El bloc d'en Roc Fernàndez

Ahir vam estrenar un nou format d’acte, les DOC sessions. Es tracta d’un format nou i imaginatiu, en que d’una forma informal i amb un important ús del multimèdia (vídeos, projeccions…) s’explica un tema profundament.

Des del meu punt de vista es tracta d’una innovació per varis motius:

1.- Diferents formats multimèdia que cal dominar: L’ús intercalat i sincronitzat de imatges, gràfics, vídeos que il·lustren al presentació requeix tenir molt clar que és vol dir i fer una recerca exahustiva de dades i un treball gràfic i audiovisual previ molt important. No é sun discurs amb un vídeo de suport. Són videos, imatges i gràfics que han de bastir un bon dicsurs.

2.- Domini del tema i de l’escena: Requeix que el conductor, en aquest cas el propi Mas domini tant el tema com el fons del tema, atès que no es tracta de llegir un text sino d’improvisar un discurs potent a partir d’una sola imatge, explicar un gràfioc o intrudir un convidat i un vídeo alhora. És un acte en que passem del polític estricte al comunicador. Tot polític hauria de ser un bon comunicador, però diguem-ne que Montilla demostra que es pot ser polític sense ser bon comunicador.

3.- La participació implica capacitat d’improvisació. Des de la inclusió de convidats de prestigi, fins  ala participacioó final del públic impliquen comporten en aquest tipus d’acte una gran capcitat d’improvisació i alhora un domini del tema atès que t’exposes a pèl a les preguntes.

4.- L’ús combinat de tecnologies: Aquest tipus d’acte posa en valor les noves tecnologies per explicar un tema a fons. No només per l’us del format multimèdia, sinó també per l’ús de les eines socials. Un exemple la retransmissió en directe de l’acte d’ahir va assolir les 3058 visites amb 1037 usuaris únics i una mitja de temps de 6 minuts. És a dir, per internet ho va poder veure més gent que presencialment.

El dimarts vam presentar la precampanya de les eleccions al Parlament. La novetat està en el canvi de lema de “Començar il·lusiona” cap a “Comença el canvi”. La precampanya intrdueix el potent missatge de la necessitat de canviar. Un missatge que ve reforçat per la percepció dels ciutadans on un 75% dels ciutadans creuen que cal un canvi. La gent ens està demanant un canvi davant la crisi política, econòmica i institucional. Un altre factor interessant és la continuitat respecte el missatge anterior, del començar il·lusiona a comença el canvi, dona una continuitat en el relat i en el missatge.

A banda de l’aspecte mes conceptual, una altra diferència és en l’ús de suports exteriors amb tanques i opis amb una imatge fresca i emprant el potent missatge del canvi. Des del meu punt de vista també es fa una cosa novedosa que és la introducció de l’adversari en la publicitta pròpia des d’un punt de vista simpàtic i esquemàtic. Fins ara les úniques referències a adevresaris eren les famoses campanyes d’en Zaragoza amb un marcat to agre i on es feia una clara separació entre bons i dolents. (És la sort dels que posseixen la veritat absoluta).

Per últim la precampanya també marca l’inici dels debats sectorias que hem anomenta Doc Sessions (Diàlegs orientats al canvi) que són Diàlegs sectorials per debatre i definir els eixos del programa electoral i que es faran en un format força innovador que us convido a veure (es farà retransmissió en directe de tots aquí) o a participar.

Veig al bloc d’en Feliu Guillaumes [Bloc], un interssant mapa de l’evolució de la democràcia al món. Feu clic val la pena:

El Parlem-ne Maig que aquests dies estem distribuint pel poble torna a centrar l’ateció en la delicada situació econòmica en que es trova l’Ajuntament amb només dos anys de nefasta gestió d’un govern socialista que va a salt de mata.

Els comptes de 2009 són el tercer informe negatiu de la Secretaria interventora -tots els comptes de la legistaura han estat informats negativament!-i mostren un alarmant romanent de tresoreria negatiu de 750.000 € sobre un pressupost de 6 milions anuals. L’alcalde ho justifica amb el context econòmic, però davant d’aquest context el que cal és una major asteritat i una gestió acurada.

Per si fos poc aquest romanent de tresoreria negatiu s’ha generat sense que al poble hi hagi hagut la trasformació que es prometia -el canvi necessari era el lema- ans al contrari a quasi tres anys de legislatura la gestió Pladevall es resumeix a les obres realitzades gràcies als ingressos extres dels Fons Estatal d’inversió Local, és dir l’Escorxador i el Centre Social que s’ha inaugurat avui amb un retard de 4 mesos.

