Vota independència

Avui, dia 10 del 10 del 2010, a les 10 i 10 del matí, hi ha crida blocaire per demanar el vot independentista. I jo, no me n’he pogut estar de sumar-m’hi.

Com tots sabem el vot independentista està dividit i hi ha 3 forces polítiques que el demanen… A molts, els passa pel cap votar a Convergència per això del vot útil… però als que realment penseu en la independència i la voleu, no us preocupeu gaire per el vot útil. Segons les enquestes, com bé apuntava l’amic Xavi Mir al seu bloc, CiU guanyarà les eleccions, o sigui que no cal que ens en preocupem. Cal que el nostre vot sigui independentista, sigui quina sigui la formació que votem. Estigueu tranquils, que quan toqui votar independència ho faran junts! Si és que això ja ho sabem! els objetcius són els mateixos! Doncs deixem-nos de lamentar de perquè van separats i decidim-nos i promovem el vot independentista!

El que ens interessa és que al Parlament s’hi faci força, i hi hagi qui vetlli per aquest interès i, sobretot, que el debat sobre la independència d’aquest nostre país no decaigui de nou a allò de que som quatre arreplegats, sinó just el contrari, que es vegi que encara que amb sigles diferents, tenim un objectiu comú i que som capaços d’assumir-lo, tard o d’hora.

I és que el veritable vot útil és votar pel que creiem i pel que volem, i encara que la representació serà baixa, cal fer força, per cada dia anar a més. La independència no serà d’avui per demà i depèn de que acabi sent, de tots nosaltres.

Vota independència!

Deixa un comentari

Tot el que podríem haver estat tu i jo si no fóssim tu i jo.

Aquest és el títol de la primera novel·la de l’Albert Espinosa. No és cap novetat editorial, aquest llibre va ser un dels més venuts per Sant Jordi. De fet no és d’estranyar ja que després de veure el seu cine, llegir l’altre llibre, i els articles als diaris, quan veus Albert Espinosa, saps que ho has de llegir. Em podeu dir si voleu, que vaig tard, però mira… no sé perquè quan tothom està llegint el mateix llibre, a mi no em ve de gust… i el llegeixo quan la febrada ja ha passat…. 
Però de fet, aquest no és un post per analitzar el llibre, ni per explicar-vos les meves vicissituds amb els best-sellers, sinó per explicar-vos una de les meves dèries. Des de fa temps, tinc afició a recopilar frases que m’agraden. De fet, no va sorgir del no-res, sinó que una bona amiga, la Sandra, n’era una gran aficionada i feia una cosa que jo fins al moment no havia fet, que era tan senzilla com anar recopilant totes aquestes frases en una llibreta o un grapat de fulls per poder-les rellegir amb el temps. Amb el seu permís, vaig començar a fer com ella i ara, no me’n puc estar de llegir amb un paper i un bolígraf al costat per anar apuntant… (Pels que també tingueu aquesta afició, us recomano www.minimalia.net , us envien una frase diària!!)
La qüestió és que aquest llibre m’ha agradat molt, té grans frases (a parer meu, evidentment) i aquí us les deixo, feu-ne el que vulgueu!!
– Que potser pots admirar una persona que no enveges? Que potser pots envejar una cosa que no admires?

-Ser diferent depèn només de quants estiguinal teu bàndol.

– Els taxis són com els membres de la família.Són la sogra o l’oncle que saps que te la fotran però que malgrat tot els has d’estimar.

– Els punts finals faciliten la vida de lespersones. Els punts i a part i els suspensius, n’incrementen la intel·ligència.

– La bondat i la maldat són com els puntscardinals d’un mateix.

– No pensis en tendències sexuals. Lestendències sexuals només reflecteixen por de la diferència que no comprens.Només has d’acceptar que estan projectant en tu un sentiment.

– Quan l’amor i el sexe s’enquisten en lairrealitat, el plaer que sent la persona pot esdevenir dolor. Posseir aquellamor que no significa res per tu, és diferent que perdre’l.  Perquè encara que perds alguna cosa que nocomprenies, mai més la tornaràs a tenir, i això és terrible.

