vicentgalduf

XafaNúvols

Maquis 25 anys després: amb Alfons Cervera a Los Yesares (primera part). Pòdcast 20 Cròniques Edetanes

Tercera Temporada – Episodi 2 (programa 20)

Xest al-Gar. La vila desperta abraçada al riu, un matí de cel de plom. Dalt, el castell, dignes ruïnes d’un passat incert, vigila la vall i saluda el casalot de l’Andènia. A l’altra banda, la Penya Maria mostra les teranyines d’un sol que no vol eixir, mentre el riu, mansament, recorre l’assut.

Els carrers, humits, es pinten d’olors d’esmorzars. Alfons Cervera ens espera. Entrem a casa, algeps, voltes i baranes, escales i cambres que ens parlen d’una gent i uns costums arrelats en el temps que no volen passar. Seiem en un ambient càlid i acollidor. Alfons comença a desgranar paraules, idees… els pensaments s’enganxen els uns amb els altres, com les cireres…

Comencem a parlar del seu llibre Maquis, una publicació vigorosa de fa 25 anys…

Fins ací, la conversa domèstica amb Alfons. Aquesta és la primera part del podcast dedicat al seu llibre Maquis. Aquesta conversa té una segona part que es desenvolupà al Villar, en un ampli debat amb el club dels seus lectors.

Joan Bell-lloc

(Des dácí accedireu a la segona part del pòdcast: Maquis 25 anys després: Alfons Cervera parla amb els lectors)

Cròniques Edetanes

Accedir a l’Episodi 2 de la Tercera Temporada, “Maquis 25 anys després: amb Alfons Cervera a Los Yesares”, des de les següents plataformes de podcast:

+ Ací des d’Anchor FM

+ Ací des d’Spotify

+ Ací des de Google Podcasts

+ Ací des d’iVoox 

Febrer, la festa de la llum. Pòdcast 19 Cròniques Edetanes

Tercera Temporada – Episodi 1 (programa 19): LA FESTA DE LA LLUM

A trenc d’alba, els habitants d’Edeta aguaiten angoixats cap al mar de llevant. El sol torna a eixir, però com sempre, ha aparegut desganat, més tard i més cap al sud. I també es pondrà més prompte. A aquest pas, arribarà un dia que ja no eixirà, i s’acabaran les plantes, i els animals, serà la nit eterna, serà la fi de la vida…

Sortosament, arriba un dia en què el sol atura en sec el seu camí cap a la nit i canvia el seu trajecte cap al nord. Ara, cada dia ix més prompte i es pon més tard i el dia dura més, i torna l’escalfor de la nova vida a les plantes i als animals que són el seu manteniment. La Vall Bona tornarà a reverdir, per l’Assagador tornaran a passar els ramats, les fonts brollaran de nou i allà baix, des de les torres d’Arse, tornaran a pujar columnes de fum anunciadores de l’arribada de nous mercats…

A Edeta celebren amb cants, crits, música i balls la tornada del nou sol, i l’animen a créixer i a lluitar contra les tenebres. I cada dia el sol allarga el seu camí, i els càntics i les festes edetanes ajuden el sol a fer el seu camí més llarg.

Però alguns, els més savis, comencen a preguntar-se per què? qui fa que això passe? com és que tots els anys passen aquella angoixa? I pregunten als ramaders de terra en dins i als mariners de mar enllà si a les seues terres passa el mateix… i els forasters els responen amb històries molt diverses, són un déus contrariats, són uns herois, són uns éssers mítics que condueixen el sol, que el revifen, que l’apaguen… En cada país expliquen aquest fet a la seua manera, els grecs diuen no sé què de Deméter i la seua filla Perséfone, els romans parlen de les Saturnalia i les Parentalia, els africans, de Tànit, i els celtes… Dels celtes us ho contarà, de primera mà, l’edetana Carme Cardona, ella ha tingut contacte amb uns mercaders de més enllà de l’Oceà, del país del fred i de les boires, d’una illa verda i misteriosa habitada per celtes… li donem la paraula a Carme Cardona…

Cròniques Edetanes

Accedir a l’Episodi 1 de la Tercera Temporada, “Febrer, la festa de la llum”, des de les següents plataformes de podcast:

+ Ací des d’Anchor FM

+ Ací des d’Spotify

+ Ací des de Google Podcasts

+ Ací des d’iVoox 

 

Robatoris de mercat legals amb premeditació i raboseria

T’apugen els preus, et baixen els grams… en molts, moltíssims productes… sobretot marques blanques que així “tot queda en casa”…

… en aquest cas de la imatge, ara deu cèntims més que quan el paquet era de 100 g..

Supermercats, aneu #AFerLaMà

+info

L’atzar d’una mirada

Un llençol per planxar i plegar… pinzellades a l’atzar al llenç jugant amb tonalitats blau-verdoses… la visió dels meu ulls en rebre damunt la cara la llum d’un flash…

O, senzillament, aigües de la mar al voltant de les Bahames vistes des de l’Estació Espacial Internacional!!!

+info

Xupla’t el dit i sabràs d’on ve el vent

Nosaltres sols optem pel que diu el mòbil: mil aplicacions d’oratge i cadascuna té una temperatura distinta. Si és estiu, ens agrada elegir la més alta… ara bé, a l’hivern la baixa… i fem cas obstinadament, i sense dubtar, abans d’obrir la finestra i esbrinar!

 

Però, en altres indrets del planeta són més efectius i pràctics!

+info

El cine a Llíria durant el franquisme

(Des d’ací llegireu l’article complet de Francesc Rozalén Igual)

… Llíria ha sigut una ciutat de gran tradició cinèfila… La difusió principal estigué a càrrec de les dues societats musicals, la Unió i la Primitiva, encara que la ciutat també tingué altres sales en funcionament. En total en foren 7 les que projectaren milers de pel·lícules… l’invent del cine sonor fou com una revolució que seduí tots els espectadors. En el cas de Llíria va ser el cine de la Unió el qui es convertí en una de les primeres sales valencianes que en juny de 1930 incorporà aquest nou invent a la seua sala… a l’octubre de 1931 ho faria El Clarí…

Teatres-cines de la Unió i el Clarí. Llíria anys seixanta

… L’explotació del cine a Llíria també va ser la responsable de la construcció dels actuals dos teatres de les societats musicals, les quals s’arriscaren a construir aquests esplendorosos edificis en els “anys de la fam” (la postguerra) gràcies als beneficis que reportava el cine en els anteriors teatres… L’impacte econòmic de l’explotació del cine va ser tan important per a la Unió i la Primitiva que es convertí en la principal font d’ingressos per a finançar una gran activitat musical i educativa, fins que el cine entrà en crisi a mitjans de la dècada dels anys vuitanta per la competència del vídeo domèstic i posteriorment per les sales dels centres comercials…

Públic eixint del cine de la Primitiva (1960)

… Dels 7 històrics cines de Llíria sols continua funcionant el de la Unió Musical amb una programació estable durant tot l’any que inclou pel·lícules d’estrena. Una sala amb més de 100 anys d’activitat (entre els dos teatres de la Unió) que concentra quasi tota la història del cine, des de l’invent del cine mut fins a les noves tecnologies digitals. Una llarga vida de supervivència, d’entrebancs i dificultats que l’ha portat a convertir-se actualment en la sala degana en actiu més antiga del País Valencià, i també en una de les més antigues d’Espanya, que a més sempre ha estat gestionada  per la mateixa societat Unió Musical…

Actual carrer de la Llibertat als anys seixanta. A la paret de l’esquerra (cantó bar Juanito) podem veure un dels cartells del cine que es repartien pel centre de la ciutat

Un article amb una part gràfica impressionant ja que reforça i complementa el que s’explica detalladament al llarg de tot el text. A través dels prospectes de mà que es repartiren als cines llirians, Paco Rozalen ha fet una selecció de 48 pel·lícules representatives que es varen projectar.

Ací teniu l’índex complet d’aquest excel·lent article:

1 – Els antics teatres que iniciaren a Llíria la tradició cinèfila

2 –  Els actuals teatres de la Unió i la Primitiva construïts en els “anys de la fam” gràcies al cine

3 – Les 7 sales de cine que tingué Llíria

4 – Un repàs a l’ambient en els cines de les societats musicals i l’aparició de la censura franquista 

4.1 – La projecció de propaganda nazi als cines de Llíria

4.2 – Unes sales de cine ben gestionades

4.3 – La importància dels prospectes de mà per a difondre les activitats teatrals i musicals de les societats 

4.4 – El paper de la censura: controlar els valors morals i ideològics

5 – Selecció d’algunes pel·lícules destacades que es projectaren als cines de la Unió i la Primitiva (amb el permís de la censura)

5.1 – El repartiment de les empreses distribuïdores de pel·lícules entre la Unió i la Primitiva: una decisió salomònica

5.2 – La projecció de pel·lícules estrangeres: l’encant pel cine americà 

5.3 –  La projecció de  pel·lícules espanyoles: folklòriques, toreros i el cine catòlic imperial  

(Des d’ací llegireu l’article complet de Francesc Rozalén Igual publicat a “La Veu de Llíria”)

Claror en temps no real

En diferit… vivim la lluminositat diària en diferit… 8 minuts i 20 segons tarda la llum del Sol a arribar a la Terra… al moment que a la fi la veiem, ell ja s’ha fet el primer café… quan gaudim ací dels darrers raigs, per dalt van tot just a la palpa…

+info