Raül Romeva i Rueda

Finalitza avui la sessió plenària d’Estrasburg (Setembre I) havent-se votat aquest matí, entre d’altres, quatre temes ben importants: Una Resolució sobre la gestió dels incendis i les inundacions que han tingut lloc aquest estiu en diverses regions europees (entre elles Galicia i Catalunya), resolució que hem presentat de manera conjunta diputats i diputades de diversos grups i nacionalitats (veure text). Durant la votació s’han incorporat algunes de les esmenes que hem presentat diversos diputats/des dels grups PSE, Verds/ALE i GUE en relació a potenciar mesures de suport en la prevenció d’incendis forestals, incloent tasques de neteja de boscos, i hem rebutjat un intent del PP d’instrumentalitzar el debat per fer-ne llenya partidista (veure aquesta nota de Correo Gallego); a més a més de l’informe Belder sobre les relacions UE-Xina (comentat ahir); l’informe In’t Veldt sobre trasferència de dades de passatgers entre la UE i els Estats Units; la gestió del conflicte al Pròxim Orient. Per altra banda, (segueix…)

Per la tarda hem tingut el debat sobre les Urgències relatives a situació de Drets Humans al món que sempre tanca formalment la sessió plenària. Els tres temes a tractar aquest cop són: Sri Lanka, peticions d’asil de nordcoreans i Zimbabwe.

En aquesta ocasió he participat en la discussió/el.laboració de la Resolució relativa a Zimbabwe, on m’he centrat especialment en el creixent control gubernamental sobre els mitjans de comunicació i Internet. Adjunto la meva intervenció:

Sí, la situación de crisis política y las violaciones de derechos humanos en Zimbabwe sigue siendo un asunto grave y preocupante. A ello hay que sumar el deterioramiento de las condiciones de vida, la creciente pobreza.

Pero además de todo ello, hay un tema de actualidad, que solemos tratar a menudo en estas sesiones sobre derechos humanos, que es la cuestión de la libertad de expresión. Ayer hablábamos de China y lamentábamos el alto (y creciente) grado de control gubernamental que en ese país se ejercía sobre los medios de comunicación, Internet u otros con objeto de impedir la libertad de expresión. Pues bien, parece que en Zimbabwe se han inspirado en China para desarrollar su propia Ley relativa a la Interceptación de Comunicaciones, que añaden a un sistema legislativo ya de por si altamente restrictivo en términos de libertades. La inspiración china no es menor, ya que como Human Rights Watch manifestó recientemente en un informe, el sistema de control chino, llamado también la (en inglés) ‘Great Firewall’ es el más avanzado del mundo.

Así, según esta ley, el ejército, los servicios de inteligencia, la policía e incluso la oficina del presidente podrán controlar e interceptar correos electrónicos, escuchar conversaciones telefónicas y censurar Internet, todo ellos sin necesidad de un mandato judicial. Ello afectaría a la relación entre doctores y sus pacientes, entre abogados y sus clientes, entre periodistas y sus fuentes, y supone sin duda un riesgo enorme hacia la privacidad y, habida cuenta de la situación del país, también para la seguridad de muchas personas. Por todo ello creo nuestra obligación solicitar que dicha ley sea retirada.

En cualquier caso deseo dejar muy claro que esta preocupación no me viene por el hecho de que estemos hablando de Zimbabwe, ni tampoco es exclusivamente un asunto con relación a la China. Se trata de una preocupación que debemos entender como universal, y sobre la que debemos alertar tanto en estos países mencionados como cuando esta práctica tiene lugar en otros lugares como Estados Unidos o la misma Unión Europea. El respeto a la libertad de expresión, así como el derecho a la privacidad, deben ser elementos fundamentales de cualquier sociedad moderna.

Hoy mencionamos este hecho con relación a Zimbabwe, pero no olvidemos también que este problema lo sufren en muchos otros países. Y hay que combatir-lo en todos por igual.

Interessant revelació la que va fer ahir vespre George Bush relativa a l’existència de presons secretes de la CIA fora dels Estats Units (veure notícia a Vilaweb, El País o la BBC). No és tant que no ho sabéssim, sinó que finalment, tal i com era esperable que succeís, ho ha reconegut obertament. L’escenari tampoc sembla casual: una al.locució televisada dirigida a les famílies de les víctimes de l’11S.

Així, li ha costat poc, o gens, justificar aquesta pràctica en nom del que ell anomena ‘salvar vides’. Això sí, insisteix en què en cap cas es van autoritzar tortures, i que es van respectar sempre les Convencions de Ginebra. Cal esperar que, poc a poc, segueixi desfilant-se el cabdell, i veure quin grau de coneixement/complicitat ha tingut la UE i els seus Estats Membres. De moment, ja s’estan desmuntant algunes coartades a Portugal on, després de negar-ho les autoritats portugueses per activa i per passiva, (segueix…)

ara es confirma que van haver-hi vols de la CIA que transportaven persones preses en transit per aquell país. L’afer implica el mateix Durao Barroso, llavors Primer Ministre lusità, i el descobriment ha estat impulsat, entre d’altres, per l’eurodiputada socialista portuguesa Ana Gomes (veure’n nota a El Pais). Amb Ana Gomes vàrem presentar una pregunta escrita a la Comissió (aquí trobareu la pregunta i la resposta del Vicepresident Frattini). Aquesta és, sens dubte, una de les bones raons que justifiquen l’existència d’una Comissió al Parlament Europeu que investigui les pràctiques de la CIA a Europa (veure apunts anteriors en aquest mateix bloc: CIA i llibertat d’expressió a Internet; Informe FAVA (debat i votació) ; Ahir CIA, avui Guantánamo ; Cal seguir investigant la CIA  ; Missió a Macedònia per investigar activitats de la CIA  ; UE-CIA: incompetència, passivitat o complicitat? ).

Per altra banda, ahir vespre es va debatre (i aquest matí hem votat) l’informe Belder sobre les Relacions UE-Xina. Les autoritats xineses han fet un terrible lobby per intentar frenar el debat i retornar l’informe al Comitè d’Afers Exteriors per tal de diluïr-ne el contingut, especialment en els aspectes més crítics. Sortosament el Parlament Europeu no ha sucumbit (en la seva majoria) a aquestes pressions, i el debat ha tingut lloc finalment. I és que, personalment, considero tant important exigir el respecte dels Drets Humans a la primera potència mundial, els Estats Units, com fer-ho a la nova i potent potència emergent xinesa, sense oblidar, lògicament, l’autocrítica i el reclam de responsabilitats a casa nostra, a la UE, ja que per donar lliçons al món, abans hem de començar per donar exemple, i no sembla que poguem estar massa orgullosos a la llum de les nombroses sospites i evidències que cada cop més tenim sobre la col.laboració i/o ocultació, per part d’alguns governs europeus, en certes pràctiques il.legals i execrables dutes a terme per l’administració Bush.    

Adjunto la meva intervenció en el marc del debat sobre les relacions UE-Xina (Informe Belder), qüestió que he seguit en tant que ponent a l’ombra del meu grup (Verds/ALE) per a les relacions amb la Xina:

En China se están dando grandes progresos en numerosos ámbitos. Sin embargo, la modernización creciente y acelerada también tiene sus riesgos. Consecuencias de tipo social y ambiental que hay que prevenir. La UE debe basar su relación con China en potenciar los aspectos positivos de dicha modernización, y combatir (o ayudar a combatir) los negativos.

Las relaciones UE-China son cada vez más frecuentes y profundas, y es importante mantenerlas y fortalecerlas, pero, con franqueza y sinceridad mutua. Es entre amigos cuando hay que hablar alto y claro. Así, la relación UE-China sólo podrá ser efectiva y positiva si se basa en ciertos principios básicos que deben tener en la defensa y promoción de los derechos humanos su eje central. En el marco de dicha relación, por tanto, debe quedar muy claro que indiscutibles e innegociables.

