vicentgalduf

… resum informatiu de la setmana a la #MarcaEspaña:

+info 

“Aquesta és la meua profecia: en el seu desenvolupament futur, el telèfon serà portat per l’individu, tal vegada igual que com portem un rellotge avui. Probablement, no requerirà dial per a marcatge, o un equivalent, i crec que els usuaris podran veure’s, si volen, mentre parlen. Qui sap, però què podrà traduir d’una llengua a una altra?”.

Conferència de Mark R. Sullivan, president i director del Pacific Telephone &Telegraph Co., 9 d’abril de 1953. Els dies posteriors diferents retalls de premsa arreplegaren l’acte.

… i després digueu que pujar dalt del Pic de Llíria, al monestir de Sant Miquel, és molt fotut, empinat i asfixiant…

Proveu d’enfilar-vos als temples del Fanjingshan, a la Xina… i en acabat, ascendir l’antiga acròpolis d’Edeta vos semblarà que passegeu pel Pla de l’Arc!!!

+info 

Bàrbara Rey…

“… la vida d’aquest cine des que va començàr la seua activitat, allà per l’any 1914, fins a l’actualitat és digna d’elogi per tots els entrebancs que ha hagut de superar durant la seua dilatada trajectòria… és considerat actualment com la sala degana en actiu més antiga del País Valencià… escriure sobre la història del cinema a Llíria durant quasi un segle de vida és reconéixer el seu paper socialitzador i la gran incidència que tingué en l’educació emocional i sentimental, no solament dels llirians, sinó també de molts habitants de les comarques del Camp de Túria i els Serrans. Semblava que aquesta magnífica tradició s’havia perdut per a sempre després que tancara l’últim cine de Llíria, que fou el de la Unió Musical en novembre de l’any 2001, a conseqüència de la competència de les multisales dels centres comercials com les de l’Osito a l’Eliana. Ja anteriorment havien tancat a Llíria els altres cines històrics com el Clarí, el Carlista i el més modern, el Sorio…”

+Llegir article complet de Francesc Rozalén Igual

Pinzellada curiosa de Llíria. Està realitzada el setembre de 1906. Una xicoteta part (tenim 7 plànols complets) de la zona Est. Masos, masets, séquies, casc urbà… la zona verge, d’aleshores, on hui hi ha centenars de xalets… perles de Joan Bell-lloc i Benaguasil, històries mil…

… i davall del de Nasio, entre el Prat i Sant Vicent, trobem el numero 32 que correspon al “Maset del Tio Simeón”… terme Llíria 1906…

+info 

Podeu escoltar ja “Matilde, el darrer viatge“: un dels protagonistes principals és de Llíria i la història transcorreix en la part central als Serrans. Enric Llopis ens conta en primera persona uns fets reals de fa cinquanta anys i  Carme Cardona ho transforma màgicament en una arrel de llegenda seguint el camí de les nostres històries de tradició oral!!!

Episodi 5 de Cròniques Edetanes. Un capítol especial i una mena de continuació de l’anterior, el de les “animetes edetanes“, on continuarem ara donant vida a la cultural oral tradicional de la nit dels difunts.

Tot un plaer compartir tertúlia de bell nou amb Carme Cardona i, el debut entre nosaltres, d’Enric Llopis. Amb ells farem un viatge de cinquanta anys, d’octubre de 1971 a desembre del 2021, per tal de convertir una història verídica en una arrel de llegenda.

Un episodi especial gravat en un paratge màgic. Ens hem desplaçat a la Concòrdia de Llíria, a les bodegues de Torres, i al caliu de la llar de foc del maset hem rescatat de l’oblit a Matilde per a fer-la volar cap al seu darrer viatge.

Pots escoltar ja "Matilde, el darrer viatge". Enric ens conta en primera persona uns fets reals de fa cinquanta anys i @CardonaCarme ho transforma màgicament en una arrel de llegenda seguint el camí de les nostres històries de tradició oral!!!
👇👇👇👇
⚓ https://t.co/987E3ANAUP

— ⛅XafaNúvols🌩️🌟 (@vicentgalduf) December 8, 2021

Accedir a l’Episodi 5 des de les següents plataformes de podcast i webs:

+ Ací des de Anchor FM 

+ Ací des de Spotify

+ Ací des de Google Podcasts

+ Ací des d’ iVoox

El diumenge passat, a les Bodegues de Torres, en la Concòrdia de Llíria… gravant un nou podcast de “Cròniques Edetanes“… començant ara el muntatge per a publicar dimecres… “Matilde”, Enric i  @CardonaCarme prenen la paraula… i ens conten una història que serà futura arrel de llegenda…

+info 

Aquest "Cròniques Edetanes" no deixarà indiferent ningú. Plantes màgiques, amulets macabres, una nova llegenda i l'entrevista al seu protagonista. Pròximament. @vicentgalduf
'Arrels de Llegenda' @GalesEdicions https://t.co/X20zg6MXWE

— Carme CardonaBartual (@CardonaCarme) December 6, 2021

… ja pots dir el que digues, destarifar destarifos o tindre voluntats voluntarioses que… a la fi, i al principi, realment eres el que fas… ni més ni menys…

+info 

… anit… 27 de novembre de 2021… per damunt de Llíria, el Caçador… la Vila Vella contempla amb plenitud la constel·lació d’Orió… l’amic Rafa Solaz m’envia aquesta meravellosa imatge…

+info 

… tinc l’esperança que algun dia maduraré… algun dia…

+info

Des de l’Edeta bimil·lenària B. C., fins a l’actual Edetapuntcom hi ha un fil conductor que connecta tots dos mons: la por a la mort, els ritus funeraris i la creença en l’inframón.

Si abans es pintaven ceràmiques i es picaven làpides, ara escrivim llibres de paper o els pengem a les xarxes, però el contingut és el mateix: què fem després de morts? I aquestes preguntes ens venen quan arriba la tardor i veiem la natura com “mor”, i recordem el nostre final i el dels nostres veïns: morts pacífiques al llit o causades per una “mano ayrada”. I les recordem a casa, llegint o mirant la tele, tal com abans les recordaven anant per uns camins sembrats de “creuetes” i “animetes soles” que ens imploraven una oració per tal d’alleugerir la seua vida més enllà…

Teníem la força imparable al carrer i el poder precís a les nostres institucions… però ells buscaren el malbaratar-ho gratuïtament per un no-res… prostituïren el poder i intentaren, sense èxit, buidar els carres… ara va i escriuen llibres, com en un atac d’amnèsia o vivint en altre món, per a contar la pel·lícula que ‘Tenim el poder i només depén de nosaltres convertir-lo en força!… no és això, companys, no és això… amb voluntat real: menys destarifos, més acció directa i deixeu de fer ballar el cap!!*!!

…  una miqueta d’amnèsia… quarta i meitat de badada mental… sobredosi de negligència…  gotetes d’omissió… però, sobretot, circumstàncies i després:

… e o tempo fiando un pano longo e gris enriba de nós…

… allà per l'estiu del 1984, a Bétera, me'ls va deixar el @vpartal… per tant, si no va ser ahir, seria despús-ahir… hui, a l'@OctubreCCC, abans de l'assemblea de @VilaWeb, li'ls he retornat els cinc discos de la foto… fonamentalment perquè no s'impacientara… pic.twitter.com/MJrZO96WnV

— 🌛Llunàtic🎗️🌟 (@vicentgalduf) November 6, 2021

Aquest disc és probablement el millor que he escoltat mai. Una meravella que es pot escoltar ací https://t.co/6hgzEvdHZR

— Vicent Partal (@vpartal) November 7, 2021