… no és qüestió només de pensar, imaginar o creure… també, fonamentalment, cal activar-se, crear …

+info

Als anys 60 no existia a Llíria la ruta del colesterol i anar a Sant Vicent caminant era considerat una bogeria. Al bon temps La Gatovense et portava al parc a passar el dia. A l’altura de la piscina, punt de tornada, darrere Les Escoles i els trulls de Gandia, hui supermercat…

+info

El terra del poble encara per asfaltar… a la dreta de l’anterior imatge, a mig carrer, l’enyorat xorret (hi havia molts a tota Llíria, desapareguts tots ells entre els 70 i 80)… hui on estava el fanal hi ha un quiosc… i a la part del que déiem La Biblioteca, eixia el bus…

+info

… més d’una vintena d’anys abans, l’empresa de transport ja existia com ho acredita aquesta imatge de principi dels anys quaranta… i el seu trajecte unia les poblacions del Camp de Túria de Llíria, Olocau, Marines i Gàtova (d’ací el seu nom)…

+info

… passar hores i hores del teu temps lliure penjat al mòbil parlant i contestant a robots per a fer qualsevol gestió de merda… és cent per cent el progrés humà en plena era de la comunicació…

+info

Cada dia que passa, m’adone que vaig perdent visió… que escolte menys… però, per contra, ho entenc tot millor, molt millor… metre els ulls i els oïts van retrocedint, la comprensió va augmentant, la ment va expandint-se…

+info

Tinc un cap massa ple de carrerons… una ment laberíntica…

+info

Segons la IA, actualment aquesta és la ciutat més bella del món: vella també ho és una miqueta prou, però parlem amb b… No feia falta recórrer a l’artificial o aparent: la intel·ligència visual i sensorial, almenys la meua, sap que Roma és apoteòsica, espectacular, fascinadora… i bella!

+info

Menys que un iceberg… mostrem de nosaltres, als demés, menys que un iceberg…

+info

El cor de la gent encara continua bategant per ell mateix… només per inèrcia, però… la consciència de la humanitat ja fa temps que no respon… la mort cerebral de les persones és permanent…

+info

… viatjant… mentalment, però deambulant… i ja posats, per indrets on no trobar-me amb nigú: ni conegut ni estrany… ni amb mi mateix!!!

+info

Unes vegades he sigut cretí… altres, trompellot… entremig, fava… el  més important és no encasellar-te… i variar, alternar, canviar…

+info

Analgèsics i tranquil·litzants són destacadament els medicaments més venuts al 2022 a les nostres farmàcies segons les dades oficials de l’Observatori del Medicament…

Així que prendré ara mateix un Nolotil i un Orfidal. No per necessitat, no, sinó per no trencar les estadístiques…

+info

Les dades del 2022 indiquen que la televisió tradicional a poc a poquet se’n va a fer la mà, sent l’any que menys consum s’ha registrat a l’Estat: un 11% menys que el 2021… 5 milions d’espectadors han desaparegut mentre les plataformes d’streaming tenen un creixement del 17%…

+info

Obres per tot arreu… si estem en any electoral municipal, des de després de festes i fins a les portes de l’inici de la campanya electoral tindrem carrers cap per avall… tant es val el color polític i el poble on estàs llegint…

Ara venen les presses i, per tant, obres per tot arreu…

+info

Em fascinen les aurores boreals. Mai no n’he vist cap perquè quan he estat al cercle polar Àrtic era estiu i mai hi ha foscor. Per això gaudisc encisat en cada imatge que trobe. Als “Annals de Bambú”, llibre xinés de fa tres mil anys, ja parlen d’ella com la “llum de cinc colors”…

Els investigadors creuen que durant el segle X abans de crist, el pol magnètic nord de la Terra estava uns 15 graus més prop del centre de la Xina que en l’actualitat. Per tant, és probable que els ciutadans pogueren veure aquest fenomen atmosfèric des de l’esmentat territori…

Fins al descobriment del text asiàtic, la primera descripció sobre l’albirament d’una aurora boreal eren unes tauletes cuneïformes de l’imperi assiri, que correspondrien als anys 679 i 655 aC…

I des del que contaven arran de terra els nostres avantpassats… al que ens mostra la NASA de com es veuen les aurores boreals des de l’espai…

+info

Tècnicament, diuen que “l’Art és el procés o el producte deliberat de l’organització dels elements en una forma que apel·la els sentits i les emocions”… i, visualment així ho entendreu millor… els sentits, les emocions…

+info