Raül Romeva i Rueda

REFLEXIONS PERISCÒPIQUES

Exigir respecte dels drets humans als Estats Units, a la UE i a la Xina

 

Interessant revelació la que va fer ahir vespre George Bush relativa a l’existència de presons secretes de la CIA fora dels Estats Units (veure notícia a Vilaweb, El País o la BBC). No és tant que no ho sabéssim, sinó que finalment, tal i com era esperable que succeís, ho ha reconegut obertament. L’escenari tampoc sembla casual: una al.locució televisada dirigida a les famílies de les víctimes de l’11S.

Així, li ha costat poc, o gens, justificar aquesta pràctica en nom del que ell anomena ‘salvar vides’. Això sí, insisteix en què en cap cas es van autoritzar tortures, i que es van respectar sempre les Convencions de Ginebra. Cal esperar que, poc a poc, segueixi desfilant-se el cabdell, i veure quin grau de coneixement/complicitat ha tingut la UE i els seus Estats Membres. De moment, ja s’estan desmuntant algunes coartades a Portugal on, després de negar-ho les autoritats portugueses per activa i per passiva, (segueix…)

ara es confirma que van haver-hi vols de la CIA que transportaven persones preses en transit per aquell país. L’afer implica el mateix Durao Barroso, llavors Primer Ministre lusità, i el descobriment ha estat impulsat, entre d’altres, per l’eurodiputada socialista portuguesa Ana Gomes (veure’n nota a El Pais). Amb Ana Gomes vàrem presentar una pregunta escrita a la Comissió (aquí trobareu la pregunta i la resposta del Vicepresident Frattini). Aquesta és, sens dubte, una de les bones raons que justifiquen l’existència d’una Comissió al Parlament Europeu que investigui les pràctiques de la CIA a Europa (veure apunts anteriors en aquest mateix bloc: CIA i llibertat d’expressió a Internet; Informe FAVA (debat i votació) ; Ahir CIA, avui Guantánamo ; Cal seguir investigant la CIA  ; Missió a Macedònia per investigar activitats de la CIA  ; UE-CIA: incompetència, passivitat o complicitat? ).

 

Per altra banda, ahir vespre es va debatre (i aquest matí hem votat) l’informe Belder sobre les Relacions UE-Xina. Les autoritats xineses han fet un terrible lobby per intentar frenar el debat i retornar l’informe al Comitè d’Afers Exteriors per tal de diluïr-ne el contingut, especialment en els aspectes més crítics. Sortosament el Parlament Europeu no ha sucumbit (en la seva majoria) a aquestes pressions, i el debat ha tingut lloc finalment. I és que, personalment, considero tant important exigir el respecte dels Drets Humans a la primera potència mundial, els Estats Units, com fer-ho a la nova i potent potència emergent xinesa, sense oblidar, lògicament, l’autocrítica i el reclam de responsabilitats a casa nostra, a la UE, ja que per donar lliçons al món, abans hem de començar per donar exemple, i no sembla que poguem estar massa orgullosos a la llum de les nombroses sospites i evidències que cada cop més tenim sobre la col.laboració i/o ocultació, per part d’alguns governs europeus, en certes pràctiques il.legals i execrables dutes a terme per l’administració Bush   

Adjunto la meva intervenció en el marc del debat sobre les relacions UE-Xina (Informe Belder), qüestió que he seguit en tant que ponent a l’ombra del meu grup (Verds/ALE) per a les relacions amb la Xina:

En China se están dando grandes progresos en numerosos ámbitos. Sin embargo, la modernización creciente y acelerada también tiene sus riesgos. Consecuencias de tipo social y ambiental que hay que prevenir. La UE debe basar su relación con China en potenciar los aspectos positivos de dicha modernización, y combatir (o ayudar a combatir) los negativos.

Las relaciones UE-China son cada vez más frecuentes y profundas, y es importante mantenerlas y fortalecerlas, pero, con franqueza y sinceridad mutua. Es entre amigos cuando hay que hablar alto y claro. Así, la relación UE-China sólo podrá ser efectiva y positiva si se basa en ciertos principios básicos que deben tener en la defensa y promoción de los derechos humanos su eje central. En el marco de dicha relación, por tanto, debe quedar muy claro que indiscutibles e innegociables.

Debemos recordar, por ejemplo: que estamos por la prohibición de la Pena de Muerte, y que entendemos éste como un valor universal; que estamos en favor de la democratización, la libertad de expresión (también en Internet) y la libertad de manifestación cultural y religiosa; que condenamos la sistematización de la tortura y la existencia de campos de re-educación de personas detenidas; que consideramos fundamental el respeto a los derechos de los pueblos, como el Tibet; e instamos al Consejo una vez más a que acuerde el envío de un Enviado Especial de la UE al Tibet; que estamos en contra de levantar el embargo de armas a China hasta que no haya una investigación clara y una asunción de responsabilidades respecto de los hechos de Tiannamen (1989); que apostamos por el diálogo regional con Japón y Corea; que el principio de Una-China debe basarse en el reconocimiento mutuo entre China y Taiwán, y que aunque entendemos éste un marco de diálogo constructivo que debe evitar el recurso a la fuerza, la progresiva aproximación entre ambas entidades debe darse en un marco de democracia y de derechos jurídicos y políticos similares que hoy no se da aún;



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de DDHH: General/Pena de mort/Africa per raulromeva | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent