Sols descuidem
… arraconem els pensaments… deixem desconnectada la memòria… podem abandonar records…
… però mai, absolutament mai, oblidem… mai…
vicentgalduf
XafaNúvols
Si tots fórem cecs, existirien els colors?
… quantes sensacions de la vida deixem d’experimentar per les nostres limitacions sensorials???
… al final, allò que anomenem “realitat” és la manera de com interpretem el món a través dels nostres escassos sentits…
O pel nas.
… moltes vegades, pensant i pensant va i se m’obliden les coses… desapareixen del meu cap, de la meua imaginació i per molt que vulga recordar, mai retornen… … per a mi, l’única explicació que trobe és que de la ment a la boca per algun conducte s’escapen per l’orella…
Manuel Torquemada Marchena
… Lady Liberty va arribar a Nova York el juny del 1886… va ser un obsequi emotiu de França per la celebració del centenari de la INDEPENDÈNCIA dels EUA… emplaçada a la petita l’illa de la Llibertat, un any i escaig després va ser inaugurada…
… el jutge borbònic Manuel Marchena està al Suprem d’Spain plorant amargament el no haver estat allí en aquells moments perquè haguera ordenat l’enderroc urgent de la Llibertat i tirar, per la constitució de les seues castanyes, totes les restes del monument al riu Hudson… per a escarment dels sediciosos demòcrates…
Solucions només a mig fer
… contradiccions contradictòries de la “nueva normalidad”… i així no podem avançar… obliguen el dur constantment la mascareta, pràcticament les 24 hores…
…però no imposen l’ús obligatori del cervell…
Distopia
Després, mejoritàriament l’oblit
¡Vivan las ‘caenas’!
… per als Tribunals de (in)Justícia de la #MarcaEspaña, el 2020 açò és terrorisme: la paraula referèndum… un programa electoral tot i ser públic i legal… presentar propostes, els debats i les votacions del ple d’un parlament democràtic… les resolucions d’unes majories sorgides d’unes eleccions… jutges que els fa mal la paraula democràcia… Torquemades del segle XXI que continuen odiant la democràcia…
Viatge frustrat
… aquest és el primer any que no vaig als Mars del Sud, a la Polinèsia, pel #COVID19…
… normalment no ho faig per manca de diners… però enguany, abans de mirar els estalvis, el #coronavirus m’ha llevat les ganes d’eixir de casa…
Sense enraonar…
… callar… silenci… sense piular… mutisme…
… el que no parlem, allò que ens traguem, a poc a poquet ens va menjant per dins… ens devora…
Segells d’Spain
Excitament mental
… pensaments calents que creus que són improbables… però que, de sobte, esdevenen possibles… i realitzables… no sé vosaltres, però jo…
Tradicional que sóc
… diuen que actualment les solteres i solters del Japó ja no opten pels bars per conèixer altra gent… prefereixen ara, tan sabuts que són, fer-ho pel Zoom… i que estan contentíssims… el clàssic “folleu, folleu, que el món s’acaba” per a ells sembla que ja és història, si no és virtual… i en un parell de dies també el “fer-se la mà” serà feina del passat… digueu-me clàssic si voleu, però a mi encara m’agraden els mètodes tradicionals… directes, personals… i palpables!!!
Criteris personals
… sempre he tingut clar, molt clar, qui sóc… per això me la bufa olímpicament el que puguen pensar i opinar de mi…