Debemos recordar, por ejemplo: que estamos por la prohibición de la Pena de Muerte, y que entendemos éste como un valor universal; que estamos en favor de la democratización, la libertad de expresión (también en Internet) y la libertad de manifestación cultural y religiosa; que condenamos la sistematización de la tortura y la existencia de campos de re-educación de personas detenidas; que consideramos fundamental el respeto a los derechos de los pueblos, como el Tibet; e instamos al Consejo una vez más a que acuerde el envío de un Enviado Especial de la UE al Tibet; que estamos en contra de levantar el embargo de armas a China hasta que no haya una investigación clara y una asunción de responsabilidades respecto de los hechos de Tiannamen (1989); que apostamos por el diálogo regional con Japón y Corea; que el principio de Una-China debe basarse en el reconocimiento mutuo entre China y Taiwán, y que aunque entendemos éste un marco de diálogo constructivo que debe evitar el recurso a la fuerza, la progresiva aproximación entre ambas entidades debe darse en un marco de democracia y de derechos jurídicos y políticos similares que hoy no se da aún;

Tot just ahir es van aconseguir les 370 signatures de diputats/des que permeten que la proposta de Declaració Escrita sobre la prohibició d
‘
adquirir a la Unió Europea productes procedents de foques es consideri oficiosament adoptada. Encara hi ha temps, fins el 15 de setembre, per incrementar aquest nombre. Amb aquesta mesura es pretén forçar països com el Canadà per tal que prohibeixin certes pràctiques com la massacre anual de foques. La iniciativa, impulsada per diverses ONG ambientalistes, com la Fundació Franz Weber, FAADA, o la IFAW, ha estat molt ben rebuda pels diversos grups de l
‘
Eurocambra. La Declaració Escrita ha estat impulsada, entre d
‘
altres, pels nostres companys de Grup Carl Shlyter i Caroline Lucas, conjuntament amb Paulo Casaca, Karl-Heinz Florenz, Mojca Drcar Murko.  La Declaració estableix el següent (segueix…):

0038/2006

Declaración por escrito sobre

El Parlamento Europeo,

–          Visto el artículo 116 de su Reglamento,

A.         Considerando que en el Atlántico Noroccidental se han sacrificado más de un millón y medio de crías de foca rayada durante los cuatro últimos años y que la inmensa mayoría de estos animales tenían menos de tres meses,

B.         Considerando que la última vez que se sacrificó el número de focas que se mata actualmente cada año, esto es, en los años 50 y 60, la población de estos animales se redujo en dos tercios,

C.         Considerando que, en promedio, menos del 5 % de los ingresos de los cazadores de focas proceden de la caza de la foca, lo que supone sólo unos días de trabajo al año,

D.         Considerando que un equipo internacional de veterinarios concluyó que el 42 % de las focas sacrificadas que examinaron habían sido despellejadas cuando aún estaban conscientes,

E.         Considerando que la importación de pieles y productos que peletería procedentes de focas rayadas de capa blanca y focas con capucha de lomo azul se prohibió en la CEE en 1983 (83/129/CEE), que los cazadores de focas esperan ahora unos días hasta que las crías de foca rayada han mudado y que los productos de estos animales aún se importan en la Unión Europea,

F.         Considerando que un determinado número de países de la UE (Bélgica, Luxemburgo e Italia) ya han adoptado medidas para prohibir el comercio con productos procedentes de focas y que otros (el Reino Unido y los Países Bajos) están examinando una posible actuación,

G.         Considerando que los Estados Unidos, México y Croacia han prohibido el comercio con productos procedentes de focas,

H.         Considerando que el Consejo de Europa está examinando una propuesta en la que se pide que se prohíba la importación y la utilización de focas y de partes de focas,

1.         Pide a la Comisión Europea que elabore inmediatamente un proyecto de reglamento encaminado a prohibir la importación, la exportación y la venta de todos los productos procedentes de focas rayadas y de focas con capucha;

2.         Pide que este reglamento no tenga repercusiones en la caza de focas tradicional practicada por los Inuit, que de todos modos sólo equivale al 3 % de la caza actual;

3.         Encarga a su Presidente que transmita la presente Declaración, acompañada del nombre de los firmantes, al Consejo y a la Comisión.

(Nota foto: AP, BBC)

Pel què fa a d
‘
altres propostes de Declaració Escrita en curs (és a dir, a l
‘
espera d
‘
aconseguir les 370 signatures) vull recordar la que hem presentat conjuntament  Feleknas Uca, Raül Romeva i Rueda, Karin Scheele, Jürgen Schröder i Baroness Nicholson of Winterbourne, sobre la mutilació genital femenina.

0041/2006

Declaración por escrito sobre mutilación genital femenina

El Parlamento Europeo,

–          Visto el artículo 116 de su Reglamento,

A.         Considerando que únicamente cuatro países europeos tienen leyes específicas sobre MGF,

B.         Lamentando que aún no se ha producido en los Estados miembros una armonización de las leyes en el ámbito de la mutilación genital,

C.         Considerando que, a pesar de intensos esfuerzos por abolir la MGF, aproximadamente seis mil niñas y mujeres son víctimas todos los días de la mutilación genital,

D.         Considerando que la MGF es contraria a todas las religiones del mundo,

1.         Pide a los Estados miembros que establezcan leyes que condenen cualquier tipo de MGF y que aseguren la aplicación de dichas leyes;

2.         Pide a la comunidad internacional que incorpore la mutilación genital femenina en la Clasificación estadística internacional de enfermedades y problemas relacionados con la salud Conexos de la Organización Mundial de la Salud, con el fin de permitir una investigación global de la morbilidad y mortalidad con una norma sistemática;

3.         Pide a los Estados miembros que hagan de la cuestión de la MGF un componente de la educación y de la formación de grupos profesionales que influyan en la situación de todas las personas relevantes;

4.         Acoge con satisfacción la ratificación del Protocolo de Maputo en octubre de 2005 y hace especial referencia al artículo 5, que condena y prohíbe toda forma de mutilación genital femenina, e insta al cumplimiento estricto del Protocolo;

5.         Encarga a su Presidente que transmita la presente Declaración, acompañada del nombre de los firmantes, a la Comisión, al Consejo y a los Estados miembros..

Nota: per veure totes les propostes de Declaració Escrita en curs, aprobades o caducades podeu anar aquí.

Avui debatim (i votem) l’Informe Gröner sobre ‘Lluita contra la violència (Daphne III) (2007-2013). La proposta del Parlament Europeu reclama, entre d’altres coses, que s’elevi a 115.87 milions d’Euros la quantitat que s’hi destini, i reclama una legislació europea al respecte (NOTA: finalment, durant la votació s’ha aprovat una esmena de la GUE elevant aquesta quantitat a 225M). DAPHNE serveix per finançar accions per combatre tots els tipus de violència contra infants, joves i dones a Europa, i per afrontar els diferents aspectes del fenomen (violència dins la familia, violència  a les escoles, violència al treball, explotació sexual forçada, mutilació genital, repercussions en salut, tràfec d’éssers humans,…).  La lluita contra la violència en totes les seves formes (sexual, física i psicològica), tant si ocorre en l’àmbit privat com en el públic, inclou (segueix…):

suport per a víctimes i grups de risc (infants, joves i dones), suport per a ONG i d’altres organitzacions actives en aquest terreny; difusió dels resultats obtinguts amb els dos Daphne anteriors, inclosa la seva adaptació, transferència i ús per part d’altres beneficiaris o d’altres àrees geogràfiques; i identificació de les accions que contribueixin a un tractament positiu de la població en risc.

Vull recordar, per altra banda, que el Comissari Frattini ha estat severament criticat per part del Parlament Europeu per fer una proposta conjunta per a DAPHNE (violència) i DRUGS (drogues). De fet, la proposta de la Comissió només preveu destinar 138.2 milions d’Euros, però pels dos programs en conjunt (mentre que nosaltres reclamem que, només per a Daphne, calen almenys 115.87milions d’Euros). Entenem, la majoria de grups, que es tracta de dues qüestions que cal tractar de manera separada, amb recursos propis i accions concretes específiques per a cada un dels àmbits. Així, al Parlament Europeu hem optat per fer-ne dos informe separats: un, liderat per FEMM (Comitè de Dones i Igualtat d’Oportunitst) per a DAPHNE III, i l’altre, liderat per LIBE (Comitè de Llibertats) per a DRUGS.