Però al poble li cal una transformació de debò si volem seguir essent un poble viu i no un poble dormitori, tendència irrefrenable a la que ens arrosega l’actual equip de govern. Per aquest motiu al Parlem-ne també expliquem la visita que ens va fer l’Alcalde de Sant Cugat Lluís Recoder [Bloc], amb qui vam compartir la necessitat de crear un centre urbà que sigui un punt de trobada i no un lloc de pas com ara. La necessària reforma de la plaça i la peatonalització del centre serà una de les prioritats d’un futur govern de CiU a la propera legislatura.
Sant Feliu és un poble que li cal un nou cor comercial, social i polític. Un autèntic Fòrum en el que l’equip de CiU ja hi estem treballant.

Aquesta si seria una autèntica transformació i la forma d’aprofitar uns recursos públics cada cop més escassos que ara s’avoquen en fer pedassos sense solta ni volta, i fer créixer la despesa municipal amb la contratació a dit de personal.

Finalment al Parlem-ne també tractem de nou el tema de la variant, una variant que se’ns va prometre el 2005 i que el l’any que vinent s’havien de concloure les obres, i que el nostre Alcalde amb governs amics arreu ha estat incapaç de desencallar. Aquesta també serà una prioritat si a la tardor CiU arriba a la Generalitat. Ara això si, la C-59 segueix essent una de les carreteres més perilloses del país, i la solució de la Generalitat socialista ha consistit en posar 3 radars en 15 Kilometres. Un fet que també denunciem al Parlem-ne de Maig.

Fora el mal govern!.

Avui la web del 3CAT24 es fa ressò del Manual de Ciberactivsime que hem elaborat des de la secretaria de comunicació en aquest article -que també afegeixo a continuació- fet pel periodista Janquim:

“El 23 de gener, aquest mitjà explicava la posada en marxa d’una xarxa social de CiU anomenada Cativistes
i d’un pla de formació de centenars de ciberactivistes. El manual és la
peça essencial d’aquest pla que, segons fonts de CDC, ja ha començat
amb sessions en diverses localitats.

La presentació que hi escriu David Madí, secretari executiu
d’estratègia i comunicació de CDC, comença amb aquesta afirmació: “Tens
a les mans el manual per convertir-te en un activista polític a la
xarxa.”

Madí convoca els militants i simpatitzants a participar a les xarxes
socials i fins i tot ho concreta amb la petició que es facin
comentaris en xarxes i fòrums, es reenviïn vídeos i textos i
s’escriguin missatges dedicant-hi una estona cada dia: “Són aquells deu
minuts que ens poden fer guanyar un país”, diu.

El manual, que es pot trobar a la intranet de CDC i del qual se n’ha
fet una acurada edició impresa amb els colors corporatius d’aquesta
organització política, compta amb una introducció sobre el fenomen web 2.0 i els hàbits d’urbanitat que s’haurien de seguir a internet, l’anomenada “netiquette“. Tot seguit, repassa les diverses xarxes on es poden dur a terme accions d’activisme polític.

En aquest capítol, el manual recomana que no es perdi el temps “en
aquells llocs on detecteu que són propensos al debat mitjançant la
desqualificació” i acudir allà “on es genera una conversa més adient
per als interessos del partit”. Els ciberactivistes han de “defensar
sempre amb determinació el discurs que s’indica des del partit”

Participar a Facebook, evitar el debat a Twitter

Així, el manual presenta Facebook com
“una eina clau a l’hora de portar a terme accions d’activisme polític”
i recorda que “és important donar suport al perfil oficial de CiU a Twitter
mitjançant la difusió del seu missatge”. Suggereix reenviar missatges
(“tweets”) del partit i enllaçar amb articles “propers al partit”. I
indica expressament que en aquest servei de missatges breus (no poden
excedir els 140 caràcters) s’eviti “allargar les possibles disputes que
sorgeixin”. Pel que fa als blogs, proposa que s’incorporin a l’agregador de blogs de CiU, de la mateixa manera que convida a veure i fer córrer els vídeos que el partit té a YouTube.

A banda d’aquestes recomanacions polítiques, el manual explica com
funcionen cadascuna d’aquestes eines per a aquells militants i
simpatitzants que no tinguin l’hàbit d’usar-les i, a les últimes
pàgines, se centra a presentar extensament la seva xarxa Cativistes.

