Club 7 Cinema

Modelo 77. Any 2022. Director: Alberto Rodríguez. Guió: Rafael Cobos i Alberto Rodríguez. Repartiment: Miguel Herrán (Manuel Gómez), Javier Gutiérrez (Pino), Jesús Carroza (el “Negro”), Catalina Sopelana (Lucía), Xavi Sáez (Boni), Fernando Tejero (el “Marbella”), Javiewr Beltrán (Arnau Solsona, advocat progressista). Durada: 2h05. Vista el dia 10.02.2023, en VOE, per Movistar+.

Sinopsi: Presó Model, de Barcelona, 1976. En Manuel, jove comptable a qui acusen d’haver comès un desfalc -que ell atribueix al fill de l’amo de l’empresa on treballava-, queda tancat a la presó, en règim preventiu, pendent d’un judici que el pot condemnar a una pena d’entre 10 i 20 anys. Malda per aconseguir la llibertat i mantenir la dignitat, però les seves ànsies són brutalment reprimides pels guardes penitenciaris i la burocràcia judicial. És així que s’acaba afegint a un grup de presos comuns que han vist com l’amnistia alliberava els seus companys polítics i que ara s’estan organitzant –COPEL– per a aconseguir una amnistia per a ells -conscients de la injustícia franquista, del caràcter endarrerit de les lleis que els han aplicat i de la desproporció de les penes que arrosseguen o que els poden caure-. A la seva mobilització s’hi afegeix Pino, el company de cel·la -que ha passat més anys de la seva vida tancat que no pas en llibertat-, en el que és una autèntica guerra -escampada per tot Espanya- per a aconseguir la llibertat, que si bé farà trontollar el sistema penitenciari de la Transició, toparà amb dificultats polítiques i repressives. A fora les coses estan canviant i a dins, també, però en el sentit de la desesperació i la vinguda d’una nova delinqüència. L’ànsia de llibertat, tanmateix, no s’esvaeix…

Festivals i premis: Nominacions i premis.

Comentari.

És aquesta una ortodoxa pel·lícula de presons, si bé amb matisos i particularitats. Aquí hi ha els guardes violents, els abusos dels poderosos -reclusos o vigilants-, les diferents maneres de sobreviure al tancament -el veterà que té molts de contactes, que tot ho sap i que no es vol embolicar en res; el delinqüent perillós que domina una galeria sencera; el novençà prou ingenu que topa amb les realitats establertes; els acusetes; els que dominen els tallers…-. Però situacions arquetípiques del gènere, com ara els abusos sexuals o el tràfic de drogues, són només insinuades, apuntades. Perquè aquí interessa la particularitat dels protagonistes, presos comuns al moment de la Transició Política Espanyola, i la pel·lícula és i vol ser una crònica del que els va dur a la mobilització per la llibertat, les batalles que van menar, les repressions que van patir, el que en van treure i decisions radicals que van prendre per a sortir-se’n individualment. En aquest sentit, Modelo 77 és un film coherent i sòlid.

El problema és que Alberto Rodríguez practica aquí una posada en escena molt funcional, aconseguint alguns moment d’emoció, però sobretot buscant la narració dels fets, sense cap pretensió ni voluntat artístiques. Havia dirigit anteriorment títols com el prometedor 7 vírgenes -sobre un jove que surt de permís de la presó- i l’estimable, climàtic, La isla mínima -ambientada en el postfranquisme, sobre dos policies perduts pel sud d’Espanya, buscant unes noies desaparegudes o qui les hagi assassinat-. A Modelo 77, en canvi, no és capaç de superar cinematogràficament el relat dels esdeveniments, malgrat el seu talent per a bastir l’ambient de reclusió que domina pràcticament tot el metratge -a desgrat d’alguns plans en què la càmera innecessàriament mig surt de la Model-.

L’actor Miguel Herrán, que alguns vam descobrir malauradament en un paper de “Élite”, la detestable sèrie de Netflix, encarna amb prou matisos el seu personatge de la vessant de Montjuïc que ha intentat progressar socialment, certament estirant un xic més la mà que la màniga, i que en aquell món presidiari, ple de gent inculta i pobra, destaca pel seu tarannà i pel fet de saber pensar i escriure. Les diferents emocions que viu, les transmet de manera competent. I al seu costat, la veterania de Javier Gutiérrez, que pràcticament amb el seu aplom ja defineix el veterà Pino.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!