DE TOT i DE RES

El setembre ja és aquí. Per a molts significa acabar d’aprofitar el que
queda d’estiu, encara hi ha festes majors, festivals de música, cines a
la fresca, contes amb golondrines i mil i una activitats d’aquestes que
fan estiu. Per a d’altres, vol dir que les recuperacions ja són aquí.
Fa calor, xafogor, sues, estàs enganxifós, i a sobre tens una pila
d’apunts sobre la taula que des de lluny te’ls mires, i et diuen:
hola!! ja arribat el setembre!! fa dies que hauries d’estar estudiant!
no pots anar a cap més festival a esbairte, ni a escoltar contes de
fades! la teva mandra, la teva mala sort i l’assignatura creuada de
juny tornen a la càrrega!
I és que senyors, per setembre sempre hi
ha el pitjor del pitjor! Si tens alguna assignatura que no suportes,
que la tens creuada, que el professor va ser un cabró amb l’examen o
que té un temari tan immensament gran que no vas poder aasumir al seu
moment, segur que aquesta o totes elles, et cauen per setembre.
I
què hem de fer? Doncs agafar un ventilador, dutxar-nos tres cops al
dia, aïllar-nos del món autoconventcent-nos de què no hi ha res
interessant per fer, agafar la pila d’apunts, i au! a estudiar, que
només fa un més que has acabat els de juny (que acaben a juliol i a
l’agost has de pensar amb el setembre). També ens queda l’opció d’encomanar-nos al patró del poble i celebrar la festa major, tot i que la idea no m’inspira gaire confiança….

Entrevista a Úrsula Oberts, psicóloga i  professora de la Ramon Llull, acaba de treure el llibre que porta per títol “El transtorn de l’infant consentit. Manual per a pares i mestres desorientats”.

Entrevista a un diari:

Ursula Oberst: “No existeix el trastorn del nen consentit”

Ursula Oberst va estudiar psicologia a la Universitat de Konstanz (Alemanya) i el doctorat a la Ramon Llull, on és professora. Viu a Catalunya des de fa 12 anys. Avui presenta El trastorn del nen consentit. Manual per a pares i mestres desorientats (Pagès editors).

–¿Es pot parlar d’un trastorn del nen consentit?
–No existeix. El que és freqüent és el nen consentit. Hem passat d’una generació autoritària a un excés de manyagueries, cosa que provoca petits tirans o dictadors.

–¿Per què titula així el llibre?
–Critico el fet que s’anomeni trastorn a una educació equivocada. No tots els nens pateixen dèficit d’atenció (TDA), molts només estan malcriats.

–Fins i tot hi ha una altra síndrome, el trastorn negativista desafiador…
–Sí, el que abans era una persona rebel ara es considera que té un trastorn. Se’n diu així per la tendència que tenim d’etiquetar mèdicament aspectes de la vida quotidiana.

–¿Com es pot distingir un nen hiperactiu?
–Amb un diagnòstic professional. De vegades, dir que un nen és hiperactiu és una manera molt fàcil de treure’s el problema de sobre. El diagnòstic i la medicació no pot ser una excusa per no educar bé.

–¿Per què hi ha tants nens mimats?
–Vivim en una societat permissiva que ha perdut els valors i està desorientada. Fan falta referents per saber educar correctament.

–Ningú ensenya a ser pare…
–En aquest llibre he volgut ensenyar un mètode per saber què es pot fer en cada moment, amb exemples pràctics. També hi ha un dèficit de formació en els mestres. Les aules són plenes d’alumnes amb problemes de conducta.

–¿Malcriar és una falta d’amor?
–Jo desvincularia l’amor de no saber educar, perquè no vol dir que els pares no s’estimin els seus fills, sinó que s’han d’esforçar per no consentir-los-ho tot.

–¿Què els diria a aquests pares?
–La millor educació és la que posa obstacles que es puguin superar.L’autoestima s’aconsegueix quan aconsegueixes un objectiu.

–I aprendre a dir-los que no a moltes coses.
–Dir que no als fills és incòmode. I com que els pares treballen fora, arriben cansats i amb les tasques domèstiques pendents, per tant és més fàcil permetre que vegin la tele o els videojocs. Una bona educació requereix temps i esforç.

i pels que tingueu mandra de llegir, el video, però no us fieu ni del lèxic de la presentadora ni de les imatges!

Aquest any he tingut l’honor d’escriure un petit text que cada any acompanya el programa de les festes de Sant Roc, la festa petita del poble, i per tan el post d’avui és fàcil, el text original, avui que hem celebrat!

Em
va tocar néixer l’any 88.

Per
això, m’he perdut les processons de Sant Roc. Mai he vist els pendonistes amb
la bandera, mai he vist Sant Roc sortir al carrer.

Tampoc
el vaig veure amagat durant la
Guerra, i em vaig perdre l’any que van sortir dos macips.

Però
néixer l’any 1988, m’ha permès viure la batalla de les Almorratxes; m’ha permès
portar una almorratxa. M’ha permès sentir-me arenyenca, sent participant activa
de la festa.

M’ha
permès anar a beneir les almorratxes a primera hora del matí, mentre encara et
treus les lleganyes. M’ha permès fer-me la foto de rigor davant del mercat
mentre ruixes al del teu davant, m’ha permès córrer pels carrers d’ Arenys i
passejar per cases d’amics, beneint i renovant el Vot de Vila.

Portar
una almorratxa a les mans al crit de Sant Roc Gloriós, mentre el perds enmig de
la gent, et provoca aquell somriure i aquella joia que et fa sentir tan bé.
Sents com n’ està de contenta la gent en veure’t, o com alguns et defugen com
poden perquè els hi fa por una mica d’aigua amb colònia.

Veure
com grans i menuts volen que els ruixis, per poc que sigui, i veure com tots
ells volen participar de la festa, és molt bonic. Veure com la gent t’obre les
portes de casa seva per poder compartir la festa, és fantàstic.

Néixer
l’any 88 i viure tot això m’ha permès aprendre que les tradicions s’han de
mantenir, és el que és més d’aquell lloc, d’aquella terra; és el que és més
d’un poble, d’una gent.

Néixer
l’any 88 m’ha permès saber que totes les tradicions han d’evolucionar, per així
perdurar al llarg del temps, perquè només amb la totalitat de les persones i la
força de totes elles és possible mantenir el que és nostre.

En un instant, tot és aquí, tot és amb mi,
en un instant tot és lluny d’aquí, tot és història d’ahir.
En un instant he estan feliç
en un instant ha estat aquí.
Fa un instant era a prop, era amb mi,
fa un instant he gaudit d’un deix de la seva llum,
d’una alenada del seu perfum.
En un instant, tot ha sigut tan!
En un instant he pogut tornar a ser feliç,
en un instant tot ha tornat a ser aquí.
En un instant ja no hi ha el seu perfum,
en un instant tot és fum.
En un instant, tot és aquí, tot és amb mi,
en un instant tot és lluny d’aquí, tot és història d’ahir.