Campanyes ràpides i dirigides

El manual de ciberactivisme es tanca amb una capítol molt breu, que els
autors han titulat “acció digital”, definida com una activitat
“col·lectiva i organitzada des del partit”. La indicació és concisa:
“Cada ciberactivista la durà a terme de forma individual, però la
informació, els llocs on es recomanarà efectuar-la i els temps
corresponents provindran del partit.” Aquestes “campanyes exprés”, com
també s’hi refereix el text, s’activaran de forma puntual per donar
suport a l’estratègia de comunicació de CiU.

Normes de comportament

A més de les recomanacions polítiques i les explicacions sobre el
funcionament de les xarxes, el manual posa molt d’èmfasi en les
qüestions d’estil. En primer lloc, descriu un “nou escenari” en el qual
“els usuaris exigeixen honestedat digital” i el contrasta amb
l’allunyament dels ciutadans de les institucions i els partits.
Seguidament, assumeix que els missatges tenen més eficàcia si arriben
des de persones i no des dels estaments oficials de la política, i
conclou aquest apartat amb un seguit de normes d’estil: el “respecte
rigorós, no incordiar o molestar la resta d’individus de l’espai on
interactuem”, mantenir un discurs coherent, escriure amb correcció i
comprendre que la conversa inclou el fet d’escoltar a més de parlar”.
Les recomanacions en aquesta matèria es poden resumir amb aquesta
frase: “Comporta’t com vulguis que es comportin amb tu.”

Polèmica sobre l’estil

La prevenció té molt de sentit perquè les qüestions d’estil a la xarxa
ja han provocat polèmica. Fa pocs dies, l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, va destituir de tots els seus càrrecs municipals Miguel Àngel Martín, del PSC, després que insultés la directora de TVC, Mònica Terribas, en un comentari personal a Facebook.

Quasi al mateix temps, un dels ciberactivistes més reconeguts i prolífics de CDC, Ruben Novoa, abandonava de forma temporal la militància en aquest partit, a petició de Felip Puig, després que, en un article del seu blog, qualifiqués de “virus” la directora d’informatius de la televisió pública catalana, Rosa Marqueta.

Les dues situacions van alimentar un breu debat sobre el fet que els
mitjans de comunicació prestin atenció al que diuen a les xarxes
socials militants de partits polítics que no es troben a la primera
línia. Es va produir una circumstància reveladora quan el també
ciberactivista José Rodríguez, vinculat a la UGT, va escriure un apunt al seu blog per lamentar que Novoa veiés limitada la seva possibilitat d’expressió, tot i discrepar-ne.

En tot cas, sembla que a CDC no estan disposats a córrer el risc que
algú s’esbravi més del compte i el manual es mostra amb claredat a
favor d’un ciberactivisme més dialogant que agressiu.

Aquest manual de ciberactivisme és un dels projectes que preparava des de fa temps la sectorial de noves tecnologies de Convergència, creada el setembre de 2008, que té el seu pla d’acció penjat a la xarxa. En aquest grup, a més del responsable del web, Roc Fernandez, hi ha bloguistes força seguits, a part del mateix Ruben Novoa, que n’ha quedat exclòs, com ara Salvador Grifell, Marc Pallarès i Martí Cabré.

Dictador i mafiós

De tota manera, no serà fàcil perquè els ànims semblen prou encesos.
Una prova és que el mateix Grifell, quan fa pocs dies escrivia un
article sobre l’elecció del nou membre del consell de govern de la
CCMA, ho il·lustrava amb una imatge d'”El gran dictador”, que és, com se sap, una paròdia d’Adolf Hitler. Cabré no dubtava a posar aquest títol a uns dels seus apunts: “PSCorleone.”

La campanya electoral no ha començat, però a la xarxa ja fa mesos que
s’esmolen els arguments i la batalla dels bits agafa forma.”

De l’entrevista entre Artur Mas [videobloc] i la periodista Mònica Terribas s’ha escrit força i s’han fet moltes lectures. A mi els comentaris que m’han arribat han estat força possitius i us afegeixo en aquest post un vídeo-resum de l’entrevista:

Ara bé el motiu del post és comentar l’altra entrevista #MasTerribas la que es va desenvolupar a les xarxes socials twitter i facebook i que denota un canvi ja que el debat es comenta mentre s’està produint.

