vicentgalduf

XafaNúvols

Quan el genoll parla

… que tenia molta mala pota, molta,això sempre m’ho havien dit… però ara sembla que, a més, tinc tocada la “pota d’oca”… aquesta denominació, entre cometes, és la que li donen al múscul recte intern de la cuixa… al tindre’l completament inflamat, ara amb arguments de medicina es pot afirmar que real i físicament tinc mala pota… molta mala pota… d’oca!!!

+ piulada

A poc a poquet arribem enlloc

… la paciència de la meua ungla m’agradaria tindre: a febrer va intentar esclafar la porta del cotxe i cinc mesos després, xino-xano i sense pausa intenta ressorgir… igual ho aconsegueix abans d’any nou… amb la paciència de l’ungla, que no la meua, tot arriba ben arribat…

+ piulada

Ara s’ou el xiulit d’un tren. Durà gents i pecats i esperances i dol.

… a la capital, s’afona… pel Camp de Túria, s’aireja…

… oficialment era FEVE. Posteriorment, i en l’actualitat, Metro València. Però, per als que tenim certa edat, tan adés com ara (i sempre) serà el Trenet, amb majúscula. Passen els anys i el de Llíria, amb sols una via, li ve a costar quasi el mateix arribar al Cap i Casal que al segle XIX…

+ piulada 1

+ piulada 2

De ‘Coral romput’ (Vicent Andrés Estellés)

“… El camp de Burjassot i el camp de Borbotó,
el secà de Paterna i el secà de Godella,
i els cementeris blancs i els rajolars vermells,
i el tren que va a Paterna i el que ve de Paterna,
i després el de Llíria i més tard el de Bétera,
i aquells tramvies grocs i casa la Conilla,
i Beniferri amb àlbers i canyars i senderes,
i els grans pins del castell vinclats damunt la sèquia,
i el tren de Burjassot, i el tren que puja a Llíria,
i el que baixa de Llíria, i el que acaba en Montcada,
i la calç de les coves que hi ha per Benimàmet,
i el que acaba en Paterna, i orinar al corral,
i la flaire dels horts, la calç de les parets
quasi blava amb la lluna, i el silenci, i el tren,
el tren nocturn, que creua solitari la nit,
i el camp de Burjassot, i el camp de Borbotó,
i el secà de Paterna, i el secà de Godella,
i el Pla del Pou, i els masos, les barraques de Lluna,
l’Alqueria del Pi, i el Pixador, i el mas
del Rosari, i la casa del Saboner i el pi,
i el molí de la sal i el llibre que he d’escriure,
i el tren que ve de Llíria i el que puja a Paterna…”

+ piulada 3

Ni abans, ni després

… intentant desoxidar-me, físicament, el dijous per la vesprada…

… fa trenta anys algú em diu que faria açò ara… i em descollonaria a la cara…

… ara em diuen de fer el que feia aleshores… i em descollonaria a la cara…

… conclusió… tant descollonar-me… va i m’he quedat capat…

+ piulada

 

  • post complementari a les paraules. sempre màgiques, de l’amic Carles Subiela@SubielaCarles:

“Sols hi ha dos dies

quan no es podrà

viure i sentir

goigs i alegries:

L’un és ahir, l’altre és demà.”

L’Emmascarat

#BonDia

+Ai quina alegria més gran!!!, quant de temps!!!, per la veu t’he reconegut!!!, Amb la mascareta, ulleres i i barret…

… era la primera vegada que entrava a eixe comerç de Burjassot i que veia a la propeitaria i/o dependenta… però m’ho ha dit amb tanta alegria i il·lusió que li he seguit el corrent… un germà bessó de veu tinc!!!

+ piulada