Adjunto també la meva intervenció en el debat d’aquest matí:

"Hace un año y medio, España se situó en la vanguardia europea en cuanto a la lucha contra la violencia machista o de género, al aprobar una Ley Integral contra dicha Violencia. No obstante, el balance de este año, en el que ya contamos 51 víctimas mortales por este motivo, no permite en absoluto grandes satisfacciones.

La ley era necesaria, sin duda, pero desgraciadamente, como podemos constatar, no basta con una ley. Las esencias de este tipo de violencia se encuentran enraizadas en lo más hondo de las mentes y las culturas que la sufren. Y no basta un año, ni un papel, para que esto cambie.

Por ello DAPHNE, cuyo objetivo es combatir todo tipo de violencia contra menores y mujeres, supone una herramienta clave a la que no podemos ni debemos renunciar. Son muchas las formas de violencia contra las mujeres que hay que combatir: tráfico de personas, agresiones físicas y psicológicas, prácticas como la ablación de clítoris, o la feminización de la pobreza, entre otras.

Todas reclaman urgencia y recursos, que por muchos que sean, siempre serán pocos.

Y por ello debemos reclamar, una vez más, a los gobiernos que despierten de su letargo europeo. Que entiendan que no es posible hacer más cosas con menos dinero. Y que en el tema de la violencia en general, y de la violencia machista o de género en particular, no podemos reclamar grandes acciones sino proporcionamos a la vez los medios y los recursos.

Dotar DAPHNE de recursos y de relevancia política no es un mero trámite burocrático. Su objetivo final, no lo olvidemos, consiste en salvar vidas. Y aunque, como ocurre con la ley española contra la violencia de Género, no sea suficiente, es imprescindible."

Font foto: BBC

NOTA FINAL: Resum votació plenària de dimarts aquí.

Avui comença la primera sessió de plenàries a Estrasburg del curs 2006-07. Aprofito per recordar la campanya Una Sola Seu amb la qual alguns/es diputats/es estem reclamant racionalitzar la despesa europarlamentària reduint a una les seus de l’Eurocambra. Comptem ja amb prop d’un milió de signatures, i esperem obtenir-ne encara més.

Pel que fa a l’agenda, de cadascun dels debats i votacions en parlaré al llarg dels següents dies. Avui, però, vull fer un petit comentari a l’informe Riis-Jorgensen relatiu a les taxes sobre vehicles particulars.  Actualment, el transport és responsable del 28% del total de les emissions de CO2 (segueix…):

D?aquest 28%, el 84% correspon a emissions generades degut al transport per carretera, i especialment degut a l?ús de vehicles particulars. En aquest context, la Comissió ha fet una proposta (que és la que es vota al Parlament Europeu) segons la qual s?eliminarien els impostos sobre la compra de cotxes en favor d?una taxa europea de circulació (que, això sí, tingués en compte el grau d?emissió de CO2). L?objectiu de la Comissió és doble: consolidar i potenciar el mercat intern de compra/venda de cotxes, i establir mesures que permetin complir amb els objectius de Kioto. La postura del Grup Verds/ALE, coincident amb la defensada també per la Federació Europea del Transport i el Medi Ambient, consisteix a oposar-se a l?abolició de l?impost de registre, ja que entenem que: 1. cal mantenir aquest impost fent-lo més elevat per aquells cotxes més generadors de CO2, i baixant-lo en aquells més eficients; 2. aquest impost caldria aplicar-lo també a vehicles mitjans o furgonetes (avui exclosos de la proposta de la Comissió); i 3. el procés d?adaptació hauria de ser més ràpid i a fons (i no progressiu com diu la Comissió) consistent a aconseguir pel 2010 l?objectiu de 120 grams de CO2 emès per kilòmetre (g/km): pel 31 de desembre de 2008 almenys el 75% dels impostos de registre, circulació i empreses de vehicles s?haurien de basar en l?emissió de CO2.

Altres temes de l?agenda

A més a més del debat, avui dilluns, de l?informe Riis-Jorgensen, sobre taxes als vehicles particulars, debatrem també l?informe de Grandes, sobre lluita contra la pol·lució causada per grans vaixells. Dimarts informe Gröner sobre violència contra les dones (Daphne), i informe De Rossa/Silva sobre ?Un model social europeu de futur?. Així mateix, debat sobre els sistemes d’intercanvi de quotes d’emissions de gasos efecte hivernacle. Dimecres el debat prioritari serà sobre la situació al Pròxim Orient. A la nit, debat informe Belder sobre relacions UE-Xina, i informe Fraga sobre etiquetatge ecològic dels productes pesquers. Dijous, debat informe In’t Veldt sobre acord UE-EUA relatiu a l?ús de dades personals de passatgers PNR (Passangers Name Record) i debat informe Sifunakis sobre patrimoni natural, arquitectònic i cultural de les regions rurals i insulars. Aixi mateix, com cada dijous al final de la sessió plenària, s’abordaran tres qüestions de vulneracions de drets humans al mon, que en aquest cas serà Sri Lanka, Corea del Nord i Zimbabwe.

(Font foto: Parlament Europeu)

Diversos mitjans publiquen avui entrevistes al Comissari Franco Frattini, responsable de la cartera de Seguretat i Justícia de la Comissió Europea (veure per exemple la que signa Beatriz Navarro a La Vanguardia, o Ana Carbajosa a El Pais), entrevistes que, per altra banda, comparteixen protagonisme amb la compareixença ahir del Ministre d?Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, per tractar precisament del mateix afer: la immigració. És evident que aquesta és cada cop més una qüestió central pel què fa al procés de construcció europea, i precisament per això resulta preocupant que hi hagi tan poca voluntat política de part dels governs per tal de fer-hi front de manera immediata, responsable i efectiva. En aquest sentit, però, (segueix…)

i tot i que comparteixo completament la demanda del govern espanyol cap a la resta de governs de la UE per tal que aquests s?impliquin més en la gestió del fenomen immigratori, considero que s?està posant excessiu èmfasi al fet de controlar les fronteres i de comptar amb efectius duaners que, a través de l?Agència Europea de Fronteres (Frontex), vigilin les nostres costes, i s?està deixant de banda la qüestió més decisiva de tot aquest procés, la de la necessitat d?establir i millorar la gestió dels fluxos migratoris a escala europea.

I és que, un cop més, cal assumir els fets següents: Primer, que la gent seguirà venint a Europa, ja sigui en pastera, cayuco, a peu, nedant, en moto aquàtica, saltant tanques, o de la manera que sigui. I això és impossible d?aturar per la via policial/militar/fronterera (malgrat tot he de dir que trobo que hi ha alguna cosa positiva en aquest augment de la vigilància marítima, i és que tenint en compte els riscos que molta d?aquesta gent corre per venir a Europa, els accidents es multipliquen, i les morts en alta mar també. Incrementar la vigilància pot servir, entre d?altres coses, per prevenir alguns d?aquests accidents, i per respondre?n més ràpidament quan aquests es produeixin). I segon, que contínuament escoltem com la població de la UE està envellint i que necessitem l?arribada de població immigrada per mantenir els nostres sistemes de pensions i de seguretat social. La hipocresia aquí és sublim, ja que mentre no millorem els fluxes regulars, contractem en tots els sectors persones immigrades en règim de total precarietat i absoluta indefensió;

A partir d?aquí, el debat, les propostes i les mesures a prendre no poden defugir aquesta dimensió complexa, i no poden quedar reduïdes a com posar parets al mar per tal que no vinguin, o a signar acords amb els països veïns per repatriar-los un cop hagin aconseguit arribar. La responsabilitat europea, espanyola, i també catalana (en funció, entre d?altres, de les competències que cada cop més tenim) passen per fer apostes a curt, mig i llarg termini amb l?objectiu de regular, de manera multidimensional, aquest fenomen. Tanmateix, confesso que ara com ara la meva frustració és també triple: a escala europea, a escala espanyola i a escala catalana. Primer, a escala europea per què constato la ceguesa irresponsable amb la qual alguns governs europeus enfoquen la qüestió, considerant-la exclusivament un ?problema? dels ?països de la frontera sud? com Espanya, Itàlia o Malta, i reduint la seva possible implicació en fer funcionar Frontex. I parlo de ceguesa perquè molts d?aquests governs no han entès encara que la gent que creua el Mediterrani no ve de vacances a aquests països surenys, sinó que ve a treballar a Europa, a tota ella;

Segon, a escala espanyola constato com la manca de coordinació -i una certa ?mala fe?-, duu a situacions com les que hem viscut aquest estiu en què es transporten i s?abandonen persones com si es tractessin de gossos abandonats, sense informar-ne les autoritats i entitats assistencials de la comunitat autònoma de destí, i provocant per tant un problema d?atenció. Al mateix temps, les dificultats que mostren els destins més immediats (com per exemple Canàries) és obvi que reclamen també d?una atenció per part del govern central i d?una solidaritat intercomunitària que fins ara ha resultat ésser totalment insuficient;

Finalment, a escala catalana, no amago la meva gran preocupació en veure com per a alguna gent el dret a vot ha d?estar vinculat al deure de parlar català. Vagi per endavant que estic totalment d?acord amb què la gent que viu i treballa a Catalunya té el deure d?aprendre el català, per simple supervivència, és clar, però també per respecte. Tanmateix, en cap cas puc compartir que calgui passar un examen de catalanitat per tenir els drets civils i polítics que tot ésser humà ha de veure respectats, i això inclou el dret a vot. I és que, quin és el grau de catalanitat acceptable? Amb quina mesura es medeix? Qui està en condicions de determinar-ne la idoneïtat? Ara fa uns anys els contraris al sufragi femení argumentaven que les dones no podien votar perquè no tenien prou criteri, i no fa pas massa encara escoltàvem qui defensava que determinades classes socials no haurien de poder votar perquè desvirtuaven el resultats, també per falta de criteri. Avui comptem amb un ampli consens sobre l?absurditat d?aquests plantejaments que, per altra banda, no són gaire diferents a la proposta de condicionar el vot dels immigrants al seu coneixement del català (o de l?espanyol). Per què això s?ha d’exigir a algú que, per ventura, ha arribat en pastera o cayuco, i no en canvi a qui ha arribat en línea regular des de Sevilla, Frankfurt o Paris?

El dret a vot ha de ser per a tothom, sense distincions, i a partir d?aquí, de manera paral·lela i complementària, però mai substitutòria, cal invertir en polítiques d?inserció que incloguin, lògicament, l’aprenentatge del català/espanyol. Per altra banda, ja va essent hora que assumim que la Catalunya -així com els costums catalans, i segurament la llengua catalana- d?aquí a uns anys o dècades no tindrà res a veure amb l?actual. De la mateixa manera que la d?ara és força diferent a la de fa 20, 30 o 40 anys. I això, que és un fet, o ho assumim aviat i en traiem profit, positivant i potenciant aquest dinamisme transformador, seduïnt des d?un catalanisme integrador enlloc d?intimidant des d?un catalanisme defensiu, agressiu i excloent, o viurem en una situació de conflicte permanent que no beneficiarà ningú.

Font foto: AP, BBC

L’ONG WWF/Adena va denunciar el 29 d’agost de 2006 que havia detectat per primera vegada la presència d’una classe de retardants de flama bromats (PBDE) en el peix espasa (Xiphias gladius) de la costa italiana del Mediterrani. Tal i com aquesta organització posa de manifest: ?Els PBDE (teres bifenlics polibromats) constituïxen un grup de retardants de flama bromats molt persistents i bioacumulatius que es troben en productes com els ordinadors, els televisors i les catifes. També s’han trobat restes del plaguicida organoclorat DDT i HCB. Malgrat que la majoria d’aquestes substàncies químiques sintètiques tòxiques han estat prohibides, encara es troben les seves petjades en el peix espasa del Mediterrani. Segons l’organització mundial de conservació, aquesta nova evidència confirma la urgent necessitat de reforçar la legislació europea sobre substàncies químiques (REACH).?

Davant d?aquesta denuncia, i donat que la directiva REACH es troba en aquests moments en ple procés de discussió parlamentària a Brussel·les/Estrasburg, he presentat la següent pregunta a la Comissió Europea: (segueix…)

Pregunta: Com valora la Comissió aquests descobriments? És conscient la Comissió que afeblir REACH (és a dir no donar suport de manera sistemàtica a la substitució de totes les substàncies químiques preocupants per alternatives més segures quan aquestes existeixin, i no proporcionar suficients dades sobre el nivell de seguretat de les substàncies químiques subjectes al registre) pot suposar que aquests fets es repeteixin i augmentin?

L’estudi de WWF/Adena ?La contaminació química en el Mediterrani: El cas del peix espasa?, es va elaborar en col·laboració amb el Departament de Ciències Ambientals de la Universitat de Siena, a Itàlia. Es van analitzar 28 substàncies químiques sintètiques de tres grups de químics: els plaguicides organoclorats DDT i HCB, així com els compostos perfluorats PFOS i PFOA (utilitzats en la producció de tèxtils, envasos d’alimentació i revestiments antiadherents) i els retardants de flama bromats (19 tipus de compostos PBDE), en 17 mostres del peix espasa de la costa italiana. D’aquestes substàncies químiques s’ha comprovat o se sospita que interfereixen el normal funcionament del sistema hormonal, associant-se aquestes alteracions amb fallades en la funció neurològica, el comportament i la reproducció dels animals.

Pertanyen doncs a un grup de substàncies que es denominen disruptores endocrines. Els residus plaguicides organoclorats (DDT i HBC)es van detectar en totes les mostres de peix espasa i els retardants de flama bromats en totes les mostres menys en una. No es van descobrir en aquest estudi els compostos perfluorats PFOS ni PFOA. En tractar-se d?un gran predador, el peix espasa se situa al final de la cadena alimentària i, per això, representa un bon indicador del nivell de contaminació química en el Mar Mediterrani. A més del seu valor ecològic, el peix espasa té un alt valor comercial ja que es menja en molts països mediterranis, i és una important font d’aliment per a la dieta humana, ja que proporciona proteïnes i àcids grassos. Al mateix temps, constitueix una de les principals vies d’entrada dels contaminants a l’organisme humà. Aquestes substàncies analitzades resulten altament persistents i bioacumulatives, tot i que actualment les dades sobre la seva presència en les espècies mediterranies són escasses. Les substàncies químiques sobre les quals existeix una preocupació creixent sovint són detectades només per casualitat.

Per altra banda, encara manca molta informació científica i suficients dades sobre el nivell de seguretat d’aquestes substàncies químiques preocupants per tal de poder identificar-les i eliminar-les. En aquest sentit, la legislació REACH resulta fonamental perquè pot ser la solució a aquest problema.

Gràcies a la nova proposta de legislació Europea sobre substàncies químiques REACH les substàncies químiques més perilloses podran ser identificades i eliminades gradualment. No obstant això, només pot succeir en el cas que REACH sigui enfortida, incloent en la fase d’autorització totes les substàncies químiques altament preocupants tals com els disruptors endocrins, i aplicant de forma sistemàtica el principi de substitució sempre quan alternatives més segures existeixin. Malauradament, però, tal i com ja vàrem constatar en la primera votació en el Parlament Europeu, els tres grans grups de la Cambra (PPE, PSE i ALDE), han estat sempre molt més sensibles als interessos de la indústria que al dels consumidors i el medi ambient. Cal veure si aquesta mena d?evidències permet canviar la dinàmica.

