Havent guanyat ja el Gaudí pel seu paper a “El 47“, l’actriuassa que és Clara Segura s’hi ha endut també el Goya. Es tracta de la primera vegada que els acadèmics espanyols li atorguen aquella andròmina pesada amb el bust del pintor aragonès amb què reconeixen els que consideren millors treballs cinematogràfics de l’any. I
En David Verdaguer ha rebut el seu segon Goya: ara com a actor protagonista per “Saben aquell“, de David Trueba, i fa uns anys, com a actor secundari, per “Estiu 1993“, de Carla Simón. Els espanyols s’han rendit al seu lliurament interpretatiu, a la seva qualitat tècnica, al seu talent. Són aquestes virtuts (a les
Hi ha indignació a la xarxa perquè han marginat Alcarràs en els 37ns premis Goya. I és comprensible, per la injustícia que significa. Marina Arbós Junyent, a Vilaweb, se n’ha fet ressó: Indignació a la xarxa perquè ‘Alcarràs’ se’n va amb les mans buides de la gala dels Goya. Tanmateix, algunes veus s’exclamen perquè hi
Alcarràs no s’ha endut cap de les 11 estatuetes a què havia estat nominada, mentre que la gran guanyadora de la nit ha sigut As bestas, que n’ha obtingudes 9, entre les quals, Millor Pel·lícula, Millor Direcció, Millor Actor, Millor Guió… Ja fa mesos que vaig manifestar que, si fos acadèmic, no sabria quina de
Tot i que els acadèmics espanyols del cinema han enviat “Alcarràs” als col·legues de Hollywood perquè la nominin a l’Òscar al Millor Film Internacional, a l’hora de nominar ells s’han decantat per encimbellar “As Bestas” amb 17 candidatures i deixar el film de Carla Simón amb només 11 nominacions, per darrere encara de “Modelo 77“,
La isla mínima, d’ Alberto Rodríguez, li ha guanyat la partida a El Niño, de Dani Monzón. Els acadèmics espanyols s’han decantat pel “thriller d’autor” i han deixat amb reconeixements tècnics el que és ras i curt un thriller. El problema és la coherència del resultat de cadascun d’aquests films. El d’Alberto Rodríguez no acaba
Pot fer l’efecte que aquestes nominacions dels Goya són “autonomistes” i “obertes a la diversitat”, ja que han contemplat “Flors” (“Loreak”), que és parlada en basc, i “A Esmorga”, que ho és en gallec. Fins i tot la primera té l’honor de ser candidata a Millor Pel·lícula. Però… Per a llegir l’apunt, cliqueu-ne el títol (s’obre a la mateixa pàgina).
Fracassos estrepitosos a la taquilla que ara reben un munt de nominacions; produccions venudes com si haguessin de ser màquines de fer calés i triomfar, que tanmateix no es pot dir que encapçalin la llista de films amb més candidatures; un títol, La gran família española, de Daniel Sánchez Arévalo, que ha obtingut 11 nominacions,
La collita 2011 que reflectien les nominacions als Goya no era gaire engrescadora i, efectivament, els premis de l’acadèmia espanyola ho han confirmat. Cap apassionament per un títol concret, victòria pírrica d’un títol presentat amb bombo i plateret a Sant Sebastià, d’on en sortí tan discretament com després anà ala taquilla; repartiment de preferències entre
Sembla que enguany toca Almodóvar. Recordem els estira-i-arronsa que es porten els germans d’ El Deseo amb l’acadèmia espanyola del cinema. L’Àlex de la Iglesia, abans d’immolar-se políticament, l’any passat, havia refet els ponts i ara sembla que els acadèmics estan disposats a fer de La piel que habito, el Pa negre d’aquest any: màxima
Millor Film, Millor Director (Agustí Villaronga), Millor Actriu (Nora Navas), Millor Actriu en Paper Secundari (Laia Marull), Millor Actor Novell (Francesc Colomer), Millor Actriu Novella (Marina Comas), Millor Guió Adaptat (Agustí Villaronga), Millor Fotografia (Antonio Riestra), Millor Direcció artística (Ana Alvargonzález): aquests són els 9 Goya que l’acadèmia espanyola de cinema ha atorgat a Pa negre,
15, 14, 13: aquesta és la combinació de números que resumeix les nominacions dels Goya d’aquest any. 15, per a Balada trista de trompeta, dirigida pel president de l’acadèmia espanyola de cinema, Álex de la Iglesia; 14, per a Pa negre, el film que Agustí Villaronga ha fet amb tant d’ofici que ha convençut crítica i públic
Cel·la 211, de Dani Monzón, ha estat la guanyadora en la competició dels Goya, ja que és la pel·lícula que més bustos goyescos s’ha endut, vuit, entre els quals hi ha els considerats com a més importants -pel·lícula, director, guió adaptat i actor (Luís Tosar)-, que se sumen als d’actriu en paper secundari (Marta Etura), actor
L’ acadèmia espanyola del cinema s’ha decantat pels èxits de taquilla, a l’hora de carregar de nominacions: les 16 per a Cel·la 211 i les 13 per a Àgora n’encapçalen la llista en què El ball de la victòria n’ha obtingut només 9, malgrat ser el títol que han proposat als col·legues de Hollywood per
A meitat de camí entre la sorpresa de l’any passat -amb La soledat, de Jaime Rosales- i el ferum de retorn als tics d’abans que les nominacons -15 que en tenia Los girasoles ciegos, de José Luís Cuerda, i 11, Sólo quiero caminar, d’Agustín Díaz Yanes-, els acadèmics espanyols del cinema s’han decantat enguany per Camino,