BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002

Deixem els subterfugis d’una vegada per sempre.

No sé si es tracta de desjudicialitzar la política en general dins el Regne d’Espanya, però sí sé que el que cerquem assolir els catalans és desjudicialitzar tota la lluita política i nacional feta pels catalans per assolir i edificar la Independència real i efectiva, sense violència, sense armes, sense segrests, sense amenaces físiques ni morals, ni personals, …

Els catalans cerquem que dins del Regne d’Espanya no sigui delicte treballar i lluitar, com s’expressa políticament “sense armes”, per a la Independència plena, real i efectiva de Catalunya.

Però, no dient les coses pel seu nom real, caiem de nou en la nostra pròpia trampa, fent pactes en els que domina el llenguatge de sords que no es volen entendre i es fan pactes imprecisos que cada bàndol interpreta a la seva manera, sobretot la part catalana que sempre al final queda amb la cara de ruc i talòs.

Com volem que ens perdonin uns delictes que no hem comès? És delicte defensar la voluntat d’un Poble, de Catalunya i la seva Independència?

Amb aquesta llei d’amnistia d’aquestes primeres setmanes del 2024, els catalans pretenem desjudicialitzar, dins d’Espanya i dins d’Europa, la Independència de Catalunya de manera total i per a tothom, de manera immediata i de manera blindada, que no s’acusi ningú, amb cap excusa, per aquesta causa.

Espanya, els seus jutges i els seus polítics, no cerquen el mateix, sinó el contrari, ells pretenen lligar de peus i mans als catalans, perquè aquests no puguin treballar, lluitar i avançar en l’assoliment efectiu i legal de la República Catalana Independent votada i declarada l’Octubre del 2017.

I que fan i que han fet, els polítics i la judicatura espanyola, per a frenar Catalunya i retindre-la sota les seves urpes i sota la seva dominació colonial? -Doncs han inventat ilegalitats i delictes deformant-ne i forçant-ne el seu sentit fins assolir nivells istrionics i malèfics amb els quals poder encausar persones i institucions.

Els jutges espanyols i espanyolitzadors, i els seus ajudants de la judicatura, ha mentit, han deformat interessadament la realitat, han prevaricat a cor que vols, han inventat, deformat i enverinat delictes i conceptes legals, han empresonat innocents, han acusat falsament, han multat desorbitadament, estant robant els diners que els acusats van avançar
no tornant-los-hi les fiances multimilionaries, han practicat i encara practiquen guerra bruta i “lawfare”, …

Espanya fa més de 300 anys que malda per sotmetre Catalunya en una guerra que pren múltiples formes de diferent temperatura, que van des de la violència extrema i sanguinària, passant pel tracte colonial i repressiu permanent, fins arribar l’actual situació de sotmetiment legal, jurídic i constitucional.

La lluita permanent de Catalunya és per escapar-nos i alliberar-nos d’aquesta submissió i sotmetiment de l’esperit imperialista i espanyolitzador.

PS1:

‘La tertúlia proscrita’: Totes les claus per a entendre el no de Junts a…

https://youtu.be/GsiBbSv9aho?si=ShM9PS6qxOemaycw

via @YouTube

PS2:

David Budria: “No farem el que alguns polítics van fer al judici del procés”

https://www.vilaweb.cat/noticies/entrevista-david-budria-operacio-judes-amnistia/

PS3: Transcripció del Partal de la Tertúlia Proscrita de l’1 de febrer de 2024. (1a part):

<Una nova relació de llibertat, independència veritable, separació i respecte mutu entre les nacions Catalana i Espanyola.

Admistia total i per a tots els considerats delictes polítics referents al Procés d’independència de Catalunya sense exclusions de cap mena. I també cal reduir tots els anomenats actes terroristes a la seva justa i veritable definició.> (S. Molins)

Paraules de Vicent Partal en la Tertúlia Proscrita del 1 de febrer de 2024:

“Vull fer una reflexió política, com un independentista de base i per tant la reflexió que faré qualsevol partit independentista l’hauria d’entendre.

Com diu Josep Costa, Espanya és irreparable, no pot funcionar, no ens pot garantir un funcionament normal com el d’un país democràtic. Eixa és una de les raons perquè volem ser independents.

A Espanya la democràcia no està garantida sobretot per als catalans.

El que no podem fer i és el que entenc i temo que està passant, i em preocupa molt, és creure’ns que allò normal és l’anormalitat espanyola, i clar aleshores aquí estem perdent una de les claus que ha fet avançar l’independentisme els últims anys.

Agafem la situació que tenim i imaginem que som una persona que viu en un país democràtic, la cosa és molt senzilla i es pot entendre fàcilment, una llei es fa per resoldre i crear una situació que permeti resoldre un conflicte, aquesta Llei d’Amnistia es fa per desjudicialitzar el Procés d’independència de Catalunya i per acabar amb la repressiò, molt bé, per tant la llei ha de ser efectiva. Una llei no es fa per a veure si això que diuen ara “si fos ben aplicada”. No! Les lleis s’apliquen i punt, no pas “si s’apliques bé”.

Una llei no ha de tenir aquest marge, una llei s’aplica i si s’aplica ha de donar el resultat que políticament el Parlament votat democràticament decideixi aplicar per assolir aquest resultat, és a dir, la llei d’amnistia és per a la desjudicialització definitiva i si no s’assoleix és que la llei està mal feta, aleshores s’ha de tornar fer i s’ha de repetir fins que sigui ben feta, el que no pots dir és “clar, com que els jutges faran el que voldran” , no! perdona, no! és que els jutges no poden fer “el que voldran”.