Podeu obtenir més informació sobre la campanya internacional sobre substàncies químiques a campanya DETOX, i podeu seguir la campanya de lobby sobre els/les diputats/des europeus/es impulsada per diverses ONG a Chemical Reaction.

 (Font foto: www.sea-stories.net)

Aquest matí s
‘ha reunit la Comissio d
‘Afers Exteriors (AFET) del Parlament Europeu per avaluar, conjuntament amb la Presidencia del Consell (ambaixador finlandès Tanner), el Representant Especial pel Procés de Pau al Pròxim Orient (Marc Otte), i la Comissió (Christian Leffler, Director General per a la regió del Pròxim Orient), la situació actual al Pròxim Orient, i especialment al Líban. La primera constatació a fer és que resulta molt lamentable que l
‘esmentada Comissió AFET no hagi estat convocada abans, i l
‘argument del President de la mateixa, Elmar Brok, de que no calia fer-ho per què ja s
‘havia reunit la Conferència de Presidents no és, al meu parer, prou sòlid. Sigui com sigui, l
‘intercanvi d
‘impressions d
‘aquest matí ha permès, entre d
‘altres coses, deixar palès el gran descontentament per part de la majoria de grups respecte a la lentitud en respondre per part de la comunitat internacional, i de la UE en particular. Per altra banda, (segueix…)

alguns hem reiterat també el fet que la manera com els governs han gestionat la crisi ha mostrat novament la manca de voluntat política intergovernamental d’avançar cap a una politica exterior europea àgil i coherent que no quedi continuament presonera pels interessos particulars de cada Estat membre (veure per exemple aquest article de Paul Reynolds, per a la BBC ). A més a més, les propostes fetes fins ara s’han basat, gairebé exclusivament, en com afrontar, organitzar i actualitzar el mandat de la FINUL cosa que, com hem dit en altres ocasions, és necessària, però no suficient.

La setmana vinent, durant la sessió plenària a Estrasburg, està previst que l’Eurocambra adopti una resolució al respecte de la qüestió. En aquest sentit, els diferents grups ens hem reunit ahir i avui per elaborar cadascú la nostra proposta de text de resolucio. Pel que fa al grup Verds/ALE, alguns dels aspectes que considerem clau que sigui presents en aquesta resolució inclouen, entre d’altres, els següents:

§ cal lamentar que la descoordinació entre els Estats membres a l’origen de la crisi ha dificultat que el Consell dugués a terme una resposta més ràpida i eficient, i posa de manifest les mancances pel què fa a la política exterior europea;

§ cal constatar que no existeix solució militar al conflicte regional i que, en tot cas, les accions bèl.liques d’una i altra part només han servit per alimentar i enfortir les opcions més radicalitzades;

§ cal afrontar de manera immediata i efectiva la rehabilitació postbèl.lica del Líban, per la qual cosa cal també exigir a Israel que assumeixi la seva responsabilitat en la destrucció en base al principi de ‘qui destrueix, que pagui la reconstrucció’;

§ cal aplicar d’una vegada la clàusula democràtica de l’Acord d’Associació UE-Israel

§ la rehabilitació només serà efectiva si s’enfoca des d’una perspectiva holística, i plantejada amb objectius i mitjans a curt, mig i llarg termini;

§ cal que Israel aixequi el bloqueig per mar i aire al qual sotmet el Líban;

§ Hezbolla ha d’acceptar que la responsabilitat militar de controlar el territori correspon al govern libanès, i ha de procedir al desarmament de les seves milicies;

§ constatem que aquestes accions han enfortit les posicions dels enemics de la pau de totes bandes, la qual cosa pot suposar que tingui lloc una nova cursa armamentística a la regió, cosa que cal impedir prohibint de manera immediata l’enviament d’armes i equipaments militars tant a Israel com a Hezbollah, en base al Codi de Conducta de la UE sobre Exportacions d’Armament

§ cal clarificar el mandat de la missió internacional, especialment pel què fa als criteris sobre com procedir al desarmament de la zona;

§ cal que Iran i Siria respectin la sobirania del Líban i no interferexin en el procés;

§ cal que Israel garanteixi la llibertat d’accés i de moviments a Gaza, que aturi la destrucció de les infraestructures d’aquella zona, i que estableixi relacions/diàleg amb l’Autoritat Nacional Palestina;

§ la presència de forces de manteniment de la pau a la zona s’han d’extendre també a la Franja de Gaza i al West Bank;

§ cal que es procedeixi inmediatament a l’alliberament dels integrants del govern de l’ANP i del Parlament, així com dos soldats israelians detinguts per Hezbollah i del que es troba retingut a la franja de Gaza;

§ la gestió del Quartet s’ha d’enfocar cap a l’organització d’una conferència regional per tal d’afrontar la qüestió en la seva globalitat, i seria oportú que el Quartet s’ampliés ara amb la Lliga Àrab;

§ cal que el contingent de la FINUL (que incrementa de 2.000 a 15.000 efectius) compti també amb integrants de països Arabs i Islàmics;

§ cal que comenci de manera immediata una investigació internacional sobre les violacions del dret humanitari, l’assassinat de cuatre membres de la FINUL, la massacre de Qana i l’ús d’armes químiques, bombes de raïm i d’urani empobrit per part de l’exèrcit israelià;

§ cal continuar amb els esforços (ja iniciats per part de la Comissió) de netejar el litoral libanès del vessament de petroli, així com disposar tots els efectius necessaris per tal de netejar el territori de mines, restes de bombes de raïm i explosiu no esclatats;

(Foto: dona libanesa. Font: BBC)

Demà comença formalment l?activitat al Parlament Europeu amb una agenda plena de temes urgents i importants a la vegada. L?actualitat no s?atura però, malgrat això, de tant en tant convé aturar-se i prendre distància de la immediatesa del dia a dia, agafar perspectiva o, simplement, cultivar la ment i l?esperit. L?aturada estival normalment ens permet fer-ho.

Així, al llarg de les setmanes estivals que ara s?acaben he pogut gaudir, ni que sigui de manera intermitent, del plaer d?estar amb la meva família més dies i nits del què l?activitat laboral em permet al llarg del curs, a la vegada que immergir-me en dos dels plaers que durant el curs tinc més dificultats per dur a terme: la lectura i el submarinisme. Pel què fa a les immersions literàries (segueix…)

vull destacar-ne algunes que m?han impactat especialment, com les memòries de l?amic, mestre i exemple en molts camps i aspectes, Fèlix Martí, qui va ser durant uns anys el meu cap al Centre UNESCO de Catalunya, i a qui dec no poques coses en el terreny personal, emocional, professional, i, perquè no dir-ho, espiritual. El llibre Diplomàtic sense Estat (memòries) (ed. Proa, 2006), ha resultat ser, tal i com esperava, una petita joia íntima i profunda, a la vegada que contundent i emotiu. Un altre dels llibres que també m?han ocupat diverses hores ha estat El quinto dia, de Frank Schätzing (Planeta Editorial, 2006). Són gairebé mil pàgines apassionants d?un espectacular thriller ecològic escrit amb un estil viu i dinàmic (se n?espera aviat una versió en pel·lícula), a la vegada que suposa una excel·lent metàfora (o potser acabi essent una predicció) del risc que correm la humanitat si seguim maltractant l?entorn, i especialment el món marí i submarí. Es tracta d?un exercici a la vegada entretingut i didàctic, en el qual abunden dades, explicacions científiques, i informació molt ben documentada que ens permeten aprendre i gaudir de la lectura al mateix temps. El tercer llibre que he tingut el plaer de llegir és una versió actualitzada d?una obra escrita l?any 1975, El Tao de la Física, de Fritjof Capra (Sirio, 2005), en la qual aquest Doctor en Física Quàntica austríac exposa de manera molt planera els principis fonamentals de les teoríes de la física moderna i les compara amb les doctrines mil·lenàries budistes, hinduistes i taoístes. Capra descriu com des d?una i altra perspectiva s?afronta la qüestió de que l?Univers és en realitat un Tot íntimament interconnectat, i que ambdues són, simplement, dues maneres diferents d?explicar-ho. En quart lloc, voldria esmentar la relectura de Made in China, de Manel Ollé (Destino, 2005), que ja havia llegit, però que he volgut recuperar ja que al Parlament Europeu ens trobem en ple debat sobre com enfocar les relacions UE-Xina, i aquest llibre exposa de manera molt planera la història, els reptes i les paradoxes de la societat xinesa. Un manual imprescindible per entendre i prendre posicionament pel què fa a l?evolució d?aquesta potència en el món actual. Finalment, permeteu-me acabar amb un petit somriure, precisament el que m?ha proporcionat la lectura del darrer recull de monòlegs d?Andreu Buenafuente (i equip), a He dit (Columna, 2006). Un toc d?humor, tan necessari com difícil de fer, i del qual considero en Buenafuente un dels grans mestres actuals.

