… records que, de sobte i sense esperar-los, es claven com una agulla a la teua ment… et ruboritzen tot el cos, fent-te xisclar… i que t’agradaria esborrar-los a canonades…
… passat caduc que no se’n va…
+info
… El cas de l’Olivera de Materra és un de paradigmàtic; avui en dia desapareguda i amb el nom en procés d’oblit total irreversible, s’hi trobava aïllada, al camí dels Frares, a l’altura del maset dels Panets (que alguns també l’anomenaven com a Caicons) i el camí del Mas del Frare (conegut ara també com el del Palmeral). En el seu moment va ser molt popular a Llíria, tot un punt de referència geogràfica per als llauradors, ramaders, fornillers, traginers, etc., també, però per als roders que es dirigien o procedien de les muntanyes de la Concòrdia; recordem que no molt lluny d’on s’ubicava l’Olivera de Materra descorre la Senda de Caruani, també coneguda com “la Senda dels Bandejats o dels Lladres”…
Ho repetim per enèsima vegada: l’amic @sorioe a Madrid veient l’original espoliat el 1941, mentre a Llíria, al lloc per on varen ser dissenyat els “Treballs d’Hèrcules”, ens toca contemplar una rèplica. Si el propietari romà de l’antiga Edeta alçara el cap…
+info
… és ben curiós el que arribem a fer molt sovint… som conscients i sabem plenament que anem a estavellar-se… i aleshores va i accelerem…
+info
… ens conta Josep Antoni Llibrer Escrig al llibre “El Finestral Gòtic“, que el 1255 el bisbe de València, Andreu Albalat, va llogar dues mesquites ubicades a la vila de Llíria. Una al raval medieval, a l’interior del recinte emmurallat, i l’altra fora, probablement a l’actual barri de l’Aldea, situat als peus de la muntanya de la Torreta, a la mesquita existent aleshores en aquest barri hi havia, segons el document, una figuera.
L’associació entre les figueres i els espais de culte, com ara l’ermita de Sant Vicent o el santuari de Sant Miquel, es perllongarà al llarg dels segles posteriors a Llíria…
… sempre he odiat la frase “𝙑𝙞𝙪 𝙙𝙚 𝙥𝙧𝙚𝙨𝙨𝙖, 𝙢𝙤𝙧 𝙟𝙤𝙫𝙚” i el concepte que comportava… sóc més de la de “𝙑𝙞𝙪 𝙩𝙧𝙖𝙣𝙦𝙪𝙞𝙡, 𝙦𝙪𝙚 𝙚𝙡 𝙢𝙤́𝙣 𝙣𝙤 𝙚𝙨 𝙫𝙖 𝙛𝙚𝙧 𝙚𝙣 𝙙𝙤𝙨 𝙙𝙞𝙚𝙨, 𝙞 𝙢𝙤𝙧𝙞𝙧 𝙖𝙡 𝙘𝙖𝙣𝙫𝙞 𝙙𝙚𝙡 𝙥𝙧𝙤̀𝙭𝙞𝙢 𝙢𝙞𝙡·𝙡𝙚𝙣𝙣𝙞 𝙖 𝙥𝙤𝙙𝙚𝙧 𝙨𝙚𝙧”…
+info
Al primer article sobre el Panical (Eryngium campestre) ja recordàvem les informacions al segle XVIII del botànic i naturalista valencià Cavanilles que als seus treballs indicava que d’aquesta planta “se n’ha fet ús per a guarir ferides, llagues i contra les picades dels escurçons…”
I l’amic Carles Asensi ens passa testimonis actuals de com en el segle XXI encara s’empra aquest remei a la muntanya.
A la imatge, de Juanjo Pastor Assaga, uns pastors curant amb panical una ovella mossegada per un escurçó. Va ser el 2 de juliol de 2015 a la via pecuària de Torís (Ribera Alta) a Sinarques (Plana d’Utiel). Tot un autèntic document, ja que actualment queda ben poca gent que faça servir aquests mètodes.
+ (des d’aquest enllaç accedireu a l’article complet)
… multiplicat per zero… cada vegada que vulgues… per zero…
… és el primer que em ve al cap quan trobe titulars (o suplents) informatius que diuen “es multipliquen els casos (o les ocasions, o les oportunitats…) Que proven de multiplicar per zero!!!
… o per un…
+info
… diuen que “Espanya cau en el rànquing de percepció de la independència judicial”: més que dir, canta… caure no, s’esclafa… percepció tampoc, constatació… independència judicial res, inquisitorials per collons… i sense cap cultura democràtica que convide a l’optimisme…
+info
… i a la #MarcaEspaña el poder judicial, els jutges dels distints tribunals (… de Comptes, Constitucional, Suprem, Audiència N…) made in #Spain, amb les seues incomprensibles i particulars resolucions es van sumant també de manera ben directa als delictes d’odi comesos…
+info
… deien els nostres avantpassats, dit així hui en dia pot sonar molt modern fins i tot, que portar una anou sempre damunt, a la butxaca mateixa, evita la pujada del colesterol… no ho puc ni afirmar ni desmentir… al cap de cinc minuts el desig pot en mi i ja me l’he fotuda… per tant no puc constatar-ho…
+info
Fa dos mil anys els veïns de Llíria disposaven ja d’un “aparell de tecnologia de l’època” per a rebre ajuda i consells per part de les divinitats.
Tenien un mitjà a l’abast per intentar solucionar quefers i maldecaps diaris: la visita al Santuari Oracular d’Edeta, de gran prestigi arreu de la província tarraconense, tal com feien la resta de ciutadans romans en els diversos Santuaris que s’hi podien trobar arreu de l’immens territori de l’imperi, encara que aquesta tradició màgic-religiosa ja venia de molt antic i era part de la cultura de pobles com el grec i l’egipci.
… pirar-se-la ràpidament, però abans ho digereixes de ple… perquè, de l’error s’aprén i després es fuig…
… i, recordeu… el gat escaldat amb aigua tèbia te prou…
+info
