vicentgalduf

XafaNúvols

Altra perspectiva amb més criteri

… sempre he odiat la frase “𝙑𝙞𝙪 𝙙𝙚 𝙥𝙧𝙚𝙨𝙨𝙖, 𝙢𝙤𝙧 𝙟𝙤𝙫𝙚” i el concepte que comportava… sóc més de la de “𝙑𝙞𝙪 𝙩𝙧𝙖𝙣𝙦𝙪𝙞𝙡, 𝙦𝙪𝙚 𝙚𝙡 𝙢𝙤́𝙣 𝙣𝙤 𝙚𝙨 𝙫𝙖 𝙛𝙚𝙧 𝙚𝙣 𝙙𝙤𝙨 𝙙𝙞𝙚𝙨, 𝙞 𝙢𝙤𝙧𝙞𝙧 𝙖𝙡 𝙘𝙖𝙣𝙫𝙞 𝙙𝙚𝙡 𝙥𝙧𝙤̀𝙭𝙞𝙢 𝙢𝙞𝙡·𝙡𝙚𝙣𝙣𝙞 𝙖 𝙥𝙤𝙙𝙚𝙧 𝙨𝙚𝙧”…

+info

Remeis contra atacs viperins: Panical (II)

Al primer article sobre el Panical (Eryngium campestre) ja recordàvem les informacions al segle XVIII del botànic i naturalista valencià Cavanilles que als seus treballs indicava que d’aquesta planta “se n’ha fet ús per a guarir ferides, llagues i contra les picades dels escurçons…”

I l’amic Carles Asensi ens passa testimonis actuals de com en el segle XXI encara s’empra aquest remei a la muntanya.

A la imatge, de Juanjo Pastor Assaga, uns pastors curant amb panical una ovella mossegada per un escurçó. Va ser el 2 de juliol de 2015 a la via pecuària de Torís (Ribera Alta) a Sinarques (Plana d’Utiel). Tot un autèntic document, ja que actualment queda ben poca gent que faça servir aquests mètodes.

+ (des d’aquest enllaç accedireu a l’article complet

                                                Curant amb panical

Diuen…

… diuen que “Espanya cau en el rànquing de percepció de la independència judicial”: més que dir, canta… caure no, s’esclafa… percepció tampoc, constatació… independència judicial res, inquisitorials per collons… i sense cap cultura democràtica que convide a l’optimisme…

+info

Impumitat dels delictes d’odi, judials també…

… i a la #MarcaEspaña el poder judicial, els jutges dels distints tribunals (… de Comptes, Constitucional, Suprem, Audiència N…) made in #Spain, amb les seues incomprensibles i particulars resolucions es van sumant també de manera ben directa als delictes d’odi comesos…

“…Nadie puede vivir donde la Justicia es la principal trituradora de sus derechos. Donde peligra tu patrimonio, pensión o seguridad jurídica; el trabajo, la vida, tu libertad o cualquier otro derecho. El Estado donde ocurre está roto, y los pueblos que lo integran deben marcharse…”

+info

Quan la gola estreny…

… deien els nostres avantpassats, dit així hui en dia pot sonar molt modern fins i tot, que portar una anou sempre damunt, a la butxaca mateixa, evita la pujada del colesterol… no ho puc ni afirmar ni desmentir… al cap de cinc minuts el desig pot en mi i ja me l’he fotuda… per tant no puc constatar-ho…

+info

L’Òmfal de Llíria: el missatger dels déus

Fa dos mil anys els veïns de Llíria disposaven ja d’un “aparell de tecnologia de l’època” per a rebre ajuda i consells per part de les divinitats.

Òmfal edetà

Tenien un mitjà a l’abast per intentar solucionar quefers i maldecaps diaris: la visita al Santuari Oracular d’Edeta, de gran prestigi arreu de la província tarraconense, tal com feien la resta de ciutadans romans   en els diversos Santuaris que s’hi podien trobar  arreu de l’immens territori de l’imperi, encara que aquesta tradició màgic-religiosa ja venia de molt antic i era part de la cultura de pobles com el grec i l’egipci. 

