Deixem els subterfugis d’una vegada per sempre. No sé si es tracta de desjudicialitzar la política en general dins el Regne d’Espanya, però sí sé que el que cerquem assolir els catalans és desjudicialitzar tota la lluita política i nacional feta pels catalans per assolir i edificar la Independència real i efectiva, sense violència, sense
Les meves tres normalitats successives: Fa molts anys, uns 55 potser, jo en tenia 16, veia, encuriosit i atret, aquells adhesius dels “Països Catalans” en alguns cotxes, no masses, algun “dos cavalls” em passa pel cap. També m’atreien profundament els adhesius identificadors d’Andorra i la Confederació Helvètica. Déu n’hi dó, aquesta entrevista d’avui a Vilaweb.
Llengua, primer de tot … No podem oblidar-la, començant pels pressupostos en tots els departaments i governs. Vergonyós, com sempre, el català arraconat al final de tantes intencions, diguem-ne “d’estat” així dit amb la boca grossa. El català sempre al final, inconscients i miserables. Doncs no! Visquem la Llengua, visquem la Nació sencera,
El Consell de la República i els Consells Locals han de créixer i evolucionar, no pas morir ! El CdR encara no és mort. “Cossos Territorials de la República Catalana Independent, per la Llista Cívica per a la Unitat Independentista i per implementar la DUI. I Consell Local de la República del CDR BIC.
Quin conflicte, quina Orquinaona? “Llista Cívica Unitària per a completar la DUI” Ni oblit, ni perdó, completar i implementar la DUI, l’alliberament de Catalunya i dels catalans. Respecte absolut pel Primer d’Octubre i per la DUI catalana del 27 d’octubre de 2017. Aquest és el “conflicte” que hem de defensar arreu. Defensar-lo implementant-lo
L’hora de la Llista Cívica Mentre els partits ER i Junts dormen el son de la Serp Espanyola, arriba l’hora de la Llista Cívica Unitària del Poble menut Català per al nou embat per la Independència i impulsar la DUI votada i guanyada. PS: L’Assemblea aprova la creació d’un grup de treball que
A la tertúlia proscrita de l’anterior setmana, Albano Dante Fachin va verbalitzar un gran cansament, expressant-ho amb extrema vehemència negativa, en el cas que, a partir d’ara, si els independentistes catalans entràvem a discutir sobre la conveniència o no conveniència de la pretesa Llista Cívica, entre partidaris i no partidaris de la mateixa. Això,
Siguem independents, trenquem amb Espanya ! En aquest moment no faig baralla amb ningú, sols denuncio l’entreguisme a Espanya del qui va prometre aguantar ben fort, però incomprensiblement, per a mi, no ho ha fet. Potser el gran problema per a nosaltres ha sigut permetre-li que jugui a dues bandes, Junts i el Consell de
Enganyar el Poble menut de Catalunya: He escrit i reescrit el que segueix a l’editorial de Vicent Partal de Vilaweb, a l’Article de la Ponsatí i a la Tertúlia Proscrita de Vilaweb: Em reafirmo en el que vaig escriure el dia abans de la tercera enredada de Puigdemont: “Salvador Molins 09.11.2023 · 04:50 Investidura, en
Preparem-nos pel segon embat: atacar de nou el Cim i arribar fins el capdemunt del tot. Diuen que han fet una pregunta als joves. A quins joves? Quina pregunta? Passen els dies, els mesos i els anys, ens veiem obligats de nou a fer pedagogia, això és un no acabar mai, però per sobre
“… hem de defensar la diversitat lingüística de la Unió Europea.” (Anders Adlercreutz, primer ministre d’Afers Europeus de Finlàndia) — Des de Catalunya: Respecte real envers la UE dels Pobles i de les seves llengües. L’ideari ja ho diu, a Europa s’han de respectar i ajudar les llengües minoritàries i minoritzades, però de fet aquest
GOI català, TEDH, Independència i Amnistia. Esperem les conclusions i sentencies del TEDH, i no deixarem cap represaliat, cap! a l’estacada. Tinguem ben clar que així com els catalans desitgem la Independència, hi ha molts quintacolumnistes i estrangers que desitgen ofegar l’1-O i la DUI. Estiguem al cas. Per això, cal, primer de tot, que
L’hora de l’empoderament definitiu. S:entesten en separar Catalunya i els Països Catalans d’Espanya, millor! així acabarem abans. La guerra, contra el País Valencià, contra les illes i contra Catalunya, havia d’haver acabat el 2014 o a més estirar el 2015, però l’esperit de Castella s’ha entestat en fer-la perdurar 309 anys més. No saben que
Desafecció total amb Espanya i Bascònia! Ni oblit, ni perdó! (Des del Pacte de Sant Sebastian ja ens han enredat masses vegades.) Per a mi només se’n salva un, Ibarretxe !!! Arzallus també m’agrada. — Cap confiança, ni cap apreci als polítics bascos. El Primer d’Octubre de 2017 i els dies anteriors i posteriors ens
Cap pacte amb Espanya sense el reconeixement i el respecte al Mandat del Primer d’Octubre: “Que Catalunya esdevingui un estat independent en forma de República”. — Estic convençut dolorosament, que la dissolució de l’Assemblea de Representants del Consell de la República es va fer per facilitar aquestes reunions i possibles pactes. No voldria que