vicentgalduf

XafaNúvols

Panical (Eryngium campestre)

Noms populars: card panical, panical blanc, card corredor.

Planta espinosa, de flors blanques, que tothom coneix com a card, quan en realitat pertany a la família de les umbel·líferes.

Panical al camí dels Olivarets de Llíria

Les seues arrels tenen propietats diürètiques i aperitives. Així mateix, són diverses les virtuts atribuïdes tradicionalment al panical, com ara el seu efecte positiu contra les escaldadures; ben conegut també és el costum de fer un collaret del tronxet (com anomenem al Camp de Túria i a la Conca de Barberà al tronquet) de panical per a portar-lo penjat al coll, encara que a Llíria hi ha el costum de portar-lo a la butxaca.

+info

El Santuari Oracular, un espai sagrat a l’antiga Edeta

El geògraf i escriptor grec Estrabó, al segle I de la nostra era, ens parla d’una ciutat romana, Edeta Kai Leiria, que va assolir el seu període d’esplendor durant la segona meitat d’eixe segle.

Un dels espais més característics d’aquest mucipium romà era el conjunt format per un Santuari Oracular i unes termes dobles, per a homes i dones.

El conjunt, de característiques monumentals, es feia servir com a espai sagrat i d’oci.

Al Santuari Oracularconsagrat possiblement a Apol·lo, Déu de l’endevinació, es buscava el consell de la Pítia, que, inspirada per les divinitats i amb l’ajuda d’algunes plantes de característiques peculiars, com les opiàcies, plantejava, de vegades, un enigma que podia esdevenir solució, o no… Tal vegada, algun personatge de l’època (per què no el mateix Nigrino?) li hauria estat favorable l’oracle i, en un acte d’agraïment, hauria convertit l’antic temple Iber en un edifici de luxe, les restes del qual podem encara admirar hui en dia.

Et pixen i diuen que plou: rapinyant el nostre passat

… als inicis dels terribles quaranta del segle passat, el franquisme va espoliar de Llíria el mosaic romà original del segle I de la nostra era dels “Treballs d’Hèrcules”… “o mal vens i depures, o presó per republicà!!!”…  i vuitanta anys després el lladrocini te’l “venen” camuflat de transacció legal

+piulada

… l’escultor Mariano Benlliure l’any 1928 visitant el mosaic a Ca Porcar… durant els vint-i-cinc que va romandre a Llíria, infinitat de personalitats de casa nostra i estrangeres s’aproparen al Camp de Túria per a admirar-lo… després, la foscor de Ponent…

+piulada

 

Sense poder (ni voler) retocar

… et penses que saps escriure perfectament i sense faltes… fins que poses el corrector i el text s’omple d’alarmes d’incorreccions ortogràfiques i construccions erràtiques… si poguérem aplicar un d’ells, de verificadors, a la nostra vida… no tindríem prou de temps per a tanta rectificació  i millores a emprar…

+piulada

Acalorament als pensaments

… si, ja sé que hui no és “sábado, sabadete”, que és diumenge… però, des de bon matí i durant tot el dia que la meua ment va obsessionada i sols tinc una cosa al cap…

+piulada

… i allà on mire, sols trobe reminiscències de la meua fixació i no trobe cap altra interpretació… serà la febra de l’oratge

+piulada 

Sonoritat aparent

… invencibilitat, imbecil·litat… sonen molt semblant, però en escriure-les t’adones que no… lluitar per la invencibilitat, viure sotmés a la imbecil·litat…

…impossible de dominar, uns… viatgers pel camí de l’estupidesa, els altres… invencibilitat i imbecil·litat…

+piulada

La llei del gallet: el trist final de Salvador Esteve en temps dels roders

Toca escriure ara de la “Llíria negra“, amb un fet luctuós que va ocórrer a la plaça Major del nostre poble el 1870, i que va colpir la població per la seua extrema violència i la feredat amb què van actuar els autors de la malifeta.

El dijous dia 10 de novembre d’eixe any el vicari de la parròquia de la plaça Salvador Esteve Valero, natural de Riba-roja de Túria i conegut com “el Florero“, va ser disparat i ferit de mort a les cinc i mitja del matí quan es dirigia a oficiar la missa primera.

L’atemptat va ser comés des de la porta del café Guisoris, de Gregorio Faubel i actualment farmàcia Cerdà, que feia cantonada amb el carrer de la Gila. El capellà va rebre 11 ferides de bala disparades amb un trabuc, va poder arribar al replanell de l’escala de l’església de l’Assumpció on el van auxiliar encara que morí a les vuit de la vesprada del mateix dia 10 de novembre de 1870. El religiós Salvador Esteve pertanyia a una de les famílies més riques i influents de Riba-roja i curiosament son pare, Salvador Esteve Martínez, també va ser segrestat i assassinat el juny de 1869.

Ofegant el passat

Fins al 1871, en què se l’annexionà València, Beniferri era poble de ple dret… completament oblidada, va conservar una gran part de la seua productiva horta… d’això no fa tant de temps encara, no… l’autovia d’Ademús, la Ronda Nord i l’expansió urbana del Cap-i-Casal l’han asfixiat i quasi esborrat del mapa… com el camí vell de Llíria… que ja no és camí, ni du a Llíria…

+piulada