Algunes dades:

– El hashtag #MasTerribas va ser el més emprat a l’Estat espanyol en la franja en que es produia el debat i el cinquè l’hora anterior i posterior al debat. Amb puntes d’una freqüència d’entre 25 i 30 tweets per minut.

– Al llarg del debat es van produir 718 tweets publicats amb el hashtag #MasTerribas, un 90% dels quals concentrats entre les 21:45 i les 23:00 hores dilluns quan es produia el debat.

– Les persones que van fer més tweets estaven entre els 38 i els 19. I més de 10 persones van estar per damunt dels 20 tweets.

En definitiva aquestes dades denoten a més d’un interès per l’entrevista, un canvi en la manera de veure les entrevistes i debats. Un canvi que ja no és només de quatre “frekies” sino de gent amb capacitat d’opinar i intercanviar impressions, i per tant, d’influir sobre el mateix debat.

Avui surt publicat a l’Ara Vallès el meu darrer article que sota el títol “Decretades i Alcaldades” en que parlo de la degradació de qualitat democràtica que està patint darrerament el Parlament posada de manifest amb la Llei de Vegueries i el Decret de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.

Des de fa uns mesos que al Parlament es viu una constant degradació de la qualitat democràtica. Les presses per arribar a finals de legislatura amb un balanç de govern mínimament acceptable, tant pel PSC, com sobretot per ERC que ha venut el seu suport a Montilla per un plat de llenties ens estan arrossegant a cap un nivell de degradació de la cambra catalana mai vist.

Estem vivint la tramitació d’una Llei de Vegueries feta amb totes les presses del món que consagra un model territiorial que no té el consens de la major part de territoris (fins i tot d’alcaldes del PSC com el de Lleida o Tarragona). Una Llei tant important que l’han despatxat amb un dia de compareixences al Parlament!. Vaja sense escoltar les parts del territori en litigi. Serà una Lleis però les Lleis sense la maduració i el consens necessari són només això Lleis.

Però aquesta tarda s’ha produit un nou fet, que agreuja la preocupació pel clar deteriorament que estrant sotmenent a les nostres institucions. Avui davant la renúncia d’Albert Sáez a presidència de Corporació Catalana de Mitjans Audiovisiuals (CCMA) i davant el fet que calia trobar una nova persona de consens, el govern tira pel dret i preten modificar per Decret la Llei de la Corporació per poder imposar el nou pressident. Vaja una mesura pròpia del règim Cubà o de la Venezuela de Chávez.

Davant d’aquest fet em faig algunes preguntes i reflexions:

1.- Encara no ens han explicat perquè l’Albert Sáez, un càrrec escollit per consens i per 6 anys plega de la CCMA per anar a un mitjà privat. Rebia masses pressions o es busca la vida abans s’enfonsi el titàtic?. No ho sabem, però en tot cas caldria donar una explicació.

2.- Es va fer bandera del consens per fer la Llei de la CCMA i per això es va trigar a fer la Llei i a escollir els membres. Que ha canviat per trencar-ho ara? La proximitat a unes eleccions? La necessitat de controlar els mitjans per campanya?

3.- El PSC ahir presenta un fals canvi de tarannà apartant Zaragoza, i en canvi avui fa un decret amb un clar objectiu: el control polític dels mitjans de comunicació públics. El canvi de tarannà és només un canvi estètic?

4.- La figura que es preten imposar és la d’Enric Marín que va ser el secretari de comunicació que va imposar el boicot als mitjans durant l’esboranc del Carmel. Algú es pot creure que aquest president no arriba amb el mandat clar de seguir arrencant la crosta, sobretot ara que arriba campanya?

Altres escrits relacionats amb el tema:

Alfons Molons [Bloc]:
Decretàs i Parlament Expres
Miquel Quintana [Bloc]: A cop de decret. Un vell estil
Salva Grifell [Bloc]: Autoritaris per decret

El company de la Sectorial de Noves Tecnologies i Dibuixant, Cels Piñol [web] m’ha fet arribar i em deixa publicar la tira còmica que us afegeixo. Sempre m’ha meravellat la capacitat que tenen els il·lustradors per resumir en una tira tantes idees i sensacions.

