Avui no ho podem saber.
Avui no podem saber la importància de l’acte d’ahir. És cert que no va ser a la cambra parlamentària oficial, és cert que no hi havia cap alt càrrec de la unió europea. Però posaria la mà al foc que no va quedar ni una persona sense assabentar-se de que l’acte es produïa. N’estic segura que no va quedar ni un Eurodiputat, ni un assistent, ni un treballador de manteniment del parlament europeu, ni tant sols els treballadors del bar, sense saber que ahir, en aquella casa, es parlava del referèndum català.
I no només es parlava d’això sinó que a més, van quedar paleses les intencions d’uns i altres.
La feina del PPE és inestimable! Nosaltres ja ens els coneixem, però que es posin en evidència davant dels Eurodiputats és fantàstic. Que hi hagin altres eurodiputats que ho denunciïn és encara millor. I tot plegat, sense ni intentar parlar amb cap alt càrrec.
El fet de que ni s’intentés, de nou, parlar amb alts càrrecs de la Unió Europea és un gest clar. L’acte no era un acte amb intenció de que avui sortissin els portaveus de la comissió o el parlament a dir que estan a favor de la independència de Catalunya. Sinó que era un acte destinat a continuar. A continuar a fer-nos sentir, a continuar deixant en evidència la mala gestió dels partits unionistes i continuar donant un clar missatge europeista.
El que és important d’ahir, és que a Brussel·les es parla del procés encara. Que Euronews va entrevistar al President, que avui Politico en parla, que es van generar tuits en moltes llengües i que es va generar soroll.
Però és impossible saber avui què significarà això. O és que algú va preveure la transcendència del referèndum d’Arenys de Munt? O la repercussió profunda de la sentència del TC sobre l’Estatut? O de tantes i tantes altres petites coses que fa temps que passen.
Ja en parlarem, ja veurem…. de moment el President del Parlament està disposat a escoltar. Sembla no-res, és cert, però només ho sabrem amb el temps, si ho és o no.