– Confia en la gent que no té les tevescarències.

– En l’amor i en el sexe qualsevol consell potser vàlid. L’amor i el sexe són tan estranys que, segurament, els estranystenen la clau del que cal fer.

– Mai no se sap què trobaràs darrere unaporta. Potser la vida consisteix en això, girar poms.

– Els missatges de text de mòbil contenenmolta veritat en pocs caràcters.

– No tinguis por, el món té els límits que tudecideixis que tingui.

– Només pots pintar coses que no sents

 
P.D: Si algú també l’ha llegit i vol contribuir-hi, endavant!!

Deixa un comentari

“Indie”isme

Llegeixo el diari.
Titular: “Per a totes les edats”
Subtítol: “Els editors busquen llibres fora de les modes o bé amb una clara vocació de producte “indie” 
Passo pàgina. 
Titular: Kidman intenta donar empenta a la seva carrera amb un drama “indie
Esolto la ràdio, la majoria de la música del moment, és “indie“.
Indie, que ve d’independent.
Però no havíem quedat que l'”indie” era allò que escoltaven els “gafapastes” de gràcia? aquells grups que ningú coneixia però que representaven que eren “súper-molons” i només aptes per a aquells que hi entenien de l’art en general, i no comercial??
Doncs resulta que ja no. Avui en dia, l’indie és popular, i arriba a ser, fins i tot comercial! Si vols estar a la última i a la moda, tot ha de ser indie! música, cine, llibres,… si no, res!
Llavors… si l’indie ha passat a ser comercial, el pop ara és per aquells que hi entenen taan de música i que no escolten res que soni a la ràdio??
Sembla que les tornes s’han girat… conclusions?? cap ni una! 
Visca la tecnologia 2.0 i que cadascú esculli i escolti el que més li agradi!

Deixa un comentari

Concerts petits i bonics

Fa molts i molts dies, vam anar amb l’Isabel Gonzalez (la co-presentadora del Seguirem Somiant)a un doble concert al Teatre del Raval. Era un dissabte al vespre, passava el dia següent de l’apunt de la transició (si no el recordeu, o no sabeu de què va, hi és un tros més avall).
Hi tocaven els Samitier i la Brigada. Per variar, anàvem amb retard, no havíem sopat i l’aparcament se’ns resistia…. Un cop encaixat el cotxe, vam comprar-nos un Kebap (per cert, un menjar internacional del qual ja en parlarem un altre dia) i corrents cap al concert. A dins, molt poca gent. Els Samitier (http://www.youtube.com/radioarenys#p/u/14/4x7xuJXhk0E) ja tocaven, però no era com sempre. Un d’ells s’havia posat malalt, però el grup s’havia reformulat i era magnífic! Entre el bateria i el pianista tocaven tot aquest reguitzell de petits instruments, que si saps, i ells en saben, posar allà on toca, són tan magnífics. Tot era petit, entranyable! Seguidament, La Brigada, amb només dos dels seus components, el cantant (conegut pels oients del seguirem somiant com a Piere Charles) i en Magí Mestres, que a més a més del reguitzell d’instumentets, hi afegia la trompeta. Va ser apostoflant que diria el de crackòvia! Meravellós i magnífic. No ens esperàvem de cap manera que aquells concerts, haguessin de ser tan bonics. Eren a petit format a petita escala, però tan ben fets! El que més greu em sap és que a aquella sala, n’érem quatre i a més a més, no hi havia cap Josep Bayo disposat a gravar-ho i editar-ho… però bé, ja ho sabeu, si teniu l’ocasió de sentir-los, no la deixeu perdre! i si a més a més ho fan al teatre del raval, encara menys!!

