Gràcies Tribunal Constitucional, ara ja ho tenim claríssim.

Ja tenim sentència sobre l’Estatut, tres anys i mig més tard de què el poble de Catalunya el votés. Tres anys i mig per fallar i fer-ho just abans de vacances, abans d’unes eleccions al Parlament i just després del pont de Sant Joan. Quin càlcul més tronat, quina estratègia més matussera. Mentre a Madrid en Zapatero apludeix la sentència aquí el seu birrei teatralitza un enuig tàctic. Avançar eleccions? No ha de passar l’efecte de la setència!.

Que es pensen que no sabem que el Tribunal Constitucional és un joc entre PP i PSOE?, que no veuen que ens hem adonat que són i pensen el mateix?. A Espanya sempre ha prevalgut l’antes roja que rota. La indisoluble unidad de España és transversal entre dretes i esquerres. Si la crisi ha destruit el discurs social dels socialistes, perquè seran ells els responsables d’aplicar les pitjors receptes socials; la sentència trenca definitivament el miratge del talante, de l’España plural, del federalisme i de tots aquests conceptes creats per fer-nos passar bou per bèstia grossa.

S’ha acabat el bròquil, s’ha acabat la gesticulació. S’ha acabat el doble joc aquí i a Madrid. Ara ja no és possible.

Per això cal donar les gràcies al Tribunal Constitucional. Un Estat intel·ligent hauria deixat la porta oberta, hauria buscat el pacte i una via de futur. Aquests han optat per tancar-nos la porta al nas. Però és d’agrair, ara ja ho tenim clar. Si no es pot variar el marc jurídico-polític, si després de seguir el ferregós circuit establert i superar toptes les traves, uns jutges que ningú ha votat han d’estar per sobre de la volutat de tot un poble, a nosaltres ja només ens queda marxar d’aquesta casa. España ha actuat com un mal pare, i ara a nosaltres només ens queda veure com ens emancipem.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.