La política de la merda i el ventilador

Avui m’he llevat amb la sensació que l’autèntica campanya electoral havia començat. S’ha acabat el broquil, el bon rotllo que prometia un el nou director de campanya del PSC, Jaume Collboni [Bloc]. La campanya propositiva s’està desmuntant com un castell de cartes davant de l’evidència que el joc de debò el porta el de sempre –José Zaragoza– amb l’estil de sempre.

Ens l’esperavem, ens l’esperavem perquè fa mesos que l’enquestes no són favorables a uns socialistes ensorrats per la crisi, la debilitat d’un govern sense rumb i la fatiga del tripartit.

Des de Nicaragua, fa temps que han desistit en remuntar aquesta situació a partir de propostes, de canvis de look d’un president que no enganxa ni amb texans, i de posar lokite a un triparit que genera urticària a la població. Fa temps que tenen pensada “la solució final”. I quina és aquesta? El canvi d’escenari.

El canvi d’escenari consisteix en cercar a la desesperada un canvi de context electoral que permeti el miracle de la suma. I com es fa?. Es fa amb una baixa participació produida per una situació de cansament, desafecció i fatiga.

Ara es tracta “de treure totes les piles de merda i posar-les al davant del ventilador”. Cal aconseguir que el ciutadà no vagi a votar només així es pot produir el miracle de repeteir l’artefacte inestable del tercer tripartit.

I per fer tot això, el bon rotllo no val, les propostes són sobreres i el nou cap de campanya de “bon rotllo” és un “florero” i un llast per l’estratègia de debò. Ara ja sabem perquè Zaragoza no porta la campanya, no porta la campanya de broma d’en Collboni, porta la real.

Us recomano un article en aquesta línia prou aclaridor publicat a l’AVUI pel periodista David González: Indicis de campanya (Molt) bruta

  1. Roc: en el terreny de la merda i del ventilador, CiU i PSOE-C esteu destinats a desgastar-vos mútuament, a quedar enganxats a la teranyina i, com a dany col·lateral al conjunt del país, a fer que tothom acabi tip dels polítics i no vagi a votar. El canvi no pot arribar per aquest camí de cap de les maneres. El canvi ha de ser un canvi de terreny de joc. Si vosaltres, com a primera força política del país, canvieu el terreny de joc de l’autonomia, que ja no té més recorregut, pel de l’estat propi, allà el PSOE-C queda totalment fora de joc.

    Que la justícia investigui allò que s’hagi d’investigar. Que depuri responsabilitats qui les hagi de depurar, però no compteu que els socialistes us deixin de fer campanya bruta, perquè només la sociovergència, entesa com una apagada mútua de ventiladors, ho podrà evitar.

    Només vosaltres teniu la capacitat de dirigir el focus allà on el país s’està movent, s’està articulant, allà on hi ha un projecte i un camp de joc net.

    Tingues molt clar que si el PSOE-C té més cartes amagades per fer-vos mal les anirà fent servir. I es podria reservar la millor carta per al moment més crític. Feu el tomb i centreu el debat allà on cal centrar-lo: en la sobirania política.

    Una abraçada.

    Xavier

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.