vicentgalduf

… no es cansen de donar-te la resposta precisa… gent que encara no sap la pregunta…

+info

Els arbres, en general, han complit una funció social destacada al llarg de la història de la humanitat. A més que han estat imprescindibles  per a cobrir necessitats bàsiques, s’hi han fet servir per a la construcció d’habitatges, fer-ne utensilis de tota mena, per a diversos oficis tant dels relacionats amb el món agrari com amb la indústria moderna, la fusta dels arbres s’hi ha fet servir per a fer-ne els mobles que han estat part de la llar al llarg de molts segles d’història, s’ha fet ús d’ells per a escalfar-se o recollir-ne els fruits… No obstant això, també han estat presents als moments solemnes, alegres o tristos, inclús dramàtics, de la vida de l’ésser humà.

Han estat el punt de reunió on pobles, com el basc, es reunien per legislar o fer jurar els senyors les lleis privatives que regien la seua vida diària.

Han estat venerats i considerats sagrats pels celtes i altres pobles al llarg de la història.

En època moderna, si ha continuat fent-ne un ús similar als nostres indrets, com al cas de l’Om de la Llibertat de Llíria, plantat per a commemorar la revolució liberal de 1868, al vídeo en parlem sobre aquest tema.

… a que ja no penses que eres tan trompellot com diuen???

+info

… a Llíria anomenem “𝙡𝙡𝙪𝙣𝙚𝙧𝙚𝙨” a les persones de caràcter estrany, que un dia et saluden i parlen amb normalitat, però que altres dies o quan es dóna l’ocasió, no ho fan…

+info

Primera Temporada – Episodi 1 (programa 01)

Amb el pas del temps, el territori de l’antiga ciutat romana d’Edeta donà pas a la creació de noves viles repartides dins de l’àmbit edetà. Un d’aquests nous nuclis de població va ser, ja en època musulmana, el castell amb la vila de Benaguasil, que sorgí sobre una antiga vil·la romana de l’entorn d’Edeta. En algun moment es degué assenyalar un límit entre tots dos nuclis urbans, un límit que coincideix en gran part amb un barranquet denominat “barranquet de Llíria” o “barranquet de Benaguasil” segons es mire des de Benaguasil o des de Llíria, respectivament. Però també ha tingut altres noms, com ara el sorprenent “barranc de les Atzavares” que el savi llirià Josep Duran documenta ja el 1602.

Manolo Sánchez i Joan Domínguez, coordinats per la periodista Josema de Miguel, raonen i repassen per damunt damunt diverses qüestions relacionades amb aquest barranquet.

Cròniques Edetanes

Accedir al primer programa:

+ Ací des de Spotify for Podcasters

+ Ací des d’Spotify

+ Ací des d’ iVoox

+ Ací des de YouTube Music

+ Ací des d’Amazon Music

+ Ací des de TuneIn

+ Ací des d’Instagram

 … i des d’ací tots els pòdcasts complets a YouTube

(més…)

… la mitjanit del 31 de desembre és més simbòlica i de jubilats que palpable, comercial que no pas evident… realment a principi de setembre és quan tinc la percepció efectiva i contundent que hem canviat d’any… i comence a calcular els dies que resten per l’agost vinent…

+info

La nit del dimecres 1 al dijous 2 de setembre del 2021 va ser difícil d’oblidar per als veïns i les veïnes de Llíria. El que semblava una plàcida nit de finals d’estiu va esdevenir una tempesta d’una magnitud que no es recordava en molts anys; en pocs minuts els carrers es transformaren en rius, on l’aigua es mesclava amb el fang procedent dels tossals que envolten el nucli urbà, en concret varen caure en menys d’una hora 94,2 litres per metre quadrat segons AEMET.

 “Adéu al maset del Frare

i el racó de l’arbocer,

adéu la Penya del «Buho»

que a llenya no torne més.”

+ Les pedres parlen

Aquest caseriu està situat al camí d’Avanilles i Cucaló, antiga calçada de Llíria a Xèrica, conegut en el seu primer tram com camí de Caicons.

El mas, segons ens conta el cronista de Llíria Josep Duran, s’hi va fundar l’any 1761, el seu primer propietari fou el frare trinitari José Ferrando…

… El mas, la casa, és una construcció de grans dimensions, a la seua quadra hi cabien tretze matxos lligats i al seu fumeral s’hi podien guisar sis paelles de diverses places.

S’hi dividia en dues plantes, la de baix per a mitgers, jornalers i l’estatger, i la planta de dalt per emmagatzemar collites, habitatge dels “senyorets”, i despatx per rebre visites de familiars i tractants…

… aquesta planta se l’anomena a Llíria “Matapuça”, així com també als pobles que envolten la capital de Camp de Túria. Aquest mateix nom, “Matapuça”, el fan servir sobretot a l’Alguer i a molts altres indrets del nostre domini lingüístic per a referir-se a la menta borda (Mentha suaveolens)…

… a Llíria el feien servir els fornillers per a netejar d’insectes els matxos després d’esquilar-los. Però l’ús local més cridaner és, sens dubte, el de la seua utilització a les enramades… 

… els fornillers conformaren tot un món que va influenciar la societat edetana i del Camp de Túria… ens queden els seus records que tanta empenta han deixat entre nosaltres…

… ja no trontollen els carros dels fornillers, amb la seua càrrega, pels senders de la Concòrdia, no obstant això, ens queden els seus records que tanta empenta han deixat entre nosaltres…

… al 1938 el front se situa als pobles veïns de l’Alt Palància i els Serrans, tot ben proper a nosaltres.

Amb el silenci de la nit Llíria sentirà el soroll, terrible, de les bombes i obusos que estan sembrant la mort a les comarques veïnes.

És la denominada “Batalla de Llevant”…

… A Llíria en concret es defensaran els accessos principals, els camins que provenen de l’interior, mitjançant la construcció de punts de resistència, de búnquers…

… el psoe del GAL, el psoe de l’OTAN, el psoe borbònic, el psoe ibex35, el psoe del 155, el psoe de Grande-Marlaska…

                                  … el psoe del terrorisme d’Estat #MarcaEspaña…

+info

… existeixen dies, però sobretot moments, en què més que paraules el que realment necessites és embriagar-te de música… només…

+info

+D’oblits i des-oblits

Fa 200, o més, aigua, completament aigua… però 170 milions d’anys enrere, Llíria ja tocava els peus a terra…

Amb el web Ancient Earth pots rastrejar on es va situar un lloc en particular de la Terra fa desenes o centenars de milions d’anys… clava-li el nom del teu lloc preferit… i vola… nosaltres hem seleccionat el Museu Arqueològic de Llíria, al centre just de la Vila Vella…

Durant el Triàsic, si fa o no fa reculant dos-cents vint milions d’anys (aproximadament ja que la nostra memòria ja ens falla) a Llíria estàvem rodejats d’aigua, la mar estava a tocar la mà… i la platja, l’autèntica, la de les ones (i no pas Dugarref!) estava al nostre terme…

+ (des d’aquest enllaç accedireu a l’article complet) 

… de bon matí, pressionar la punta del nas i poder imprimir alguns dels somnis… o tots… en 3D a ser possible…

… desig urgent d’aquells que mentre ens rentem la cara s’adonem que pel desaigüe van caient totes les històries que viu el nostre cap de matinada…

+info