vicentgalduf
XafaNúvols
Passeig matinal
… a primera hora del matí caminant he anat a parar a la partida de Beniali de Llíria… aprofitant per a inspeccionar per fora eixa parcel·la amb vistes que tinc de cara al tossal de l’antiga Edeta… sense pretensions, un mini xalet per quan em jubile de la jubilació… feta la foto, he accelerat per retornar ràpidament a casa!!!
Aparca ment.
… si estàs estressat… la neurona no acaba de funcionar… bloquejat… necessites desconnectar i carregar bateries…. ací pots aparcar la ment!!!
Del cap no se’n va
… per què tot allò que no volem recordar… que pretenem i desitgem oblidar… no deixa d’esclatar desesperadament a la nostra ment una i mil vegades???
O despús-demà
… tot ho deixem per a demà… tot, o quasi… tasques domèstiques, feines diverses, converses ajornades, pensaments indefinits… i, sobretot, somnis, il·lusions, esperances… ens hem habituat a deixar-ho tot per a demà…
Encara estic verd
– “… ja maduraràs… ja veuràs com amb els anys maduraràs… i tant…”
… em deien…em diuen…
… i ací estic jo… cinquanta-nou anys, i escaig, i encara esperant… tal vegada demà és el dia… o despús-demà… pot ser l’altre…
D’aràbica, però
… descafeïnat, totalment descafeïnat… fa uns minuts era sencer i exprés… uns quants glops després ja està completament descafeïnat…
Sentir per a creure
… a hores d’ara, si no ho sent, no ho crec… així de senzill… notar, palpar, percebre i experimentar… saber, sensitivament, per a entendre…
Gelea reial i “jaleo real”
Busqueda interior frustrant
… hui porte tot el dia intentat ser jo mateix… i a la que ho he aconseguit… va i no m’he reconegut…
Les figues de juliol porten dol
… a la tenda estan a 6,65 € el quilo de figues… ho trobe massa car i ràpidament passe de llarg buscant altres fruites… però poc després recorde que el Campetxano, Juan Carlos Borbón, va arribar a pagar 65 milions € sols per una figa… aleshores canvie d’opinió i retorne, enfigat, per elles… i em duc no una sinó, sis figues!!*!!, que què???
Al vent
… on aniran a parar tots aquells posts, tuits i demés escrits que passen pel nostre cap però que mai arriben als dits…
Si hem de ser francs…
… acabe de creuar-me pel carrer amb uns “coneguts”… segons després la meua ment em recorda que hi ha certa gent que era més interessant per a tu quan no la coneixies… i ni sabies de la seua existència…
Poqueta cosa pretenc
Altres diuen madurar
.. t’adones que et vas fent major quan comences a utilitzar, amb habilitat, la indiferència…