Dimarts d’aquesta setmana vaig assistir a la presentació del llibre “Sí Ministre”, una traducció de la mítica sèrie britànica que ha fet l’amic i periodista Toni Aira [Bloc]. A la presentació com no podia ser d’altra forma hi havia dos exministres, en Josep Piqué (exministre del PP amb Aznar) i Joan Majó (exministre del PSOE a la primera legislatura de Felipe González). El fet de fer la presentació amb exministres ja va ser un encert, perquè no sé que passa amb els ex que sempre parlen més clar que quan exerceixen el càrrec.

Tant Piqué com Majó van fer un petit relat de les misèries i les gradesses de la política amanides amb anècdotes personals de la seva etapa ministerial. Però es va insistir molt en un tema que sempre m’ha preocupat i és manca de la diferenciaó de perfils polítics entre el gestor i el dirigent. La sorprenent poca valoració que té al nostre sistema el perfil de bon gestor. En certa forma avui al nostre sistema tothom vol ser dirigent, però ningú vol ser gestor. Això acaba afectant perquè disposes de pocs polítics especialitzats en temes concrets. En aquest sentit subscric al 100% algunes de les frases que va destacar en Joan Majó quan va dir “no
es bo escollir a determinats nivells de l’administració que són de gestió a
càrrecs polítics”.
O que “Si marques unes polítiques i no hi ha gent preparada que les pugui implantar estas perdut”.

Majó també va dir que “Cal
diferenciar entre el que dirigeix i el que gestiona. I aquesta confusió
entre el que dirigeix i el que gestiona porta al fracàs”. De fet aquest error és un dels més repetits a la política municipal on l’Alcalde confòn molts cops el paper i acaba volent fer tots els papers de l’Auca. 

En definitiva una presentació que em va fer reflexionar i m’esperona a llegir el llibre. Felicitats Toni!

Altres cròniques de la presentació:

– Del ‘Yes, Minister’ a ‘Polònia’ (Article d’opinió de Francesc-Marc Álvaro a La Vanguardia)
– Els guions desaprofitats dels ex Piqué i Majó (crònica d’en Cortada a l’Avui)
– Exministres davant el mirall (crònica de Rafael Tapounet a El Periódico)
– Piqué: “Un ministre mana poc” (noti d’El Singular)
– Piqué i Majó presentan la adaptación literaria de la serie “Sí, ministre” (noti d’Adn)

Ahir vam fer una visita alguns dels equipaments socials de Sant Feliu acompanyats del diputat de CiU al Parlament, Josep Lluís Cleries [Bloc].

Primer vam visitar les remodelades instal·lacions d’Aldees SOS, un equipament que fa una funció social de primera magnitud acollint infants amb situacions familiars molt complexes. Vam poder visitar el complex de la mà de la seva director la Carme Nicolás i conèixer de primera mà la feina, els projectes i els problemes amb que es troben. Actualment Aldees SOS a Sant Feliu acull un total de 45 infants distribuïts en 5 cases i cinc “mares” i es fa un seguiment personalitzat de cada nen/a.

A continuació vam visitar el Casal Municipal de la Gent Gran on de la mà de la presidenta del Casal, Carme Valls, vam veure les instal·lacions, les activitats que s’hi desenvolupen i el projecte de remodelació del Casal.

Amb Cleries també vam estar comentant els efectes que està tenint la crisi en el desplegament de la Llei de Dependència. O els nocius efectes que tenen pels més desafavorits la reducció que alguns Ajuntaments, com el nostre que ha reduit un 22% les ajudes socials el 2010 respecte el 2008, fan de les partides d’ajuts socials.

Aquesta, és la primera de les vistes que hem programat amb Cleries per conèixer de prop la realitat del nostre municipi. Més endavant està previst que la completem amb la resta d’equipaments socials.

Fins a tres informes negatius portem de la Secretaria i interventora municipal als comptes de l’Ajuntament. La liquidació de 2008, el pressupost de 2010 i ara els comptes de 2009. La situació econòmica de l’Ajuntament s’agreuja i malgrat els informes negatius de la interventora municipal, el nostre Alcalde va fent. Va fent sol i denegant les diverses ofertes de mà estesa de CiU per fer un pla de sanejament conjunt. I ja tenim un dèficit de 400.000 € i hem tancat el 2009 amb un romanent de tresoreria de 740.000 € en negatiu. En dos anys de legislatura socialista les arques municipals s’han buidat.

