vicentgalduf

… prèviament, tot naix amb la imaginació… però moltíssimes vegades mor amb la realitat…

+info

… acabant reunió de treball… un parell d’hores duguem… ja he pegat cinc badalls que ni el lleó de la Metro… i gràcies a la mascareta ningú s’ha assabentat… el dia que les lleven veurem com me les apanye…

+info

… si la gent deixarà de parlar del que no sap, aleshores descobriríem el gran silenci…

+info

… ja ho veus, sols vivim una vida… però a la que li cal un milió de contrasenyes…

+info

… freqüentment m’agrada tornar sobre els meus passos… per a així cometre millors errors…

+info

… massa sovint, la fredor de la gent congela més que l’oratge…

+info

… i que mai és tard fins que, de sobte, resulta que sí que ho és???

+info

… òbric els ulls… llig… imagine… somnie… escric… visc…

+info 

… mantenir viva la curiositat i l’atenció, una molt bona manera de continuar aprenent…. preguntant-se el per què… sempre… fins al final…

+info 

… hi haurà coses interessants a fer… indrets curiosos que visitar… persones meravelloses per conéixer… mil idees per a enamorar els sentiments, però… jo l’únic que desitge i que necessite ara mateix és que siga divendres vesprada… i ja… el restant pot esperar…

+info 

… resum informatiu de la setmana a la #MarcaEspaña:

+info 

“Aquesta és la meua profecia: en el seu desenvolupament futur, el telèfon serà portat per l’individu, tal vegada igual que com portem un rellotge avui. Probablement, no requerirà dial per a marcatge, o un equivalent, i crec que els usuaris podran veure’s, si volen, mentre parlen. Qui sap, però què podrà traduir d’una llengua a una altra?”.

Conferència de Mark R. Sullivan, president i director del Pacific Telephone &Telegraph Co., 9 d’abril de 1953. Els dies posteriors diferents retalls de premsa arreplegaren l’acte.

… i després digueu que pujar dalt del Pic de Llíria, al monestir de Sant Miquel, és molt fotut, empinat i asfixiant…

Proveu d’enfilar-vos als temples del Fanjingshan, a la Xina… i en acabat, ascendir l’antiga acròpolis d’Edeta vos semblarà que passegeu pel Pla de l’Arc!!!

+info 

Bàrbara Rey…

“… la vida d’aquest cine des que va començàr la seua activitat, allà per l’any 1914, fins a l’actualitat és digna d’elogi per tots els entrebancs que ha hagut de superar durant la seua dilatada trajectòria… és considerat actualment com la sala degana en actiu més antiga del País Valencià… escriure sobre la història del cinema a Llíria durant quasi un segle de vida és reconéixer el seu paper socialitzador i la gran incidència que tingué en l’educació emocional i sentimental, no solament dels llirians, sinó també de molts habitants de les comarques del Camp de Túria i els Serrans. Semblava que aquesta magnífica tradició s’havia perdut per a sempre després que tancara l’últim cine de Llíria, que fou el de la Unió Musical en novembre de l’any 2001, a conseqüència de la competència de les multisales dels centres comercials com les de l’Osito a l’Eliana. Ja anteriorment havien tancat a Llíria els altres cines històrics com el Clarí, el Carlista i el més modern, el Sorio…”

+Llegir article complet de Francesc Rozalén Igual