Dins l’estat espanyol hi ha dues coses a fer, la primera una admistia ben feta, que vol dir sense exclusions, i que això, sí tècnicament s’ha de fer, posant-hi les exclusions tècniques, però immediatament després explicar que cap d’aquelles exclusions s’ha donat en aquest procés i que ni una persona no pot quedar fora de la Llei d’Admistia, perquè sinó tot el procés democràtic se’n va en orris.

Si Espanya té un problema amb la seva justícia cal que l’arregli, tampoc és tan complicat.

-I com s’arregla?

Mira, primer dissolent l’Audiència Nacional, això és un canvi de la llei del Poder Judicial que es pot aprovar amb la majoria parlamentària que ara mateix dóna suport a l’actual president del govern espanyol Pedro Sánchez, és disol l’Audiència Nacional que és un tribunal d’excepció que pot servir per fer coses excepcionals que no pot fer cap més tribunal i que és la font màxima del desastre actual de tot això.

Dos, perseguint els jutges prevaricadors, un jutge prevarica, doncs perseguit! perseguit per l’estat, perquè està incomplint la seva funció, és que sinó, si nosaltres ens acostumem a dir “això a Espanya funciona de manera diferent i per tant hem d’acceptar això, o és que Una nova relació de llibertat, independència veritable, separació i respecte mutu entre les nacions Catalana i Espanyola.

Admistia total i per a tots els considerats delictes polítics referents al Procés d’independència de Catalunya sense exclusions de cap mena. I també cal reduir tots els anomenats actes terroristes a la seva justa i veritable definició.

Paraules de Vicent Partal en la Tertúlia Proscrita del 1 de febrer de 2024:

“Vull fer una reflexió política, com un independentista de base i per tant la reflexió que faré qualsevol partit independentista l’hauria d’entendre.

Com diu Josep Costa, Espanya és irreparable, no pot funcionar, no ens pot garantir un funcionament normal com el d’un país democràtic. Eixa és una de les raons perquè volem ser independents.

A Espanya la democràcia no està garantida sobretot per als catalans.

El que no podem fer i és el que entenc i temo que està passant, i em preocupa molt, és creure’ns que allò normal és l’anormalitat espanyola, i clar aleshores aquí estem perdent una de les claus que ha fet avançar l’independentisme els últims anys.

Agafem la situació que tenim i imaginem que som una persona que viu en un país democràtic, la cosa és molt senzilla i es pot entendre fàcilment, una llei es fa per resoldre i crear una situació que permeti resoldre un conflicte, aquesta Llei d’Amnistia es fa per desjudicialitzar el Procés d’independència de Catalunya i per acabar amb la repressiò, molt bé, per tant la llei ha de ser efectiva. Una llei no es fa per a veure si això que diuen ara “si fos ben aplicada”. No! Les lleis s’apliquen i punt, no pas si es fes bé.

Una llei no ha de tenir aquest marge, una llei s’aplica i si s’aplica ha de donar el resultat que políticament el Parlament votat democràticament decideixi aplicar per assolir aquest resultat, és a dir, la llei d’amnistia és per a la desjudicialització definitiva i si no s’assoleix és que la llei està mal feta, aleshores s’ha de tornar fer i s’ha de repetir fins que sigui ben feta, el que no pots dir és “clar, com que els jutges faran el que voldran” , no! perdona, no! és que els jutges no poden fer el que voldran.

Dins l’estat espanyol hi ha dues coses a fer, la primera una admistia ben feta, que vol dir sense exclusions, i que això, sí tècnicament s’ha de fer, posant-hi les exclusions tècniques, però immediatament després explicar que cap d’aquelles exclusions s’ha donat i que ni una persona no pot quedar fora de la Llei d’Admistia, perquè sinó tot el procés democràtic se’n va en orris.

Si Espanya té un problema amb la seva justícia cal que l’arregli, tampoc es tan complicat.

-I com s’arregla?

Mira, primer dissolent l’Audiència Nacional, això és un canvi de la llei del Poder Judicial que es pot aprovar amb la majoria parlamentària que ara mateix dóna suport a l’actual president del govern espanyol Pedro Sánchez, és disol l’Audiència Nacional que és un tribunal d’excepció que pot servir per fer coses excepcionals que no pot fer cap més tribunal i que és la font màxima del desastre actual de tot això.

Dos, perseguint els jutges prevaricadors, un jutge prevarica, un jutge perseguit! perseguit per l’estat, perquè està incomplint la seva funció, és que sinó, si nosaltres ens acostumem a dir “això a Espanya funciona de manera diferent i per tant hem d’acceptar això, és que aquesta llei seria bona si els jutges la utilitzessin bé …” No podem acceptar aquest funcionament d’Espanya, i això és el que vam fer i hem estat fent durant tot el procés polític, dient mira, Espanya és un estat que no ens garanteix una vida democràtica i com que no la garanteix ens volem independitzar.

Però estem entrant en una situació en la que encara hem de passar pel forat d’aquest estat, doncs si hem de passar encara pel forat d’aquest estat, el que no podem fer ara és comprar-los la idea de democràcia que tenen ells -Espanya i els espanyols-, perquè aleshores si que estem perduts, per tant la Llei d’Admistia ha de ser total i per a tots, i si no és així no val i s’ha de repetir i refer les vegades que faci falta.

Tres, s’ha de modificar la llei espanyola de terrorisme, el canvi dels tipus penals de terrorisme.

Quatre, s’han de perseguir els jutges prevaricadors, etcètera, …
perquè, és que si no, què estem fent? Estem acceptant el marc espanyol que és el que no hem acceptat com a normal durant tots els anys del Procés de la independència de Catalunya.

…

(Seguirà la segona part de la transcripció)

(Paraules de Vicent Partal)

Salvador Molins Escudé, Consell Local de la República Catalana Independent, del CDR BIC. Cos Territorial per la Llista Cívica i per a completar la DUI.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!