Deixa un comentari

La transició

L’altre dia em va passar… Hi ha alguns dies a la vida, que no tens
temps de dormir… Era l’últim cap de setmana de juliol, hi havia un
concert dels Amics de les Arts a Mataró i la Girasol a Sant Pol, i a
les 8 del matí havia de ser a la plaça del casino perquè resulta que a
una companya del Cor de Noies se li ha acudit casar-se, i clar, s’ha de
fer el corresponent comiat de soltera… és a dir, que si ho volia fer
tot, no tenia temps de dormir, i clar, tot era digne d’assistència..
Cap a les 8 del vespre vam agafar el cotxe, i cap a Mataró! a sopar i a
veure un magnífic concert dels Amics de les Arts! Quan vam sortir, vora
quarts de dues, vam prendre la decisió d’anar a Sant Pol però marxar-ne
a les 5 en punt. Com ja es veia a venir, a les 6 encara érem a Sant Pol.
Encara amb ben poca llum i veient com al mercat ja hi havien força
parades -el nivell de parades muntades, defineix perfectament la zona
horària en la que et trobes- arribava a casa, sabent que no dormiria.
Em vaig estirar al llit per horitzontalitzar una estona -que sempre
s’agraeix-, em vaig llevar, em vaig dutxar i vaig sortir altra vegada
al carrer, amb les ulleres de sol posades i amb el pas decidit i va
començar un gran matí divertidíssim, un dinar meravellós, una tarda
d’inscripcions de macips, un vespre de concerts i una visita a Can
Jaume (altrament conegut com a Jonhys).
Però el millor de tot va ser viure l’hora de la transició. L’hora de la
transició es troba entre les 6 i les 8 del matí. Quan sortíem de Sant
Pol,cap allà a les 6, encara era fosc, la gent estava contenta i
festiva i ens acomiadàvem amb un “Bona nit”.
Només mitja hora més tard, quan havia acabat de fer el repartiment
corresponent i arribava a casa, ja ens trobàvem enmig d’aquell moment
meravellós, on conflueixen els últims d’anar a dormir i els primers en
aixecar-se. Aquells que es miren i no saben si la cara de son és perquè
encara no s’han ficat al llit o si és perquè n’han sortit massa d’hora,
moment en què dius “Bona nit” perquè te’n vas a dormir, però just en el
moment en que acabes de dir-ho te n’adones de que hauries d’haver dit
“Bon dia”, i que quan ja t’has conscienciat de que has de dir “Bon
dia”, ho dius i resulta que al qui li has dit et mira i et diu “bona
nit” i somriu. Ara bé, tothom té clar que un cop al bar, s’esmorza (no
es fa el ressopó, ni res d’això), i que quan se surt del bar, i ja has
esmorzat, és a dir al cap de mitja hora, tens claríssim que ja no hi ha
lloc pel dubte. A partir d’aquell moment el “Bon dia”, és el que toca.
A mi em va passar, que enlloc d’anar al bar, me’n vaig anar a casa, i em vaig perdre la confluència de gent.
A quarts de 7, quan començava a haver-hi aquesta confluència, vaig
entrar a casa, i quan en vaig sortir a les 8, Arenys havia canviat. Els
borratxos, els festaires, els que allarguen la nit i els que havien
anat a esmorzar, ja no hi eren; els havien canviat pels botiguers,
corredors matiners, les dones que van a plaça i els nens petits amb
bici!
El món havia canviat i res era igual. Els llocs eren els mateixos, però amb res s’assemblava una cosa a l’altra.
A més a més, cap dels dos mons són realment conscients els uns dels
altres. Quan arribes de festa a les 6, i te’n vas a dormir, en cap
moment se t’acudeix pensar que hi ha gent que s’està despertant o se’t
passa pel cap que potser podries estar-te llevant… i els que es
lleven, no saben que ben poca estona abans, pel mateix lloc on ells
estan passant, hi acaba de passar gent que anava a dormir, perquè en el
fons, cada un d’ells viu a un món diferent, tot i que cada un d’ells
podria estar a qualsevol dels mons, i segurament tots ja han estat en
tots dos mons, però malgrat tot, no recordar-se mai de l’altre.

Deixa un comentari

Solidaritza’t!