Històries d’Edeta: el mosaic dels Dotze treballs d’Hèrcules

… fent de límit amb el passeig posseïa una casa en propietat 𝗘𝗻 𝗙𝗿𝗮𝗻𝗰𝗶𝘀𝗰𝗼 𝗣𝗼𝗿𝗰𝗮𝗿 𝗟𝗼́𝗽𝗲𝘇, edetà insigne, que Josep Durán descriu com «advocat i oficial de correus, 𝗴𝗿𝗮𝗻 𝗮𝗿𝘁𝗶𝘀𝘁𝗮, 𝗲𝘅𝗰𝗲𝗹·𝗹𝗲𝗻𝘁 𝗳𝗼𝘁𝗼̀𝗴𝗿𝗮𝗳, 𝗹𝗹𝗶𝗿𝗶𝗮̀ 𝗱𝗲 𝘀𝗼𝗰𝗮, 𝗴𝗿𝗮𝗻 𝗮𝗳𝗶𝗰𝗶𝗼𝗻𝗮𝘁 𝗮 𝗹𝗮 𝗽𝗿𝗲𝗵𝗶𝘀𝘁𝗼̀𝗿𝗶𝗮 𝗶 𝗲𝗹 𝗳𝗼𝗹𝗸𝗹𝗼𝗿𝗲». El 1917 va decidir fer 𝘂𝗻𝗲𝘀 𝗼𝗯𝗿𝗲𝘀 𝗮𝗹 𝗷𝗮𝗿𝗱𝗶́ 𝗽𝗲𝗿 𝗮 𝗰𝗼𝗻𝘀𝘁𝗿𝘂𝗶𝗿 𝘂𝗻 𝗽𝗼𝘂 per al servei del xalet, habitatge que encara existeix a Llíria, i que al poble és conegut com a Ca Porcar. Arran d’aquests treballs s’hi va fer una 𝘁𝗿𝗼𝗯𝗮𝗹𝗹𝗮 𝗮𝗿𝗾𝘂𝗲𝗼𝗹𝗼̀𝗴𝗶𝗰𝗮 𝗲𝘅𝗰𝗲𝗽𝗰𝗶𝗼𝗻𝗮𝗹…

… al ja llunyà 1941 desaparegué definitivament de Llíria. Durant els prop de vint-i-cinc anys que va romandre ací des del seu retrobament, infinitat de personalitats de casa nostra i estrangeres s’aproparen al Camp de Túria per a admirar-lo. Estem parlant del mosaic dels “Dotze treballs d’Hèrcules” de Ca Porcar, part important del patrimoni edetà i que vuitanta anys després, a l’estiu del 2021, retorna, no l’original, amb una magnífica i fidelíssima replica al paratge on va ser descobert el 1917…

+ (des d’aquest enllaç accedireu a l’article complet

+info al bloc

Amb la cara destapada

Comencem a oblidar, descaradament, el que va ocórrer quinze mesos enrere… la ciència està aconseguint retornar-nos a la normalitat mentre els bruixots i adoradors d’amics imaginaris continuen pregant sota els llits… i nosaltres, lluny d’aprendre i millorar, ràpidament comencem a oblidar…

+info

Vidiella (Clematis flammula)

També coneguda com a vidriella, ridorta, santjoanera, engarlandera, entre altres noms populars.

Liana amb unes flors blanques d’uns dos centímetres, que podem trobar a bardisses i vores de camins, com la que podem admirar al camí dels Olivarets a Llíria.

Té una olor característica i ben agradable.

Pel solstici d’estiu, i gràcies a l’abundància de la seua floració, assoleix un aspecte fantàstic digne de veure, i si teniu afició, de fotografiar.

A contrallum

… quan al cap de seixanta anys, a la fi, aconsegueix veure la llum… és quan aquesta més cara està i l’excés creat me’l claven a la factura… i ací estic a hores d’ara, intentant abandonar la brillantor…

+info

Veles e vents un Sant Joan…

Anit…

… brutal. L’illa dels periodistes de Benidorm ahir, la nit de Sant Joan…

———————

… molt prop d’allí hui, dia de Sant Joan…

Veles e vents han mos desigs complir
faent camins dubtosos per la mar.
Mestre i ponent contra d’ells veig armar:
xaloc, llevant los deuen subvenir
ab llurs amics lo grec e lo migjorn,
fent humils precs al vent tramuntanal
que en son bufar los sia parcial
e que tots cinc complesquen mon retorn…

———————

… i tres anys enrere fregant el dia de Sant Joan, un 22 de juny de 2018

… enfront de la primera imatge, alineació solar pel solstici d’estiu al Portell del Puigcampana…