El nostre Alcalde ho justifica tot a la crisi “els temps que corren són terribles” ens diu a El 9 Nou. Però els temps són terribles per a tothom i n’hi ha que ho porten millor!. Quin és el problema la conjuntura econòmica o el model?. El problema de fons és l’absència de model. Un exemple, perquè el nostre Ajuntament s’entesta en fer habitatge social a la caserna en un moment que al nostre poble sobren pisos?. Com es possible que en plena crisi es rebaixin les partides socials i en canvi no es toqui la Festa Major o les Altres Festes?. Quines inversions s’estan fent des de l’Ajuntament per sortir de la crisi, per transformar el poble. Per exemple, un centre peatonal nou amb una plaça nova podria ser un revulsiu pel comerç local o un viver d’empreses, en canvi nosaltres destinem els diners a fer un tanatori, necessari se’ns dubte, però exemplificant d’allà on se’ns porta econòmicament.

El problema a més del de model també és de gestió, una gestió basada en la por, i la concentració en unes soles mans de tot l’Ajuntament. Amb un esquema anticuat del que ha de ser la política local i l’administració. L’exemple més gràfic és a la imatge de la pròpia web dels socialistes. És l’Alcalde o és l’amo de tot?. O com diu la dita “Juan Palomo yo me lo guiso, yo me lo como”

Avui venia escoltant RAC-1 l’única emisora que segueix informant dels efectes del temporal perquè les públiques passen de puntetes. L’allau de casos de gent sense llum, ni calefacció, d’empreses que no poden treballar i de gent encara aïllada és per al·lucinar.

Que tres dies després de la nevada, per forta que sigui, encara estiguem així és del tot injustificable. Que hauria passat si hagués nevat enlloc d’un. dos dies. O si el sol no hagués fet el 90% de la feina en el desglaç?. No m’ho vull imaginar.

Ara la culpa és de les elèctriques, de  França, de la gent que va anar a treballar -es veu que les coses estan per no anar-hi a treballar-. Doncs no, la culpa és de no tenir un model de país. Com volen ara Iniciativa, el PSC i ERC reclamar inversions a les elèctriques quan han estat aturant sistemàticament les línies d’alta tensió que permeten tenir una xarxa sòlida en casos com el que ens ocupen?. Com volen passar la pilota a França de la congestió de les autopistes quan no han treballat mai el transport ferroviari de mercaderies, i han aturat sitemàticament els altres eixos alternatius com Bracons o el Quart Cinturó?. La nevada posa de manifest la clamorosa manca de model energètic, ferroviari i d’infrastructures… de país.l No es només que faltin les infrastructures és que falla el model de quines es volen.

En definitiva, són pressoners de la seva pròpia manca de model. Potser per això quan hi ha un problema com el que hem tingut no surt ni el President Montilla, ni el Vicepresident Carod, ni el Conseller Saura i ens fan sortir en Boada el mateix que el 2001 anava repartint barres de pa i ara té la barra de dir que tot ha anat de conya! Potser per això tots ens hem de preguntar perquè Montilla i el Govern de la Generalitat no hi son quan van maldades i en canvi els falta temps per fer-se la foto al costat de la cooperant Alícia Gámez.

El govern porta dies intenta justificar que es va actuar bé davant la situcaió provocada arran de la nevada. però a les 8 del matí de dilluns quan es podia avisar a la població de que es quedés a casa ningú estava operatiu al Centre d’emergències i el Conseller d’interior estava “fent turisme” a Mallorca. En aquest vídeo es veu un resum de la gestió inicial de les incidències que un cop més va bona aquella frase que diu que una imatge val més que mil paraules:

Interessant article de Janquim [twitter] sobre la manca d’informació de les institucions durant les nevades també a les xarxes socials:La nevada evidencia que no hi ha l’hàbit d’informar amb les xarxes socials i el que va fer sobre com els usuaris de les xarxes socials comparteixen imatges i incidències de la nevada

Pels que vam patir la nevada i la nul·la capacitat del Govern de la Generalitat per fer-hi front només podem fer dues coses. Recordar que déien el desparegut Conseller Saura quan era a l’oposicó i reclamar que actui amb coherència amb el que predicava i plegui. Ara toca demanar de nou responsabilitats a un Departament que no està a l’alçada de res.

I l’altra cosa que podem fer és riure una mica. Alguns han trobat en la nevada l’argument més sòlid d’uns Jocs Olímpics d’Hivern que l’únic objectiu que tenen és intentar salvar la caiguda lliure de l’Alcalde Hereu. Sort que ens ho prenem amb humor i aquí teniu les millors escenes dels JJOO d’Hivern de la incompetència: