Negoci segur
… una estoreta per a la porta de casa que pose, de cara a l’interior, “iieee, i la mascareta???”…
… i després, pel març, li la portem a la falla del tio Pep i tenim festa completa!!!
vicentgalduf
Llunàtic
El sol després dels trons
… des de Llíria, una vista cap a ponent ahir a penúltima hora de la vesprada… sembla un incendi… però no… uns minuts abans cap als Serrans i el Racó d’Ademús estava tronant espectacularment… i quan la negror va començar a avançar cap al Camp de Túria, el sol renaixia on abans era turmenta…
Comunicativament afònic
És hora d’esporgar
Quan els records juguen amb tu
… estava tot tranquil però, sense esperar-ho, el passat m’ha visitat per a intentar esdevenir present i així aconseguir alterar el meu futur…
Inspiració desinspirada
… el 99,99 de vegades que publique un post o una piulada, m’adone que era moltíssim més interessant el que narrava el meu cap prèviament… que el que al final he acabat escrivint…
En un obrir i tancar d’ulls
… tranquil·litat… hem desistit de cercar la felicitat per a passar a desitjar sols la tranquil·litat…
Amb Joan Ballester i Canals, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó
Amb gratitud i homenatge a Joan Ballester i Canals per ensenyar-nos a saber on som, ‘de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó’, i recordar-nos constantment que ‘entre tots ho farem tot’.
La maniobra més eficaç:
Sols descuidem
… arraconem els pensaments… deixem desconnectada la memòria… podem abandonar records…
… però mai, absolutament mai, oblidem… mai…
Si tots fórem cecs, existirien els colors?
… quantes sensacions de la vida deixem d’experimentar per les nostres limitacions sensorials???
… al final, allò que anomenem “realitat” és la manera de com interpretem el món a través dels nostres escassos sentits…
O pel nas.
… moltes vegades, pensant i pensant va i se m’obliden les coses… desapareixen del meu cap, de la meua imaginació i per molt que vulga recordar, mai retornen… … per a mi, l’única explicació que trobe és que de la ment a la boca per algun conducte s’escapen per l’orella…
Manuel Torquemada Marchena
… Lady Liberty va arribar a Nova York el juny del 1886… va ser un obsequi emotiu de França per la celebració del centenari de la INDEPENDÈNCIA dels EUA… emplaçada a la petita l’illa de la Llibertat, un any i escaig després va ser inaugurada…
… el jutge borbònic Manuel Marchena està al Suprem d’Spain plorant amargament el no haver estat allí en aquells moments perquè haguera ordenat l’enderroc urgent de la Llibertat i tirar, per la constitució de les seues castanyes, totes les restes del monument al riu Hudson… per a escarment dels sediciosos demòcrates…
Solucions només a mig fer
… contradiccions contradictòries de la “nueva normalidad”… i així no podem avançar… obliguen el dur constantment la mascareta, pràcticament les 24 hores…
…però no imposen l’ús obligatori del cervell…
