpa de tot el que està passant… al 2020…

+ piulada

… xiuxiuejar…

… de vegades va i t’enamores de paraules…

+ piulada

… intentant desoxidar-me, físicament, el dijous per la vesprada…

… fa trenta anys algú em diu que faria açò ara… i em descollonaria a la cara…

… ara em diuen de fer el que feia aleshores… i em descollonaria a la cara…

… conclusió… tant descollonar-me… va i m’he quedat capat…

+ piulada

• post complementari a les paraules. sempre màgiques, de l’amic Carles Subiela, @SubielaCarles:

“Sols hi ha dos dies

quan no es podrà

viure i sentir

goigs i alegries:

L’un és ahir, l’altre és demà.”

–#BonDia

+Ai quina alegria més gran!!!, quant de temps!!!, per la veu t’he reconegut!!!, Amb la mascareta, ulleres i i barret…

… era la primera vegada que entrava a eixe comerç de Burjassot i que veia a la propeitaria i/o dependenta… però m’ho ha dit amb tanta alegria i il·lusió que li he seguit el corrent… un germà bessó de veu tinc!!!

+ piulada

… enganyar, estafar i/o mentir als altres és una de les pitjors coses que podem fer en la vida…

… però mentir, estafar i/o enganyar-se a u mateix és la misèria més gran que podem cometre… contra nosaltres mateixa…

+ piulada

… la de coses que podem arribar a veure amb els ulls ben tancats…

+ piulada

… Juan Roig per on passa, buscant sols benefici propi, ho crema tot, absolutament tot… i fa caixa, molt bona caixa, per això és generós amb les caixes B i adjacents… va estafar al València CF amb la seua secció de bàsquet… i conspirà perquè l’ACB esborrara del mapa, per no tindre així competència, al Bàsquet Llíria, el club històric del País Valencià… per no parlar dels afers de principis dels anys noranta del segle passat on el Gobierno de Felipe, avalat pel Govern de Lerma, els autoritza uns estranys canvis accionarials a les empreses familiars i així els reflotaren completament amb diners públics l’empresa de ceràmica… mínimes pinzellades d’un element que es passa la vida ofrenant noves glòries… exclusivament a la seua butxaca…però que sap vendre-ho molt bé per a aparentar el contrari…

+ piulada

… temps amargs, grisos, vulgars i desapassionats els que estem creant…

… escrivim, però no llegim… parlem, sense escoltar… observem, oblidant-se de mirar…

… i a partir d’ara, amb la “nueva normalidad”, besos mancats de llavis, sentiments sense abraçades, ni l’escalfor de les mans…

+ piulada

… a la meua #Llíria de la infantesa, la dels 60 i 70 del segle passat, la “nueva normalidad” arribava cada any amb les primeres calors ben entrat juny i acabava a la fresqueta de setembre… i la vivíem quotidianament a la séquia major… i els dies de luxe a Dugarref… en la muntanya, “la platja de Llíria”…

+ piulada

… els rememorem eternament… no caduquen, ni esdevenen efímers i sempre provoquen en tu un somriure càlid… hi ha records que per molt que els recordes mai es desgasten, mai… i els reviu infinitament com si estiguéren produint-se ara mateix per primera vegada…

+ piulada

… amb la gran pelada d’ara mateix, a la meua cabellera esclata el solstici: hui és el dia amb la calba més llarga i els pèls més curts… ja és, oficialment, estiu al meu cap…

+ piulada

… no deixes que aquelles coses que no aconsegueixen cremar-te et puguen convertir després en un piròman…

+ piulada

… col·leccionem compulsivament el passat… el somniat i l’oblidat… i cada vegada en tenim més… de passat enyorat… i de l’antiquat també… i a mesura que anem incrementant el temps vetust, es va restant el futur fugaç que, almenys en teoria, ens queda per davant…

+ piulada