Crisi al Pròxim Orient i drets LGBT a Letònia
Malgrat que aquests dies el Parlament Europeu és formalment tancat, l’activitat política no s’atura, i són molts els motius que obliguen a mantenir actives les alertes. D’entre les moltes qüestions que caldria comentar em vull aturar en dues: per una banda la situació al Pròxim Orient i la resposta de
la UE (recordeu, aquest vespre, concentració a
la Plaça St. Jaume, a les 19.30), i per altra la situació que estan vivint en aquests moments el col·lectiu LGBT a Letònia, la vigília de la celebració de la gay Pride, prohibida a hores d’ara per les autoritats letones (demà viatjo a Riga per donar suport als col·lectius LGBT d’aquell país, veure aqu?).
Pel què fa a la primera qüestió, la situació al Pròxim Orient, vull fer esment de la declaració conjunta que aquest matí han fet els presidents de grup del Parlament Europeu i que podeu trobar aquí. Així mateix, és obligat comentar el cas del ‘mocador’ palestí al coll de Rodríguez Zapatero, i la contundent resposta del Ministre Moratinos al representant de la comunitat sefardita quan aquest ha acusat el govern espanyol d’antisemita per criticar l’escalada de violència protagonitzada per Israel. (segueix…)
És cert que el conflicte al Pròxim Orient no és senzill d’afrontar, i que el risc de caure en un cert maniqueisme a l’hora d’analitzar-lo és alt. No obstant, el xantatge moral que habitualment utilitzen determinades veus acusant d’antisemita qualsevol que gosi criticar la política del govern israelià és certament preocupant, quan no insultant. Es tracta d’una reacció similar a la que mostren algunes persones davant d’una crítica a la política governamental nordamericana, quan n’acusen la font d’antiamericana o de patir estatsunitsfòbia. Defensar-se contraatacant i insultant és la manera fàcil, però equivocada, de justificar l’injustificable. I difícilment farà que les relacions entre Israel i
la UE millorin.
Personalment celebro les declaracions de condemna a les accions del govern israelià que han fet des del govern espanyol, i en tot cas trobo que arriben tard. És més, penso que en la situació actual caldria, com a mínim, congelar l’Acord d’Associació UE-Israel, ja que aquesta és una de les poques mesures de força que podem dur a terme des de
la UE. Coincideixo amb els qui pensen que hem estat massa indulgents amb l’actitud prepotent d’Israel, i és evident que qui n’ha patit les conseqüències ha estat la població civil, tant a Palestina, com ara al Líban, com també a Israel mateix, ja que, finalment, l’escalada de la violència també repercuteix en una major tensió i augmenta el radicalisme de totes les parts.
Condemnar l’actitud d’Israel, per altra banda, no vol dir de cap manera acceptar que les accions terroristes contra població israeliana siguin justificables. Però callar de manera sumisa, sovint per por a ser titllats d’antisemites, tampoc em sembla la millor manera de contribuir a trobar una solució justa i duradora al conflicte.
En un altre ordre de coses, aprofito també per comentar un nou cas de discriminació envers el col·lectiu LGBT a Letònia. De fet, aquest cap de setmana estava previst que tingués lloc una manifestació en el marc del dia de l’Orgull Gay i Lesbià, que a hores d’ara encara no compta amb l’autorització pertinent de part de les autoritats letones. Alguns diputats i diputades d’arreu de
la UE serem des de demà fins diumenge a Riga per donar suport a la normal celebració dels actes previstos. Entre d’altres, hi serem la companya Sophie Int’l Veldt i jo mateix, ambdós vicepresidents de l’Intergrup de suport al col·lectiu LGBT al Parlament Europeu, o la portaveu del Partit Verd Europeu, la diputada austríaca Ulrike Lunacek.
Aquí podeu seguir el dia a dia dels esdeveniments. En qualsevol cas, l’actitud manifestament contrària a les llibertats sexuals posada de manifest per part de les autoritats letones ha motivat que els membres de l’Intergrup pro drets LGBT al Parlament Europeu hàgim presentat la següent pregunta escrita a
la Comissió:
Since becoming a member of the European Union in 2004, for two years
Latvia ignored its obligations to fully implement and transpose the requirement of the EU Employment Equality Directive (2000/78/EC) to explicitly ban discrimination on the grounds of sexual orientation in employment. Moreover, on 19th of July, the Riga city council denied Latvian human rights militants and sexual minorities their basic rights of freedom of expression and assembly by not giving permission for a peaceful demonstration supposed to take place on 22 of July.
– What urgent action will the Commission take towards the Latvian authorities to ensure that the demonstration is immediately authorized, since the ban on a peaceful demonstration for equal rights clearly represents discrimination based on sexual orientation and a violation of the basic democratic rights to freedom of expression and of assembly, as guaranteed by the European Convention on Human Rights and the related jurisprudence, and as enshrined in the Treaties through articles 6 and 7 TUE?
-Will the Commission start infringement proceedings against
Latvia for the failure to implement Employment Equality Directive (2000/78/EC)?
Per presentar la pregunta. Si us plau, explica’ns quina resposta té quan ho sàpigues.
bon blog! bon futur per icv-euia! bon estiu i a carregar piles verdes i rojes!!!!
Algú em pot explicar per què no actua l’exèrcit libanès? Si no hi va l’exèrcit és que no hi deu haver guerra, no?
No creo que el problema se resuelva proponiendo a Joschka Fischer como mediador. El posicionamiento de los Verdes con relación al conflicto palestino deja que desear. En algunas ocasiones, incluso, han adoptado actitudes pro-Israeli. Por otra parte , Joschka Fischer avaló la agresión imperialista sobre la ex-Yugoslavia. Esto debe hacernos reflexionar sobre el alienamiento de IC.V con el Partido verde europeo. También ha de reconsiderarse la oportunidad de que algunos de sus dirigentes intervengan (¿qué nos van a decir?) en la campaña de las eleccions al Parlamant (lo cual, significará romper con la tradición de no contar con personalidades extranjeras en una contienda catalana de IC-V). Me parece, en cambio, adecuada la línea de romper las relaciones comerciales con Israel. Ha llegado el momento de superarse el estadio de las declaraciones. No podemos aceptar que sean los israelis los que pongan condiciones y que encima, a lanzar criticas haciéndose los agrdidos. Es aconsejable proseguir con las movilizaciones. Pero el boicot comercial es el paso que ahora se debe dar. IC-V ha de promocionar esta inciativa, demostrando así, que su proyecto es mucho más solidario e internacionalista que el promovido por el PSOE y la socialdemocracia europea.
Tu saps prou bé que per menys del que està fent l’exèrcit d’Israel (provocar milers de desplaçats i centenars de morts amb l’excusa de perseguir terroristes) la OTAN va bombardejar Belgrad, mentre que ara ens hem d’empassar que es trepitgi la població civil sense miraments. I que no em diguin que hi ha moltes diferències entre el que va fer l’exèrcit serbi a Bòsnia i el que fa l’israelià a Palestina (vegeu p. ex. http://www.antiwar.com/orig/pilger.php?articleid=9420) . No entenc com la UE pot promoure una associació amb un país així, quan hauria d’estar imposant sancions i perseguint criminals de guerra. I no em vingueu amb romanços que el tema és molt complex, que és clar com la llum del dia. I digueu-los als palestins que no es deixin enganyar un cop més amb els dos estats, que només els donaran les engrunes: que demanin un únic estat, amb el dret al retorn de tots els palestins i jueus que ho vulguin, igualtat de drets per a tots i que cadascú li digui que més li agradi.