Club 7 Cinema

Alcarràs no s’ha endut cap de les 11 estatuetes a què havia estat nominada, mentre que la gran guanyadora de la nit ha sigut As bestas, que n’ha obtingudes 9, entre les quals, Millor Pel·lícula, Millor Direcció, Millor Actor, Millor Guió…

Ja fa mesos que vaig manifestar que, si fos acadèmic, no sabria quina de les dues pel. lícules triar, tot i que, per la llengua, em decantaria per la de Carla Simón. Els acadèmics espanyols ho han fet per la de Rodrigo Sorogoyen, que, per cert, és en gallec, castellà i francès. I han deixat Alcarrás sense cap Goya. Una desmesura, una injustícia.

He llegit que algú ho atribueix al fet que una es va estrenar a l’abril i l’altra al novembre, molt més a la vora del període de votacions. D’altres pensen que simplement els agrada més As bestas, que s’estrenà després que enviessin Alcarràs a Hollywood. De fet, si la de Simón va reactivar la taquilla del cinema produït a Espanya, en el mercat espanyol, a la primavera, la de Sorogoyen l’ha superada de llarg posteriorment quant a recaptació. (Actualització posterior: us recomano que llegiu l’apunt: Els 37ns Goya han castigat el cinema d’autor).

Però sigui com sigui, és lamentable que hagin menystingut Alcarràs en tanta manera, com que l’haguessin decantada a les nominacions, on fins i tot Modelo 77 era candidata en més categories (i finalment s’ha endut 5 Goya!).

Vergonya per a l’Acadèmia espanyola, que ja ni va nominar Pacifiction i ara ha deixat en blanc Alcarràs. Bon cinema, del millor, que han marginat i, pel que m’expliquen, van deixar reduïts a simples esments al decurs de la gala.

La notícia al diari El Punt Avui (Bernat Salvà): ‘As bestas’ arrasa als premis Goya. (..) Hi ha hagut, però, reconeixements importants per al talent català: Laia Costa s’ha endut el seu primer Goya per Cinco lobitos i Isaki Lacuesta, Isa Campo i Fran Araújo han guanyat el premi al millor guió adaptat per Un año, una noche (..) [La valenciana] Susi Sánchez ha guanyat una altra estatueta per a Cinco lobitos, el de millor actriu de repartiment. 

La notícia al diari Ara (Xavi Serra): ‘As bestas’ arrasa i ‘Alcarràs’ marxa de buit als Goya que acomiaden Carlos Saura. (..) si ens fixem en els premis on el film de Sorogoyen s’havia enfrontat al de Carla Simón, com els Feroz, els Forqué o els del Cercle d’Escriptors Cinematogràfics, el vencedor havia sigut sempre As bestas, un ‘thriller’ visceral i dramàtic que encaixa millor en el cinema industrial espanyol que el naturalisme radical d’Alcarràs. Al cap i a la fi els Goya són els premis d’una indústria poc aficionada del cinema que busca la seva identitat al marge de les convencions, com demostren també les zero nominacions de Pacifiction als premis (..).

Apunt en aquest blog sobre les nominacions: Els Goya decanten “Alcarràs” i menyspreen “Pacifiction”.

PS: Hores després que he enllestit aquest apunt, Sílvia Marimon Molas, al diari Ara, n’analitza/comenta les causes, insistint amb les que ja hem comentat i il·lustrant un reguitzell de casos amb similituds: Per què ‘Alcarràs’ no s’ha endut cap Goya? (El film català no és el primer que reconeix la crítica internacional però menystenen els Goya).

Foto:As bestas

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!