La fi de la TDT
Avui he participat de les Jornades que feia el CAC sota el títol ‘Més enllà de la TDT alternatives i complements a la televisió convencional’. En ella diversos ponents han han destacat que la TDT és una televisió de trànsit cap a la televisió per internet. La confluència creixent entre el TV analògica i l’accés a la xarxa ja fa possible pensar en que el futur de la TV passa forçosament per internet.
Només hi ha un fre a aquest desenvolupament, el desenvolupament de l’ample de banda. Un fre que d’altra banda, representa avui per avui una amenaça també a la competitivitat del país. La Catalunya hiperconectada, és la nova Catalunya ciutat que ja defensava Prat de la Riba. I no nomé spel desenvolupament del país sino per veure la TV del futur!.
Algunes dades que han donat prou aclaridores.
– TV Digital a les llars del món: EUA 83’5%, EU 57’2%, Món 43%, Asia 32’9%.
– Accés a Internet a les llars del món: Alemania 75%, Espanya 57%, Món 24%, EUA 74%, Gran Bretanya 78%.
– Penetració del TVIP a les llars del món. Any 2009 el 28’8%.
– Als EUA un 65% de la gent voldria accedir a internet des del Televisor.
Aquestes dades apunten a que la tendència al món serà la Social TV. entès com el fet de veure la TV comentant el que veus via xarxes socials. De fet aquesta és una de les causes de la caiguda de l’efecticvitat de la publicitat al mitjà televisiu segons el professor Emili Prado [web].
Al llarg de la Jornada també hi hagut altres reflexions interessants que apunto per ponents:
Antoni Elias. Conseller de CMT.
– La TDT no és convergent i per aquí vindrà la seva desaparció
– La TDT s’haurà de rehuvicar com ho han hagut d efer els diaris o les ràdios davant d’internet.
– La TDT té una interactivitat baixa.
– Els directes d’esports i les notícies poden ser l’únic espai reservat a la TDT.
– A la llarga la TV serà per internet.
Antoni Esteve. President de LAVINIA
– L’interfície de relació és la pantalla sigui com sigui aquesta. Per tant l’important són els continguts.
– Aviat el software també estarà en el núvol (a la xarxa).
– La mare de totes les batalles és la batalla per la Televisió. Veure televisó és la tercera activitat del genère humà (després de treballar i dormir). Aquesta batalla es juga en els camp dels usos socials.
– Google i Apple seran els substituts del sistemes de distribució actual.
Vicent Partal. Director de Vilaweb
– S’enfronten dos models: un de lineal i col·lectiu (TDT) i l’altre a la carta i individual (TV per internet).
– La TDT no és una tecnologia especialment adecuda. La TDT actual no és sostenible i és molt ineficaç.
La meva conclusió: Si tots els ponents coincideixen a destacar les mancaces de la TDT enfront de la TVIP. Potser i com diuen els castellans “para este viaje no hacia falta estas alforjas” i enlloc de fer canviar i adaptar tots els televisors hagués valgut més la pena invertir en el desplegament de xarxes Wi-Fi i de banda ampla de cara a la TVIP?