Per altra banda, pel què fa a les immersions submarines, la visita dels fons marins permet prendre consciència de la fragilitat dels nostres mars a la vegada que suposa una experiència incomparable que, almenys a algunes persones, ens omple de sensacions, emocions i plaers que difícilment es poden trobar en la superfície terrestre. La darrera l?he pogut fer aquest mati, a la Reserva Natural de Ses Negres, a Begur, participant per segon any consecutiu a la neteja del fons marí de la Reserva. L?activitat, organitzada conjuntament per l?ONG Nereo, en col·laboració amb el centre d?immersions Sa Rascassa, permet, en primer lloc, constatar la bona feina que l?entitat Nereo està fent en aquell espai i, en segon lloc, contribuir, de manera modesta però necessària, a mantenir nets uns espais que, malauradament, són considerats massa sovint com abocadors per a molta gent desaprensiva i inconscient, amb greus conseqüències per a la flora i fauna de la zona. (Foto: imatge del fons de la Reserva, de la web de Nereo)

Finalment sembla que serà la UE qui assumirà la responsabilitat principal en la missió que NNUU preveu dur a terme al Líban. Portem molts dies seguint aquest culebrot sobre quants soldats cal aportar-hi, amb quin mandat, i sota el comandament de qui. A hores d’ara l’acord preveu: augmentar de 2.000 a 15.000 els efectius de la missió internacional, dels quals entre 5.600 i 6.900 provindrien d’Estats de
la UE; el comandament recaurà sobre França primer (fins el febrer de 2007), i Itàlia després; i l’objectiu de la missió consistirà en tres fases i començarà amb el desplegament d’una avançadeta d’efectius que permeti a l’exèrcit libanès continuar amb el seu replegament cap al sud del país. La resta d’efectius anirà arribant els dos o tres mesos següents, en la mesura que es donin les condicions establertes en
la Resolució 1701, entre les quals hi ha l’obligació que el govern israelià aixequi l’embargament marítim i aeri sobre el Líban.

Tot plegat correspon a la gestió immediata de la situació. Tanmateix, ja sabem de fa temps que malgrat que aturar la guerra és imprescindible, no és suficient, ni de bon tros. La construcció de la pau, començant per engegar un procés de pau i continuant pel desenvolupament d’un programa a curt, mig i llarg termini de rehabilitació postbèl·lica, requereix d’una voluntat política que transcendeixi el curtterminisme (i moltes vegades oportunisme) que caracteritza alguns governs, i sobretot d’una inversió econòmica i en personal molt superior a la que en aquests moments caracteritza els pressupostos dels Estats membres i de
la UE. (segueix…)

El debat que s’ha obert amb la situació del Líban -i els problemes que planteja- no és nou, com tampoc ho són per altra banda les solucions (veure per exemple l’excel·lent informe de l’International Crisi Group titulat Israel/Palestine/Lebanon: Climbing Out of the Abyss).

La UE avança a batzegades i, almenys pel què fa Política Exterior, clarament esbiaixada. De la crisi dels Balcans, resolta tardanament i de manera precària, en va quedar, si més no, la convicció que calia un ‘telèfon únic’ pel què fa a la política exterior europea, i d’aquí en va sortir la figura de l’Alt Representant. Això sí, condicionat clarament al Consell, i per tant als Governs dels llavors 15 i avui 25.

Potser aquesta nova crisi servirà per afrontar un altre dels temes pendents, la racionalització dels efectius militars de

la UE. Recordem, per exemple, que si sumem els efectius militars dels 25 estats membres comptem amb gairebé gairebé 1 milió de professionals (que costen plegats més de 160.000 milions d’euros). Només el 2% d’aquests efectius, però, participa en operacions de manteniment de la pau arreu del món. La resta es dedica a prioritzar els interessos dels Estats membres a l’exterior (vegi’s, per exemple, la recent estratègia alemanya i francesa al Congo, o els desplegaments a l’Iraq) o, en el cas espanyol, a garantir la unitat de l’Estat i evitar-ne el desmembrament, si aquest s’arribés a produir, tal i com s’ensenya a l’Acadèmia Militar.

Mentrestant escoltem contínuament (és un clàssic en
la Subcomissió de Seguretat i Defensa del Parlament Europeu) que ens calen més diners per poder dotar Europa d’un exèrcit propi, amb l’objectiu de ser més autònoms dels Estats Units, i més eficients en la promoció de l’estabilitat mundial.

Davant d’aquesta situació he de dir que no m’oposo a la creació i ampliació d’un exèrcit europeu sempre i quan es donin, simultàniament, les següents circumstàncies: que aquest exèrcit no suposi un 26è exèrcit, sinó una substitució progressiva dels 25 existents en l’actualitat; que tingui per objectiu donar suport a les operacions de manteniment de la pau impulsades en el marc de Nacions Unides; que aquesta sigui l’única via per la qual als governs dels Estats europeus se’ls permeti enviar tropes a l’estranger; que s’incrementi substancialment els recursos destinats a promoure esforços diplomàtics o paradiplomàtics (inclosa la diplomàcia paral·lela no governamental); que es doti el Parlament Europeu de plena capacitat legislativa i de control pel què fa a

la Política Exterior de manera que sigui aquesta institució europea -la única directament elegida per la ciutadania-, la que exerceixi el control sobre les operacions militars exteriors; o que es garantís una coherència de polítiques de tal manera que mentre es procura fer avançar un procés de pau en un moment i lloc determinats, no s’estigui alimentant simultàniament conflictes en altres llocs (en aquest sentit, per exemple, el desarmament nuclear ha de ser un requisit universal, així com l’establiment d’un Acord Internacional sobre Transferències d’Armament).

Ara com ara cal resoldre la dimensió immediata de la crisi al Pròxim Orient però, al mateix temps, seria bo també que veiéssim també l’oportunitat de dur a terme alguns canvis estructurals en el si de
la UE per tal de resoldre aquells aspectes que han dificultat, per exemple, una millor política preventiva i una resposta més eficaç davant dels fets viscuts a aquella zona (i a d’altres) aquest estiu.

Ara fa tot just 3 mesos vaig obrir aquest espai de reflexió/diàleg amb una primera entrada en què manifestava, sobretot, la il·lusió davant el repte.

Conscient de la dificultat de seguir l?activitat que duem a terme al Parlament Europeu degut a l’aparent (que no real) llunyania de la institució, vaig veure en aquesta eina (el bloc) una oportunitat ben interessant per tal d?obrir una finestra que permetés mirar de fora endins, però també de dins cap a enfora.

Noranta dies després constato que l?esforç val la pena. Molts amics i amigues em confessen que no es veuen amb ànims de sotmetre?s a la disciplina que comporta dur un bloc  actualitzat, i d?altres em plantegen sovint els temors a ser vigilats de massa aprop. Personalment  trobo que fer el bloc és un bon exercici per sintetitzar, ordenar i prioritzar idees. Per descomptat que serveix d’aparador de la feina feta, però és també un espai per exposar-hi els dubtes i les inquietuds que poguem tenir, i que certament tenim com a éssers humans que som, i ens permet per tant aportar i rebre una visió més humana de la realitat política europea.