Escolto ix!, m’encanten! Però no deixo de pensar amb la Solidaritat
Catalana per la Independència. Penso també amb tot el camí que hem fet.
Recordo Brusel·les, recordo Arenys de Munt i recordo amb un somriure el
13 de desembre a Arenys. Han passat moltes coses i el nostre país ha
canviat, ha sortit de l’armari i ara la independència està a la
cantonada. Només depèn de nosaltres, per altra banda, com sempre,
sempre ha estat a les nostres mans, però ara ho està més que mai. El
dimarts ens van donar el que crec que és la última oportunitat. Després
d’haver-nos manifestat a Barcelona, a Brussel·les, d’haver fet
consultes arreu del país, d’haver-nos manifestat a Barcelona de nou,
ara toca arribar al Parlament. No podem esperar més. El poble és madur,
el poble ho vol i ho necessita. No podem cremar més energies. Només les
podem avocar totes a solidaritzar-nos. Catalunya ens necessita més que
mai i ens hem de solidaritzar amb ella.
Jo ja m’he solidaritzat, i tu?
Arenys, si tot va bé, també s’hi solidaritzarà, el dijous 29 farem una
reunió perquè Arenys, com tants altres pobles, també es solidaritzi, hi
esteu convidats!

Si et vols solidaritzar, només cal que cliquis aquí: http://www.solidaritatcatalana.cat/

5 comentaris

Hi ha novetats

Hi ha novetats al front.
La vida es replanteja i s’encara de nova manera.
Hi ha bona gent al front,
mires, escoltes, perceps, aprens,
i hi ha novetats al front.
Se’t planta la teva vida al teu davant,
cal mirar-la, saber com és i jutjar-la.
Hi ha novetats al front,
replanteja-t’ho i ho sabràs.

Deixa un comentari

(sense títol)

No hi ha ningú
Només hi ets tu.
No cerquis, no intentis arrepenjar-te
Només hi ets tu.
Troba’t a tu,
Cerca’t a tu,
Lluita per tu.
Perquè només amb tu
podràs reviure
i ser tu.

Deixa un comentari

Dubtes

No ho sé. No sé si venir o no.
No sé si et trobaré.
Veig una ombra borrossa al final del camí, però no sé si ets tu.
Vinc o no?… No t’ho puc preguntar.
Veig curves i em fan por i no sé si arriscar-me a agafar-les.
Ja m’he equivocat? O continuo així? Com?
He vist llum, m’has donat llum, però no ho sé.
Sé que serà llarg, però vinc?

El dubte ofèn?

Deixa un comentari

De creativitat i resiliència

Llegeixo Removent Consciències. Transgressió cívica i fet
nacional.
(Àngel Velasco i Quim Gibert (eds.))
Al primer capítol, en Quim (psicòleg de professió) parla dels cops i dels
traumatismes, amb els quals ens hi anem trobant al llarg de la vida. Explica
que quan et trobes amb aquestes situacions tens dues opcions, quedar-t’hi
atrapat o ser resilient. Per exemple (el trobem al llibre), el cas de dos
germans que van a una manifestació, a finals dels 70, demanant la llibertat,
l’amnistia i l’estatut d’autonomia. Cap al final de la manifestació la policia
els apallissa. Un dels germans ja no tornarà a anar a cap més manifestació, ni
s’associarà a cap entitat o partit polític, ni res que el pugui relacionar amb
el catalanisme. En canvi, l’altre fa just el contrari. Aquella pallissa li va
servir per associar-se a totes les associacions possibles i per treballar amb
cos i ànima pel seu país.
Quan som capaços de transformar tot l’odi i tota la ràbia que tenim a dins per
algun fet en concret amb ganes de treballar, de moure’ns, de lluitar, som
resilients, i la resiliència ens fa creatius. La creativitat esdevé l’eina
perfecta per saltar-se les normes, per buscar-els-hi el costat per on ens podem
esmunyir i també l’eina de les emocions. Amb la creativitat pots moure mars i
muntanyes.
Catalunya, ara, és resilient. Va trobar la seva escletxa per poder fer el seu
camí i els horitzons cada dia són més amples. I com a bona resilient, és
creativa. Tothom inventa i reinventa, crea i s’hi recrea i l’originalitat es
respira arreu.
Una de les moltes proves, a Valls:


1 comentari