Així, al llarg d?aquest primer trimestre d?experiència blocaire he procurat, entre d?altres: (segueix…)

(NOTA: posts ordenats per temes i, dins de cada tema, de més recent a més antic)
1.      Fer més transparent l?agenda parlamentària europea: CIA i llibertat d?expressió a Internet ; Estrasburg juliol06 (contaminació aèria, català, franquisme, CIA); Racisme i homofòbia, Armes lleugeres, VIIè programa marc recerca, Urgències Timor; Sessió plenària juny 06 (campanya una sola seu) ; Càpsules europees més enllà de l?Estatut  ; A cavall entre Brussel·les (comissions) i Catalunya (Estatut)  ; Una victòria, un tema pendent i tres urgències per cloure la sessió d?Estrasburg Maig 06  ; Plenària a Estrasburg Maig 06 ;
2.      Comentar la situació política de Catalunya: Sí clar, és clar que sí  ; El nou Estatut atorga més veu pròpia a Catalunya en la UE i major projecció internacional  ; Sobre frustració i estatut  ; Jo votaré que sí des dels meus principis catalanistes, d?esquerres i ecologistes  ; Parlar de Catalunya (carta oberta a l?amic Roger)  ; Més enllà del referèndum del 18J  ; Moltes gràcies Milà, bona sort Baltasar  .
3.      Analitzar el procés de construcció europea: proper Consell Europeu (futur d?Europa i immigració)  ; Més Europa amb menys diners?  ; Barroso reclama als caps d?Estat i de Govern que signin un contracte de lleialtat amb la UE  ; 9 de maig, dia d?Europa: encarar el futur aprenent dels errors del passat ; 20 anys de presència espanyola a la UE  ;
4.      Analitzar la situació política europea: Montenegro, referent per a Catalunya?  ; Riscos de la sociovergència: l?experiència alemanya  ; Consell del Partit Verd Europeu (Helsinki)  .
5.      Reclamar un Tractat Internacional d?Armament: A l?ONU se li encasquella el gallet en la lluita contra les armes lleugeres   ; Conferència sobre Armes Lleugeres a Nova York V (canvi presidència)   , IV (essència debat)  , III (EEUU, res de nou)  , II (moltes conferències en una)  , I (Amrtya Sen)   ; Parlamentaris reclamen més control transferències armes  ; Nou impuls control comerç d?armes  .
6.      Denunciar les activitats de la CIA a Europa i la connivència dels governs europeus: Informe FAVA (debat i votació) ; Ahir CIA, avui Guantánamo ; Cal seguir investigant la CIA  ; Missió a Macedònia per investigar activitats de la CIA  ; UE-CIA: incompetència, passivitat o complicitat? ;
7.      Reclamar una UE (i un món) més sostenible ambientalment: Una eurodiputada verda nomenada capitana del vaixell Life+  ; Regions lliures de transgènics  ; Canvi climàtic: mites i respostes  ; Recordant la tragèdia de Txernòbil des del PE  .
8.      Apostar per una Política Exterior que sigui un instrument de promoció de pau i justícia: Crisi al Pròxim Orient i drets LGBT a Letònia  ; Fischer, mediador al Pròxim Orient  ; Segueix l?escalada de violència al Pròxim Orient davant la perplexitat internacional  ; Bombai, Gaza, Guantánamo, Afganistà …  ; Aminatu Haidar i Dalai Lama: dues veus, dues lluites, dos exemples  ; Colòmbia: eleccions enmig d?una crisi humanitària  ; UE-Amèrica Central: comerç o codesenvolupament?  ; L?UE, l?Iran i l?amenaça nuclear 
9.      Recordar la responsabilitat espanyola (i ara europea) en el conflicte del Sàhara Occidental: més sobre l?Acord de pesca UE-Marroc  ; Acord de pesca UE-Marroc: què passa amb els drets dels saharauis?  ;
10. Impulsar l?ús del català al Parlament europeu: un pas petit, però important  ; el tema del català al PE no és tancat encara ; Català a Europa: una qüestió de país ; El PP abandera novament el no al català a Europa  ;
11. Promoure la igualtat d?oportunitats entre dones i homes: Dones en conflictes armats: víctimes i promotores de pau  ; La UE i la lluita pels drets humans, també desde la perspectiva de gènere  ;
12. Defensar la llibertat d?orientació sexual en tant que dret fonamental: Autoritats letones prohibeixen marxa gai lesbiana  ; Pols contra l?homofòbia a Europa  ; 17 de maig: dia internacional contra l?homofòbia (IDAHO)  ; Andorra discrimina els homosexuals 
13. Recordar la importància de gestionar la immigració a escala europea: Sobre inseguretat, armes i immigració  ; Gestionar la immigració: ?el? repte  ;
14. Condemnar el franquisme, i les seves herències: el parlament Europeu condemna el franquisme  ; el PP, el Vaticà i la COPE  ;

Ara vénen uns dies en què l?activitat es centrarà sobretot a l?entorn familiar, tot i que encara queden algunes qüestions pendents, assumptes propis dels mesos d?estiu com són per exemple les Universitats d?Estiu, entre d?altres, o certes urgències nacionals i internacionals que reclamen, malauradament, no abaixar del tot la guàrdia.

Per altra banda sóc conscient que alguns/es de vosaltres m?heu fet peticions i preguntes que queden encara pendents de respondre. Em comprometo, poc a poc, a donar-hi resposta, en la mesura de les meves possibilitats i capacitats.

Sigui com sigui, durant els propers dies el ritme d?introducció d?entrades en el bloc disminuirà considerablement, per ésser recuperat a finals d?agost. Fins llavors, bon estiu a tothom.

Finalment la Cort de Justícia va ratificar la decisió de les autoritats de Riga (capital de Letònia) de no permetre la celebració de la Marxa de l’orgull gai lesbià. Diversos representants internacionals vàrem tenir ocasió de reunir-nos amb Ministres i autoritats locals cosa que, malauradament, només va servir per tal que una i altra vegada usessin l’argument de la seguretat nacional per justificar-ne la prohibició.

Vaig poder constatar personalment la violència i l’odi que s’ha generat al voltant de la comunitat LGBT. L’agressivitat mostrada pels grups opositors, que contràriament als organitzadors de la marxa sí van poder desfilar pels carrers de Riga amb ostentoses samarretes anti-gai (veure fotografia), es va dirigir també contra els representants internacionals que érem allà presents, saludant la nostra presència amb ous, tomàquets i d’altres elements escatològics que fan de mal anomenar. Ahir dissabte, al matí, varem celebrar una roda de premsa en la qual varem exposar la nostra preocupació pels fets, i varem instar directament les autoritats letones a considerar les possibles conseqüències de la seva decisió. (segueix…)

Letònia va signar el Tractat d’Adhesió a la UE i per tant va assumir, per voluntat pròpia, els principis establerts en el Tractat de la Unió Europea (TUE). En concret, el TUE estableix en el seu article 6, que "la UE es fonamenta en els principis de la llibertat, la democràcia, el respecte dels drets humans i les llibertats fonamentals… ", mentre que el 13 estableix que cada Estat membre haurà de "dur a terme les accions pertinents per tal de combatre la discriminació basada en el sexe, raca o origen ètnic, religiós o creença, disminució, edat o orientació sexual".

Enlloc de fer això, les autoritats letones, i en particular el Ministre d’Interior, han estat alimentat un discurs homòfob i manifestament contrari als principis del TUE. Per aquesta raó els dos eurodiputats presents a la reunió varem reclamar que la Comissió i el Consell emprenguessin les mesures oportunes, incloent la prohibició de l’esmentat Ministre en el Consell de Ministres, basant-nos en l’article 7 del TUE, el qual estableix que si els principis mencionats en l’article 6 no son respectats, i son persistentment vulnerats per part d`un estat membre, aquest podrà veure afectats determinats drets en el marc de les seves activitats comunitàries.

Enguany es el segon any que es prohibeix la Marxa, cosa que succeeix en un moment en que d’altres països de la UE estan promovent aquesta activitat (veure aquest post anterior), i precisament el mateix cap de setmana que tenia lloc una de les més vistoses i festives, la de Berlin.

Tot plegat posa de manifest com d’important es encara treballar a escala europea per tal de preservar els valors fonamentals de la UE, i especialment pel compliment dels principis de respecte dels drets humans i les llibertats fonamentals (inclosos els drets d’associació, de manifestació i d’expressió). La UE es fonamentalment una comunitat de valors, i si aquests es veuen qüestionats contínuament, els fonaments mateixos de la UE en queden afectats. La lluita pel respecte dels drets humans ha de començar, doncs, dins mateix de la UE.

Malgrat que aquests dies el Parlament Europeu és formalment tancat, l’activitat política no s’atura, i són molts els motius que obliguen a mantenir actives les alertes. D’entre les moltes qüestions que caldria comentar em vull aturar en dues: per una banda la situació al Pròxim Orient i la resposta de
la UE (recordeu, aquest vespre, concentració a
la Plaça St. Jaume, a les 19.30), i per altra la situació que estan vivint en aquests moments el col·lectiu LGBT a Letònia, la vigília de la celebració de la gay Pride, prohibida a hores d’ara per les autoritats letones (demà viatjo a Riga per donar suport als col·lectius LGBT d’aquell país, veure aqu?).
Pel què fa a la primera qüestió, la situació al Pròxim Orient, vull fer esment de la declaració conjunta que aquest matí han fet els presidents de grup del Parlament Europeu i que podeu trobar aquí. Així mateix, és obligat comentar el cas del ‘mocador’ palestí al coll de Rodríguez Zapatero, i la contundent resposta del Ministre Moratinos al representant de la comunitat sefardita quan aquest ha acusat el govern espanyol d’antisemita per criticar l’escalada de violència protagonitzada per Israel. (segueix…)

És cert que el conflicte al Pròxim Orient no és senzill d’afrontar, i que el risc de caure en un cert maniqueisme a l’hora d’analitzar-lo és alt. No obstant, el xantatge moral que habitualment utilitzen determinades veus acusant d’antisemita qualsevol que gosi criticar la política del govern israelià és certament preocupant, quan no insultant. Es tracta d’una reacció similar a la que mostren algunes persones davant d’una crítica a la política governamental nordamericana, quan n’acusen la font d’antiamericana o de patir estatsunitsfòbia. Defensar-se contraatacant i insultant és la manera fàcil, però equivocada, de justificar l’injustificable. I difícilment farà que les relacions entre Israel i
la UE millorin.

Personalment celebro les declaracions de condemna a les accions del govern israelià que han fet des del govern espanyol, i en tot cas trobo que arriben tard. És més, penso que en la situació actual caldria, com a mínim, congelar l’Acord d’Associació UE-Israel, ja que aquesta és una de les poques mesures de força que podem dur a terme des de

la UE. Coincideixo amb els qui pensen que hem estat massa indulgents amb l’actitud prepotent d’Israel, i és evident que qui n’ha patit les conseqüències ha estat la població civil, tant a Palestina, com ara al Líban, com també a Israel mateix, ja que, finalment, l’escalada de la violència també repercuteix en una major tensió i augmenta el radicalisme de totes les parts.

Condemnar l’actitud d’Israel, per altra banda, no vol dir de cap manera acceptar que les accions terroristes contra població israeliana siguin justificables. Però callar de manera sumisa, sovint per por a ser titllats d’antisemites, tampoc em sembla la millor manera de contribuir a trobar una solució justa i duradora al conflicte.

En un altre ordre de coses, aprofito també per comentar un nou cas de discriminació envers el col·lectiu LGBT a Letònia. De fet, aquest cap de setmana estava previst que tingués lloc una manifestació en el marc del dia de l’Orgull Gay i Lesbià, que a hores d’ara encara no compta amb l’autorització pertinent de part de les autoritats letones. Alguns diputats i diputades d’arreu de
la UE serem des de demà fins diumenge a Riga per donar suport a la normal celebració dels actes previstos. Entre d’altres, hi serem la companya Sophie Int’l Veldt i jo mateix, ambdós vicepresidents de l’Intergrup de suport al col·lectiu LGBT al Parlament Europeu, o la portaveu del Partit Verd Europeu, la diputada austríaca Ulrike Lunacek.

Aquí podeu seguir el dia a dia dels esdeveniments. En qualsevol cas, l’actitud manifestament contrària a les llibertats sexuals posada de manifest per part de les autoritats letones ha motivat que els membres de l’Intergrup pro drets LGBT al Parlament Europeu hàgim presentat la següent pregunta escrita a
la Comissió:

Since becoming a member of the European Union in 2004, for two years
Latvia ignored its obligations to fully implement and transpose the requirement of the EU Employment Equality Directive (2000/78/EC) to explicitly ban discrimination on the grounds of sexual orientation in employment. Moreover, on 19th of July, the Riga city council denied Latvian human rights militants and sexual minorities their basic rights of freedom of expression and assembly by not giving permission for a peaceful demonstration supposed to take place on 22 of July.

– What urgent action will the Commission take towards the Latvian authorities to ensure that the demonstration is immediately authorized, since the ban on a peaceful demonstration for equal rights clearly represents discrimination based on sexual orientation and a violation of the basic democratic rights to freedom of expression and of assembly, as guaranteed by the European Convention on Human Rights and the related jurisprudence, and as enshrined in the Treaties through articles 6 and 7 TUE?

-Will the Commission start infringement proceedings against
Latvia for the failure to implement Employment Equality Directive (2000/78/EC)?

Aquest matí els copresidents del Grup Verd/ALE, Daniel Cohn Bendit i Monica Frassoni, han proposat formalment l’ex ministre d’Afers Exteriors alemany, Joschka Fischer, com a mediador en el conflicte a l’Orient Mitjà. Fischer és una persona ben valorada tant per Israel com per l’autoritat palestina, i podria comptar també amb l’aprovació de Hezbollah.

La complexitat del tema fa imprescindible que es nomeni una persona amb experiència, sensibilitat i credibilitat a escala internacional. Fischer compta amb totes tres característiques, i seria molt oportú que la cancellera alemanya, Angela Merkel, el proposés com enviat especial de
la UE per aconseguir un alto el foc, la reactivació d’una iniciativa dins el marc del full de ruta d’EUA, Rússia, UE i
la ONU i la preparació d’una conferència internacional per aconseguir un acord de pau a la regió. Podeu llegir una de les darreres entrevistes que li han fet a El Pais aquí.

Després, en el marc de les negociacions sobre les perspectives financeres, Consell i Comissió han reduït aquesta exigència fins a deixar-ho en la ridícula xifra de 100 milions. Tal i com ha destacat en nombroses ocasions la mateixa Isler Beguin, aquesta és una qüestió de principis pel Grup Verds/ALE.

Per altra banda, també cal seguir demanant als companys i companyes dels altres grups polítics que li facin costat a l?hora d?oposar-se a l’opció escollida per la Comissió Europea de delegar el 80% del pressupost per a qüestions de medi ambient als Estats-membres. Aquesta mesura equival a una renacionalització de les polítiques de medi ambient mentre que, tal i com ve posant-se de manifest cada cop més, és en la dimensió europea quan es pot ser més eficaz i eficient en la defensa/protecció del medi ambient.

Si el Consell i la Comissió volen obtenir l’acord pressupostari sobre Life+, la qual cosa requereix el vot favorable del Parlament Europeu, hauran d’explicar molt bé aquest canvi d?actitud pel què fa a una de les polítiques europees que compta amb més crèdit per part de la ciutadania europea. Tal i com recorda Isler Beguin: « Céder aux états membres cet instrument enfoncerait le projet européen un peu plus loin dans la médiocrité » (=Cedir als estats membre aquest instrument enfonsaria encara més el projecte europeu en la mediocritat).